Sovint sentim els nostres fills repetir que “estan avorrits”. El més probable és que ho facin en to de queixa, com si ens diguessin: “Ajuda! No tinc res interessant per fer, i vull que tu ho solucionis”.
Sembla com si en la nostra cultura occidental, industrialitzada, el “no fer” fos un error, com si l’acció constant fos l’únic estat en què hauríem de trobar-nos sempre, i quan l’acció s’atura, entrem en pànic pensant que estem perdent el temps.
Si a això hi afegim que vivim un moment únic en la història de la infància, en què pares i mares sentim una gran pressió per donar als nostres fills el millor de tot, és fàcil imaginar la pressió que ens representa la queixa dels nostres fills avorrits.
Una resposta a aquesta situació extrema, conseqüència d’un món competitiu i consumista, és començar a redescobrir els plaers simples de la vida, que en les famílies significa passar temps junts. D’aquest gir deriva el que es coneix com a slow parenting o criança lenta.
Què és l’slow parenting?
És una filosofia de vida i de criança dels fills que creu que més de pressa no és sempre millor, i que les persones i els infants necessiten menys activitats programades i més temps a la natura, menys entreteniment i més pau interior.
Lent no vol dir fer les coses a una velocitat de tortuga, sinó fer-les a la velocitat adequada. Això implica qualitat per sobre de quantitat, i unes connexions humanes reals i significatives que ens conviden a estar presents en cada instant.
En un moment actual en què tots estem tan ocupats, hem de ser actius per fer espai a la família. No obstant això, començar a canviar la manera de fer les coses pot ser molt senzill, amb activitats simples com, per exemple, acordar fer un esmorzar especial un dia concret de la setmana o anar a passejar una nit abans d’anar a dormir.
Dedica un temps a observar els teus fills, ja sigui jugant, fent els deures o berenant. Desconnectar dels aparells electrònics i les xarxes socials i sortir junts és també una bona manera de tornar a connectar amb la família (sortir al camp, mirar les estrelles, jugar al parc…). Els infants poden aprendre molt sobre la gent i sobre ells mateixos simplement jugant amb la família.
Per què és necessari l’avorriment?
És important ensenyar els nostres fills a veure l’avorriment no com un estat negatiu, sinó com una situació plena de possibilitats.
Amb l’avorriment arriben la creativitat i la resolució de problemes. Solucionar l’avorriment dels infants amb una llista d’idees o proposant una activitat de seguida és castrar les seves pròpies capacitats de resolució de problemes i impedir que gestionin el seu propi temps.
- Evita renyar es teus fills quan es queixin que estan avorrits dient-los per exemple que els infants a l’Àfrica no s’avorreixen; això només els crea vergonya i no els ajuda.
- No els critiquis mai per “no fer res”. La majoria de nosaltres passarem la nostra vida adulta intentant aprendre a no fer res.
- No eliminis el seu avorriment. Si realment necessiten ajuda, fes un petit canvi: obre una finestra, reprodueix música o col·loca un llibre o un puzle sobre la taula sense fer cap comentari.
- No els distreguis. No els interrompis ni comentis res mentre estan immersos en la seva pròpia activitat, ja que això redueix el seu focus d’atenció i el redirigeixen per buscar constantment la pròxima distracció.
- Planifica menys. Programa una única activitat al dia, com ara visitar un museu, anar al parc o jugar a algun joc.
- Respecta les seves preferències. Si aneu a un museu o a un parc d’atraccions, no hi ha cap necessitat de “veure-ho tot” (encara que vulguis amortitzar els diners de les entrades), de manera que, si els teus fills volen pujar a la mateixa atracció una vegada i una altra, respecta’ls. Cada activitat té un valor.
- Dona exemple. Gaudeix del teu temps lliure davant dels teus fills llegint un llibre, fent meditació o escoltant música.
- Deixa’ls sols. Els infants (fins i tot els més petits) de vegades volen estar sols una estona. Assegura’t que estaran bé i fes-los saber que ets a prop, però allunya-te’n sovint i permet que el seu joc i la seva privacitat els ajudin a desenvolupar el seu propi ritme i els seus interessos.
