Trastorns del neurodesenvolupament en la vida adulta

Els trastorns del neurodesenvolupament es produeixen per l’evolució anormal o per danys al cervell en edat primerenca. Els més coneguts són el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat o sense, el trastorn de l’espectre autista, els trastorns específics de l’aprenentatge, els trastorns de la comunicació i la discapacitat intel·lectual.

La majoria d’aquests trastorns milloren i fins i tot poden remetre en part amb la intervenció apropiada. D’altres, en canvi, presenten un curs crònic: en molts casos serà de gran importància dur a terme una intervenció i un seguiment adequats durant tota la vida del pacient, cosa que permetrà oferir més recursos al mateix pacient i a la seva família.

A continuació s’enumeren els trastorns en l’etapa adulta que s’han tractat més sovint a la consulta:

Es caracteritza per símptomes d’inatenció i/o impulsivitat/hiperactivitat. N’hi ha tres subtipus, en funció de si el símptoma predominant és el dèficit d’atenció, la hiperactivitat/impulsivitat o bé si tots dos són presents en la mateixa mesura.

Els adults amb TDAH presenten principalment símptomes d’inatenció i impulsivitat, atès que els símptomes d’hiperactivitat disminueixen amb l’edat.

El tractament de TDAH en la vida adulta consisteix a adaptar la intervenció a les diferents manifestacions clíniques que presenta el trastorn en la vida adulta. Les dificultats més comunes en adults són la manca de concentració, problemes de memòria, dificultat per a l’organització diària, problemes amb rutines i horaris i conductes impulsives.

Les intervencions psicoterapèutiques estan orientades a aconseguir que el pacient obtingui més coneixement sobre el TDAH, de manera que pugui detectar la interferència del trastorn en la seva vida quotidiana (feina, estudis, parella, família, amics, etc.) i afrontar els problemes emocionals, cognitius i conductuals que s’hi associen.

Les persones que el pateixen tenen afectació en les àrees de socialització, comunicació i conducta. Els símptomes poden incloure dificultats en les relacions socials (poden, per exemple, no entendre les intencions dels altres i, com a conseqüència, presentar manca d’empatia), retards en el llenguatge, interessos restringits i, només en alguns casos, discapacitat intel·lectual. Els símptomes del TEA en la vida adulta es manifesten de manera diferent en cada persona i el nivell de gravetat és variable.

Els objectius generals del tractament del TEA en l’adult són millorar les habilitats socioemocionals i la qualitat de les relacions interpersonals, desenvolupar més competències en la comunicació i la flexibilitat cognitiva, augmentar els interessos personals i afavorir l’ús d’estratègies adequades per a la gestió de l’ansietat i la frustració.

La discapacitat intel·lectual en adults comporta limitacions significatives en les habilitats que la persona adquireix per funcionar en la seva vida diària, comprendre i interaccionar amb l’entorn. Es caracteritza per uns dèficits en el funcionament intel·lectual de la persona, com dificultats en el raonament, la resolució de problemes, la planificació, el judici, el pensament abstracte, la presa de decisions, l’aprenentatge acadèmic i l’aprenentatge a partir de l’experiència. Aquestes deficiències s’han de confirmar sempre mitjançant una avaluació clínica i un test d’intel·ligència estandarditzats, aplicats per un professional.

Quan es parla de discapacitat intel·lectual, cal tenir en compte sempre la variabilitat individual, és a dir, les diferències que presenta cadascuna de les persones el diagnòstic de les quals coincideix amb aquesta categoria. Hi ha diferents tipus de discapacitat intel·lectual: lleu, moderada, greu i profunda. A la consulta es tracten els tipus de discapacitat intel·lectual lleu i moderada.