El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) representa un dels trastorns més comuns en la infància. Els tres símptomes principals que poden ser presents en major o menor mesura són la inatenció, la hiperactivitat i la impulsivitat. En funció de la intensitat dels símptomes, el TDAH es pot classificar en tres subtipus: presentació combinada, presentació predominant amb manca d’atenció (o inatenció) i presentació predominant hiperactiva/impulsiva.
El diagnòstic no se sol fer fins als 6 anys d’edat, però amb freqüència els pares informen d’haver detectat símptomes molt abans, fins i tot durant l’etapa en què el pacient era un nadó. Per exemple, els pares poden indicar que plorava més que altres nadons, es mostrava més irritable o dormia poc. És freqüent que els nens amb TDAH es comportin com si fossin “moguts per un motor” i que tinguin dificultats per estar quiets i en silenci. Encara que tinguin un nivell d’intel·ligència normal, solen presentar un rendiment acadèmic deficient, ja que els costa concentrar-se en el treball escolar. Finalment, solen presentar alts nivells d’impulsivitat, de manera que parlen o actuen sense tenir en compte les conseqüències posteriors.