Trastorn obsessivocompulsiu

El trastorn obsessivocompulsiu, també conegut per les sigles TOC, és un tipus de trastorn psicològic relacionat amb l’ansietat. Aquest tipus de trastorn es caracteritza per l’aparició d’obsessions en forma de pensaments, imatges o comportaments recurrents, intrusius i inadequats, i per la incapacitat d’evitar-ne l’aparició o realització, tot i que l’individu és conscient que són irracionals.

És per això que se solen fer veritables esforços per ignorar o suprimir aquests pensaments, moltes vegades sense gaire èxit, cosa que genera una forta sensació d’inquietud, frustració i ansietat. A més, un dels problemes principals per a aquells que pateixen el trastorn obsessivocompulsiu són els llargs períodes invertits pensant de manera improductiva sobre aquestes obsessions.

El TOC pot presentar-se en diferents graus segons la sensació que la persona tingui d’autocontrol, del malestar que li generi i de com l’afecti en el seu dia a dia.

Les obsessions que pateix una persona amb TOC s’assemblen als pensaments intrusius que tenen les persones sense aquest trastorn, amb la diferència que les obsessions són molt més freqüents, intenses, difícils de controlar i generen molta més ansietat.

Les obsessions més freqüents tenen a veure amb els dubtes repetits i la comprovació reiterada (per exemple, del tancament de la vàlvula de gas o la porta), l’acumulació, l’ordre (malestar davant de coses desordenades o asimètriques), contingut moral o religiós (pensaments blasfems), imatges sexuals (una escena pornogràfica), contaminació (en donar la mà o tocar certes coses o substàncies) i impulsos de fer-se mal a un mateix o a algú altre.

Les persones que pateixen el trastorn obsessivocompulsiu intenten ignorar o suprimir les obsessions amb algun altre pensament o acció, és a dir, amb una compulsió. Alguns exemples de compulsions poden ser rentar-se les mans, ordenar objectes, comprovar que s’ha tancat la nevera, resar, comptar, repassar mentalment accions passades, repetir paraules en silenci, etc. En alguns casos, aquestes compulsions s’han de fer d’acord amb unes regles estrictes pròpies de la persona, sense que aquesta pugui donar una explicació de per què s’han de fer. És el que molts professionals anomenen ritual. Els rituals es poden definir com a compulsions que segueixen un patró rígid, en una seqüència de passos que té un principi i un final ben definits.

Algunes activitats com menjar, jugar, consumir drogues o tenir relacions sexuals poden ser titllades de compulsions quan es duen a terme de manera excessiva. Tanmateix, no són autèntiques compulsions, perquè la persona n’obté plaer i el fet de voler suprimir-les es deu només a les conseqüències nocives del seu excés.

El TOC sol començar en l’adolescència o al principi de la vida adulta, encara que també pot iniciar-se en la infància. L’inici del trastorn sol ser gradual i, un cop establert, sol acompanyar la persona al llarg de tota la vida, tot i que patint alts i baixos.

El TOC no té una única causa que pugui explicar-ne l’aparició. De fet, hi ha molts factors que predisposen a patir aquest tipus d’obsessions i compulsions; per exemple, se sap que hi ha un component genètic que augmenta la probabilitat de patir aquest trastorn. D’altra banda, una sèrie d’experiències primerenques també predisposen al TOC, com estils d’educació familiar que posen massa èmfasi en la responsabilitat, el perfeccionisme i les normes de conducta; també formacions morals o religioses, en què es considera que cal controlar el que un pensa i que és dolent tenir certs pensaments.

Trobar ajuda psicològica especialitzada en el tractament del trastorn obsessivocompulsiu és de vital importància per aconseguir que les obsessions i les compulsions apareguin amb menys freqüència i intensitat, i que, d’aquesta manera, la persona pugui recuperar la seva activitat quotidiana i viure sense problemes.

Són molts els beneficis que s’obtenen de la psicoteràpia en el tractament del TOC, com ara trobar una explicació per a les seves obsessions i el paper que juguen les compulsions i els rituals en el seu trastorn, aconseguir reduir les obsessions, reduir i fins i tot eliminar les compulsions, abandonar els rituals, reduir l’ansietat i el malestar produïts per les obsessions, corregir els pensaments negatius relacionats amb l’excés de responsabilitat, el perfeccionisme i la importància de les conseqüències i, molt especialment, aconseguir que la persona identifiqui les situacions i els factors que en faciliten la recaiguda i tingui estratègies per aconseguir evitar-la.