El procés de dol

Un dels temes que més preocupa a les persones és la mort. El dolor davant la pèrdua d’un ésser estimat és profund i fins i tot insuportable. El dol és l’estat en què la persona es submergeix després de la mort d’un ésser estimat i pot resultar dolorós i incapacitant. Tant la durada del dol com la intensitat de les emocions que se’n deriven depenen de molts factors, com la relació amb l’ésser estimat, les circumstàncies de la mort, les pèrdues anteriors, la manera de fer front a la pèrdua o el suport social que rep la persona.

Però no només la mort d’un ésser estimat pot portar a l’aparició d’un procés de dol. Qualsevol esdeveniment que sigui viscut com una pèrdua pot posar en marxa aquest procés: un divorci, una separació, un trencament, un canvi de lloc de residència, un canvi en l’etapa evolutiva, la pèrdua d’una il·lusió, d’un somni, d’un objecte simbòlic, d’un animal de companyia o pèrdues de les funcions cognitives o motores, entre d’altres. Tots aquests són exemples de pèrdues que provoquen patiment i poden desencadenar algun tipus de dol.

La psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross va investigar l’evolució de les persones durant aquest procés i va establir cinc etapes del dol, tot i que la seva durada i ordre varien en cada persona:

1. Negació. Rebutjar inicialment la idea que algú ha mort pot proporcionar temps extra i permetre que el procés d’acceptació de la nova realitat es produeixi de manera més gradual.
2. Ira. És el sentiment que es produeix en entendre que la situació és irreversible i no es pot fer res per canviar-la.
3. Negociació. Es tracta d’intentar negociar (freqüentment amb Déu o un altre ésser superior) que la mort no es produeixi o s’endarrereixi, a canvi de modificar factors relacionats amb l’estil de vida.
4. Depressió. Es comença a acceptar que l’ésser estimat no hi és, amb la qual cosa apareixen una tristesa i un buit profunds.
5. Acceptació. Poc a poc se situa emocionalment la persona estimada en un lloc nou i es recupera la normalitat.

Encara que el dol és un procés normal i la majoria de vegades es resol sense dificultats, en ocasions es pot complicar. En aquests casos, és important detectar els símptomes a temps i treballar a nivell preventiu per evitar l’aparició de trastorns mentals i/o físics.

El procés de recuperació sol ser llarg i amb alts i baixos, i no hi ha un moment determinat en què el dol finalitzi, atès que els records de la persona estimada seguiran apareixent al llarg de tota la vida. La teràpia psicològica ofereix un acompanyament professional en un espai càlid i de confiança on poder anar elaborant la pèrdua. El treball terapèutic consisteix a proporcionar ajuda per superar el dol i evitar que es compliqui. Acceptar la realitat de la pèrdua, treballar el dolor emocional reconeixent els sentiments, malgrat que siguin molt dolorosos (culpa, ansietat, impotència, enuig, tristesa, etc.), adaptar-se a l’absència de l’ésser estimat i situar-lo emocionalment en un lloc nou per poder seguir vivint són alguns dels objectius en el tractament psicològic del dol.