Trastorns de l’aprenentatge

S’empra el concepte “trastorns de l’aprenentatge” per indicar dificultats en els processos neuropsicològics que hi ha darrere les competències bàsiques necessàries per a l’aprenentatge d’habilitats específiques, com la lectura, l’escriptura i el càlcul.

Aquestes dificultats poden generar interferències també a nivell d’habilitats superiors, com l’organització i el raonament abstracte. Es tracta de trastorns que tenen una causa genètica, congènita i neurobiològica, i que no estan provocats per problemes de tipus psicològic, per dèficit d’intel·ligència ni per factors de risc sociocultural. Els trastorns de l’aprenentatge generen interferència a nivell escolar i repercuteixen en l’autoestima dels nens.

Es tracta d’un trastorn present en un sector del 5 al 10 % de la població infantil i sol detectar-se en el moment en què l’infant arriba al segon curs de primària.

Hi ha diversos tipus de trastorns de l’aprenentatge:

• Trastorn específic de l’aprenentatge amb dificultat per a la lectura (dislèxia). Es presenta quan un nen no pot llegir amb l’habilitat esperada per la seva edat i intel·ligència. Pot manifestar-se com un problema de velocitat, precisió o comprensió lectora.
• Trastorn específic de l’aprenentatge amb dificultat per a l’expressió escrita (disgrafia, disortografia). Les dificultats es presenten en la gramàtica, la puntuació, l’ortografia i el desenvolupament de les idees per escrit. Els nens amb aquest trastorn tenen problemes per traslladar la informació oral a informació escrita; és a dir, el que escriuen pot ser massa simple o difícilment comprensible.
• Trastorn específic de l’aprenentatge amb dificultat per a les matemàtiques (discalcúlia).

Mostra dificultat per realitzar operacions matemàtiques com comptar, comprendre conceptes matemàtics i reconèixer símbols, aprendre les taules de multiplicar o realitzar operacions simples, com la suma, o complexes, com el plantejament de problemes.

En els trastorns de l’aprenentatge, l’infant té problemes importants en les habilitats de lectura, escriptura i aritmètica. Sigui quina sigui l’habilitat afectada, les proves estandarditzades per a la realització del diagnòstic han de revelar qualificacions significativament menors que les esperades per l’edat o curs acadèmic.

El tractament dels trastorns de l’aprenentatge consisteix en el disseny d’un pla de tractament ajustat a les necessitats particulars de l’infant. El pla inclou tècniques d’estudi, estratègies compensatòries per mitjà d’activitats i materials, com també intervencions orientades a augmentar la motivació en l’àmbit escolar i treballar la tolerància a la frustració. És necessària la intervenció coordinada amb els pares i el professorat en les tasques de l’escola.

La identificació precoç dels trastorns de l’aprenentatge en millora l’evolució, per la qual cosa és important obtenir ajuda professional si se sospita que pugui tractar-se d’aquest trastorn.