La pèrdua d’una persona estimada és un dels episodis més dolorosos i traumàtics a què es pot enfrontar una persona. Per aquest motiu, generalment costa parlar-ne, però el dol és una etapa necessària per superar la pèrdua.
No hi ha una manera única de viure’l, cadascú expressa el seu malestar a la seva manera i totes són vàlides. En la situació actual de pandèmia de Covid, podem trobar-nos amb situacions de mort sobtada, sense possibilitat de preparar-nos, d’acomiadar-nos ni de dur a terme les cerimònies habituals. En aquests casos, serà important buscar la manera d’ajudar els nostres fills a elaborar el dol.
Comunicació
En primer lloc, sempre que sigui possible seran els pares els que comuniquin la mort d’un ésser estimat als infants. Es farà al més aviat possible però en persona, de manera calmada i en un lloc tranquil i segur on l’infant pugui expressar lliurement el que senti.
El missatge ha de ser breu però comprensible, explicant que ha passat una cosa molt trista, que la persona estimada ha mort i que no podrem tornar-la a veure.
Hem de respondre a les preguntes que tingui amb informació real però sense donar-ne més de la que l’infant pugui entendre segons la seva edat.
L’infant ha d’estar acompanyat durant tot el temps i li hem de transmetre que no estarà sol i que qualsevol resposta emocional que tingui serà adequada.
A vegades els adults eviten parlar de la mort amb els seus fills perquè pensen que així els protegeixen del sofriment, però no només no els ajuden a comprendre el que ha passat sinó que impedeixen que expressin les seves emocions i que activin recursos personals que necessitaran al llarg de la seva vida. Parlar-ne és necessari i permet a l’infant comprendre la mort i elaborar el dol.
El concepte de mort segons l’edat
1-2 anys: els infants d’aquesta edat encara no comprenen el concepte de mort, però sí que perceben l’absència de la persona. Per tant, si la persona que ha mort era una figura de referència, l’infant tindrà molta angoixa per separació. Percebrà els canvis que es produeixin al seu voltant i és possible que es mostri més irritable i que alteri el son i l’alimentació.
Es recomana mantenir les rutines de l’infant en la mesura del possible, explicar-li que no es quedarà sol, garantir que tingui figures de referència conegudes en cas que els pares no puguin ser-hi i utilitzar jocs o contes per fer més fàcil la comprensió del que ha passat.
3-6 anys: per als infants d’aquesta edat, la comprensió de la mort és limitada: encara no entenen que es tracta d’una cosa irreversible i és possible que pensin que no els pot passar a ells ni als seus coneguts. També és possible que utilitzin el pensament màgic per explicar la mort de la persona estimada, i en aquest cas cal estar alerta perquè poden pensar que ells n’han estat els responsables.
Es recomana ser clars i concrets quan parlem de la mort amb ells, sense reprimir els nostres sentiments, estar al seu costat per donar-los seguretat i que sàpiguen que hi ha algú que estarà amb ells incondicionalment, utilitzar contes o pel·lícules per ajudar-los a entendre millor el que passa i fer un ritual de comiat un cop finalitzat el confinament si no ha estat possible fer-ho de manera presencial.
6-12 anys: a aquesta edat, els infants ja tenen la capacitat d’entendre el concepte de mort i el seu significat. Com que són més curiosos, és possible que ens facin tota mena de preguntes, a les quals hem de donar resposta sempre que puguem.
Es recomana intentar ser clars i sincers amb els aspectes reals de la mort de la persona estimada per evitar pors i fantasies en l’infant, parlar de la persona morta perquè puguin viure el dol i fer-los participar en rituals de comiat (escriure una carta de comiat, fer un dibuix…) perquè puguin expressar les seves emocions.
Adolescents: en aquesta etapa ja comprenen la mort d’una manera similar a la dels adults, però és possible que expressin les seves emocions de manera diferent (mostrant-se més irritables o manifestant poc sofriment) i poden començar a preocupar-se per l’impacte que la mort tindrà en la seva vida.
Es recomana ser clars i sincers respecte a la mort de la persona, escoltar les seves opinions i permetre que expressin les seves emocions, fer-los participar activament en els rituals de comiat sempre que ells ho vulguin i estar disponibles però respectant el seu propi espai.
