Category

Temes de psicologia infanto-junevil

Com explicar als infants els motius de l’aïllament pel coronavirus

Per | Temes de psicologia infanto-junevil

És important parlar amb els infants sobre el que està succeint respecte al coronavirus. Els nens detecten quan alguna cosa no va bé, i si no els expliquem què és el coronavirus o l’aïllament, poden recórrer a arguments fantasiosos per compensar la falta d’informació i correm el risc que imaginin escenaris aterradors i distants de la realitat.

Sempre és preferible que donin la informació els adults de referència, tenint en compte l’edat i el grau de maduresa dels infants i que allò que els diguin ha de ser cert.

L’objectiu principal és reduir la seva sensació d’ansietat i calmar-los. Si no sabem com començar la conversa, és millor preguntar què saben ells abans d’abordar el tema directament. No totes les notícies són certes o igual de fiables, així que està bé saber què saben i ensenyar-los a preguntar i a cercar fonts fiables.

És rellevant comentar aquest tipus de situacions amb els nens perquè no s’espantin amb informació falsa i també perquè aprenguin a desenvolupar estratègies que els puguin funcionar en altres situacions. Per exemple, el fet de rentar-se les mans amb aigua i sabó és important per a la COVID-19, però també per a la grip i altres malalties.

Com posar-los en situació:

  • Els explicarem què sabem sobre el coronavirus: el coronavirus provoca infeccions respiratòries en humans, majoritàriament símptomes lleus. Tot i això, algunes persones han mort. Es va descobrir a la Xina al desembre, i des d’aleshores s’ha estès per tot el món.
  • Els explicarem què són l’aïllament i la quarantena: són mètodes que s’utilitzen per contenir o minimitzar les malalties infeccioses reduint-ne la transmissió. La quarantena fa referència a la separació i restricció de moviment d’aquelles persones que han estat potencialment exposades al virus per determinar si estan malaltes o no. L’aïllament es refereix a la separació de les persones diagnosticades de les persones sanes. En definitiva, són una mesura de prevenció tant per no posar-se malalts ells com per no contagiar els altres.
  • Els explicarem quants dies han recomanat els professionals sanitaris que ha de durar la situació i on es quedaran i amb qui.
  • Durant l’explicació es poden posar nerviosos o tenir por i hem de deixar espai per a l’expressió emocional, reconduint les reaccions descontrolades que no els ajudin.
  • Ens mostrarem sempre oberts a resoldre dubtes i compartir reflexions.

Com organitzar el confinament:

La quarantena o l’aïllament poden tenir efectes negatius sobre la salut psicològica de les persones, com ara provocar ansietat o irritabilitat. Hem de ser actius per combatre aquests possibles símptomes.

Hem d’establir unes rutines que proporcionin als infants seguretat i estabilitat en una situació nova i incerta. Aquestes rutines inclouran els diferents àpats del dia, el moment d’higiene personal, espais de joc i oci, moments d’estudi, hores per parlar amb la resta de la família o amb amics i hores de descans. Perquè siguin partícips del procés d’aïllament, podem construir aquesta agenda o calendari conjuntament, amb colors i dibuixos que els estimulin i els ajudin a comprendre tot el que anirà succeint els propers dies.

Han d’entendre que no són vacances, però tampoc podem permetre que la por o l’ansietat s’apoderin d’ells. Mantindrem les rutines programades i establirem alguns moments destinats a reflexionar sobre el que està passant, el que pensen i el que els preocupa.

Com respondre a les seves preguntes:

Què em passarà? Com sabré si tinc el coronavirus?

Recordes aquella grip que vas agafar l’any passat? Doncs els símptomes són semblants. Pots tenir febre, estar molt cansat i tenir tos, potser et fa mal la gola o el cap. Als adults ens passa el mateix. És important que si et trobes malament m’ho expliquis perquè puguem posar-hi remei.

Les persones grans tenen símptomes més greus i han de tenir molta cura, perquè a més poden tenir altres problemes que les facin empitjorar.

De moment no hi ha cap vacuna, però hi ha molts científics treballant perquè puguem curar el virus.

He fet alguna cosa malament? Estic castigat?

No has fet res dolent i això no és cap càstig. Els virus no són culpa teva ni de ningú. Som a casa per recuperar-nos i per no contagiar ningú més. Hem de ser responsables i generosos, i això vol dir no passar el virus a la resta de gent.

Potser has vist que hi ha gent que porta mascareta: també serveix per no contagiar els altres.

Quants dies hauré d’estar a casa? Quan podré sortir a jugar?

És important assegurar-nos que no estem malalts abans de poder sortir de casa. Com a mínim seran dues setmanes, podem posar un calendari i escriure cada dia el que anirem fent. On t’agradaria posar el calendari? També és divertit aprendre a portar una agenda i a complir els objectius diaris. És important diferenciar el temps d’estudi del temps lliure.

Qui em cuidarà? On és la resta de la família?

Tots seguim tenint cura de tu, però aquests dies a casa ens quedarem amb… (qui correspongui). Si vols, podem parlar amb la família un cop al dia per Skype.

Quan podré veure els meus amics?

No podràs veure’ls fins que no sortim de casa, però podem trucar-los per telèfon o fer una videotrucada. També hi ha diversos jocs i videojocs online que pots compartir amb ells encara que no estigueu junts.

Què passarà amb l’escola i amb els meus professors?

De moment no aniràs a l’escola i els teus professors també es quedaran a casa. Aquests dies seguirem fent deures, no et preocupis per quan tornis. Els professors t’explicaran quan fareu els treballs o exàmens. Ara l’important és posar-se bé i no contagiar ningú.

És molt dolent el virus? És perillós?

És perillós si estàs en contacte amb una persona malalta, però és cert que la majoria de vegades els símptomes són lleus, sobretot en els infants. És important que et cuidis per estar sa, i no només ara, sempre. Has de rentar-te les mans amb aigua i sabó després d’anar al bany i sobretot si surts al carrer. Si et trobes malament has d’explicar-ho a un adult i seguir sempre els consells dels metges.

I si mor algú que conec?

Els metges i els professionals sanitaris estan posant molt esforç i hores de feina per impedir que la gent mori per aquest virus. Tot i això, de vegades les persones es posen molt malaltes perquè ja són molt grans o perquè tenen altres malalties i llavors poden morir. Quan algú mor ens posem tristos, i en aquest cas aprendrem junts com superar la tristesa.

 Pautes per als adults que estan en quarantena o aïllament:

  • Sigues actiu i estableix rutines.Les rutines ens transmeten seguretat i ens ajudaran a combatre l’avorriment i els pensaments negatius.
  • Mantingues el contacte social.Poder parlar amb els nostres amics i familiars és fonamental en el nostre dia a dia.
  • Controla els pensaments negatius. Preocupar-se és normal i està bé, però és millor destinar uns minuts al dia per pensar-hi i no donar-hi més voltes.
  • Mira les notícies només un cop al dia.Els mitjans de comunicació donen informació nova constantment, i això pot augmentar la nostra sensació d’ansietat i angoixa. Per tant, és millor mirar les notícies una vegada al dia i de la mateixa font fiable.

Què són els trastorns de la conducta alimentària

Per | Temes de psicologia infanto-junevil

Són problemes relacionats amb la forma de menjar de les persones. Poden ser molt perjudicials per a la nostra salut, les nostres emocions i les nostres relacions personals.

Tipus de trastorns de la conducta alimentària

  • Anorèxia nerviosa.Les persones que en pateixen:
    • Mengen molt poc expressament, cosa que les porta a tenir un pes corporal molt baix.
    • Tenen por de guanyar pes, no suporten la idea d’estar grasses.
    • Tenen una imatge corporal distorsionada, se segueixen veient grasses tot i estar molt primes.
    • Són molt estrictes amb què han de menjar i en quina quantitat, poden estar pensant en les calories constantment.
    • Per perdre pes, dejunen o fan massa exercici, o bé fan servir laxants, diürètics o ènemes.
  • Bulímia nerviosa.Les persones que en pateixen:
    • Mengen massa i senten que perden el control per deixar de menjar; això s’anomena menjar per afartament.
    • Compensen o corregeixen el menjar en excés vomitant expressament; això s’anomena purgar-se.
    • Per evitar guanyar pes poden usar laxants, diürètics o pastilles, dejunar o fer molt exercici físic.
    • Es jutgen a elles mateixes basant-se només en el seu aspecte corporal i en el seu pes.
    • Mengen molt més (durant un període determinat) que la majoria de la gent.
    • Poden estar primes, tenir un pes mitjà o tenir sobrepès.
  • Trastorn per afartament.Les persones que el pateixen:
    • Mengen massa i senten que perden el control per deixar de menjar; això s’anomena menjar per afartament.
    • Ingereixen grans quantitats de menjar fins i tot quan no tenen gana.
    • Es poden sentir malament o culpables després d’afartar-se.
    • Sovint guanyen pes, i poden tenir molt de sobrepès.
    • Mengen més de pressa del normal.
    • Poden menjar soles perquè els altres no s’adonin de la quantitat que mengen.
    • A diferència de les persones amb bulímia nerviosa, les persones amb trastorn per afartament no vomiten de manera voluntària, no fan servir laxants ni fan exercici físic per compensar els afartaments.
    • Si una persona s’afarta almenys un cop a la setmana durant tres mesos seguits, això pot ser un senyal que pateix un trastorn per afartament.
  • Trastorn per evitació/restricció de la ingesta.Les persones que el pateixen:
    • No tenen interès pel menjar o l’eviten.
    • No mengen perquè els disgusta l’olor, el gust, la textura o el color del menjar.
    • Perden pes o no guanyen pes segons el que seria esperable.
    • No tenen por de guanyar pes.
    • No tenen una imatge corporal negativa o distorsionada d’elles mateixes.
    • Poden tenir por de vomitar o d’ennuegar-se amb un aliment i patir asfíxia per aspiració.

Com afecten els trastorns de la conducta alimentària a la salut i les emocions

L’anorèxia nerviosa pot conduir a problemes causats per la desnutrició i el baix pes corporal, com ara:

  • tensió arterial baixa (hipotensió)
  • pols lent o freqüència cardíaca irregular
  • sentir-se cansat, feble, marejat o arribar-se a desmaiar
  • restrenyiment i inflor abdominal
  • menstruacions irregulars
  • ossos dèbils
  • retard de la pubertat i creixement més lent del normal
  • tenir problemes per concentrar-se i per recordar coses
  • sentir-se sol, trist o deprimit
  • tenir ansietat i por de guanyar pes
  • tenir idees de fer-se mal a un mateix

La bulímia nerviosa pot conduir a problemes causats pels vòmits i l’ús de laxants i diürètics, com ara:

  • tensió arterial baixa (hipotensió)
  • freqüència cardíaca irregular
  • sentir-se cansat, feble, marejat o arribar-se a desmaiar
  • sang en els vòmits o en els excrements
  • erosió i càries dentals
  • inflor de galtes (glàndules salivals)
  • tenir autoestima baixa, ansietat i depressió
  • abusar de l’alcohol o tenir problemes amb les drogues
  • tenir idees de fer-se mal a un mateix

El trastorn de menjar per afartament pot conduir a problemes de salut relacionats amb el pes, com ara:

  • diabetis
  • tensió arterial alta (hipertensió)
  • colesterol alt i triglicèrids alts
  • fetge gras
  • apnea del son
  • tenir autoestima baixa, ansietat i depressió
  • sentir-se sol, fora de control, enfadat o impotent
  • tenir problemes per afrontar emocions fortes o esdeveniments estressants

El trastorn per evitació/restricció de la ingesta pot conduir a problemes de salut derivats de la desnutrició, com ara:

  • no ingerir prou vitamines, minerals ni proteïnes
  • haver d’alimentar-se i rebre suplements per sonda
  • créixer menys del que és esperable
  • més probabilitats de tenir ansietat o TOC, trastorns de l’espectre autista o TDAH, i problemes a casa i a l’escola derivats de la conducta alimentària

Quines són les causes dels trastorns de la conducta alimentària

Aquest tipus de trastorns no tenen una sola causa. Els gens, l’ambient i l’estrès hi tenen un paper important. Hi ha alguns factors que poden augmentar les probabilitats de patir-los, com ara:

  • tenir una imatge corporal distorsionada o negativa
  • centrar-se massa en l’aspecte físic o en el pes
  • posar-se a dieta a edats primerenques
  • practicar esports que se centren en el pes (gimnàstica, ballet, patinatge…)
  • tenir un familiar amb un trastorn de la conducta alimentària
  • tenir problemes de salut mental, com ansietat, depressió o TOC

Com es diagnostiquen els trastorns de la conducta alimentària

Els professionals de la salut poden diagnosticar un trastorn de la conducta alimentària basant-se en l’historial mèdic, els símptomes, les pautes de pensament, les conductes alimentàries i una exploració física.

El metge registrarà el pes i l’estatura de la persona i compararà aquestes mesures mitjançant una gràfica de creixement. És possible que el metge demani proves per saber si hi pot haver una altra causa per als problemes relacionats amb l’alimentació i per avaluar els problemes causats pel trastorn.

Les famílies poden fixar-se en els primers signes d’alarma, com ara:

  • canvis en la dieta, com una dieta baixa en hidrats de carboni o en greixos
  • anar al bany amb freqüència, sobretot durant o després dels àpats
  • menjar sol
  • augment de l’activitat física

Com es tracten els trastorns de la conducta alimentària

Es tracten millor quan els porta un equip de professionals, que sol incloure un metge, un dietista o nutricionista i un terapeuta. El tractament engloba l’assessorament sobre nutrició, les cures mèdiques i la psicoteràpia (individual, de grup i familiar).

El metge pot receptar medicaments per tractar el trastorn per afartament, l’ansietat, la depressió o altres problemes relacionats amb la salut mental.

Els detalls del tractament dependran del tipus concret de trastorn i de la gravetat que presenti cada persona. Algunes persones han de ser hospitalitzades a causa de l’extrema pèrdua de pes i de les complicacions mèdiques que presenten.

Crec que el meu fill pot tenir un trastorn de la conducta alimentària

  • Demana ajuda al més aviat possible.Si s’aborda aviat, hi ha moltes més probabilitats de recuperar-se. Demana hora per al teu fill amb un metge o un especialista en trastorns de la conducta alimentària.
  • Parla amb el teu fill sobre el que li preocupa.Mantingues la calma, sigues directe i afectuós amb ell. Fes-li saber que hi ets per ajudar-lo. Demana-li que t’expliqui com se sent.
  • Aneu a totes les visites mèdiques.El tractament requereix temps i esforç. Treballa amb l’equip mèdic per obtenir l’ajuda que el teu fill necessita. Fes totes les preguntes que necessitis fer.
  • Tingues paciència i sigues comprensiu.Aprèn què pots fer per ajudar el teu fill. Tracta de mantenir una relació estreta i positiva amb ell. Escolta’l, parla-hi i fes coses amb les quals gaudeix.

 

Com fer front a l’assetjament (o bullying)

Per | Temes de psicologia infanto-junevil

Si el teu fill és víctima d’assetjament, escolta’l i dona-li tot el teu suport. Si l’assetjament té lloc en el seu centre d’estudis, informa la direcció del centre.

Transmet-li la idea que, encara que tots siguem diferents, és important saber tractar a tothom amb respecte. Sigues comprensiu amb ell i dona-li els consells que figuren a continuació.

Es produeix bullying quan una persona o un grup de persones es fica amb una altra de manera repetida. Els assetjadors es burlen de les persones que ells creuen que no encaixen en el seu grup de referència. Se’n poden riure o burlar per molts motius, com ara el seu aspecte físic, el seu comportament, la seva raça o la seva religió, el seu estatus social, la seva identitat sexual…

El bullying es pot presentar de diverses formes diferents:

  • Assetjament físic: qualsevol tipus de contacte en què una persona no vulgui participar (com empènyer, fer la traveta, donar cops de puny, donar puntades de peu, mossegar, colpejar…).
  • Assetjament sexual: relacions sexuals no desitjades.
  • Assetjament verbal: insultar, burxar, riure’s o ficar-se amb algú fent servir la paraula.
  • Assetjament psicològic: xafardejar, fer córrer rumors sobre una persona o excloure-la perquè se senti malament amb ella mateixa.
  • Assetjament cibernètic (ciberbullying): utilitzar internet i els mitjans digitals de comunicació social per dir coses que no es dirien en persona, enviar missatges malintencionats o penjar informació, fotografies o vídeos de caràcter personal per ferir o avergonyir a algú.

Als assetjadors els agrada controlar els altres, estan centrats en ells mateixos, tenen poques habilitats socials, és possible que no els preocupi la gent o que els falti empatia, solen ser insegurs i assetgen els altres per sentir-se millor.

Algunes persones assetgen els altres per afrontar el seu propi estrès, la seva pròpia ràbia i la seva pròpia frustració. Hi ha assetjadors que han estat assetjats i ara volen mostrar el seu poder fent el mateix a altres persones.

Hi ha assetjadors que no comprenen emocions socials normals com la culpa, l’empatia, la compassió o el remordiment. Aquestes persones necessiten ajuda d’un professional de la salut mental, com un terapeuta, un treballador social, un psiquiatre o un psicòleg.

Com reaccionar davant l’assetjament

Si el teu fill pateix assetjament, digues-li que faci el següent:

  • Informar-te’n a tu o a un adult de confiança.
  • Ignorar l’assetjador i allunyar-se’n. Als assetjadors els encanta obtenir una reacció de les seves víctimes. Si el teu fill ignora el seu assetjador, li estarà enviant el missatge que el que li fa no l’afecta.
  • Mantenir el cap ben alt. Amb aquest gest corporal, transmetrà a l’assetjador la idea que no és vulnerable.
  • No arribar mai a les mans. Si recorre a la violència i es baralla amb l’assetjador, tindrà més probabilitats de resultar ferit i de ficar-se en problemes. Digues al teu fill que lluiti contra el seu enuig desfogant-se fent exercici o escrivint sobre el tema.
  • Posar en pràctica formes de demostrar la seguretat en ell mateix. Indica-li que demostri que se sent bé amb ell mateix (encara que al principi ho hagi de fer veure) i que assagi com respondre verbalment a l’assetjador de manera assertiva.
  • Parlar sobre l’assetjament que pateix. Pot ser una bona manera d’expressar les pors i frustracions que se li poden acumular.
  • Trobar els seus veritables amics. Si al teu fill l’han assetjat amb rumors maliciosos, digues-li que ho expliqui als seus amics perquè l’ajudin a sentir-se segur i confiat, i que eviti estar sol.

GESTIÓ DE LES REBEQUERIES

Per | Temes de psicologia infanto-junevil

Les rebequeries poden ser frustrants per a qualsevol pare. En comptes de veure-les com a petits desastres, tracta-les com una oportunitat per educar.

Per què els nens tenen rebequeries?

Les rebequeries van des dels gemecs i els plors fins als crits, els xiscles, les puntades de peu, els cops i aguantar-se la respiració. Alguns nens tenen rebequeries sovint, i n’hi ha d’altres que només en tenen molt de tant en tant. Les rebequeries són una part normal del desenvolupament d’un nen. Són la forma que tenen els nens petits de mostrar el seu malestar o la seva frustració.

Les rebequeries es poden produir quan els nens estan cansats, famolencs, molestos o incòmodes, i quan no poden aconseguir alguna cosa (com una joguina o l’atenció d’un pare) que desitgen. Aprendre a afrontar la frustració és una habilitat que els nens van desenvolupant amb el pas el temps.

Les rebequeries són igual de freqüents en els nens que en les nenes, i solen tenir lloc entre les edats d’1 a 3 anys, quan els infants comencen a desenvolupar les habilitats lingüístiques. Com que encara no poden expressar amb paraules el que volen, senten o necessiten, les experiències frustrants els poden provocar rebequeries. A mesura que van millorant en les seves habilitats lingüístiques, les rebequeries tendeixen a disminuir.

A aquesta edat, els nens volen tenir més independència i més control sobre el seu entorn; de fet, més dels que ells són capaços d’assumir. Això pot desembocar en lluites de poder, mentre el nen pensa “ho puc fer jo sol” o “vull això ja: dona-m’ho”. Quan descobreixen que no ho poden fer sols o que no poden tenir tot el que volen, apareixen les rebequeries.

Com evitar les rebequeries

Tracta d’evitar les rebequeries en primer lloc, sempre que sigui possible. Heus aquí algunes idees que et poden ajudar:

  • Dedica al teu fill molta atenció positiva. Desenvolupa l’hàbit de fixar-te quan el teu fill es porta bé. Recompensa’l amb atenció i elogis davant de comportaments positius.
  • Concedeix al teu fill cert control sobre coses petites. Permet que faci eleccions de poca importància, com ara “Vols suc de taronja o de poma?” o “Prefereixes rentar-te les dents abans o després de banyar-te?”. D’aquesta manera, no li hauràs de dir “Vols rentar-te les dents ara?”, cosa que inevitablement comportaria la resposta “no”.
  • Mantingues els objectes prohibits fora de la vista i de l’abast del teu fill. Això reduirà les probabilitats que lluiti per aconseguir-los. Òbviament, no sempre és possible, sobretot fora de casa, on no es pot controlar l’entorn.
  • Distreu el teu fill. Aprofita’t de la brevetat de l’abast de l’atenció d’un nen petit i ofereix-li alguna cosa diferent del que ell vol però no pot tenir. Comença amb una nova activitat que substitueixi l’activitat frustrant o prohibida. O limita’t a canviar d’ambient. Porta’l a un interior o a un exterior, o bé a una altra habitació.
  • Ajuda el teu fill a aprendre noves habilitats i a tenir èxit. Elogia’l per ajudar-lo a sentir-se orgullós del que és capaç de fer. Comença per coses senzilles abans d’avançar cap a tasques més desafiadores.
  • Quan el teu fill et demani alguna cosa, considera atentament la seva petició.És intolerable? Potser no ho és. Tria les teves batalles.
  • Coneix els límits del teu fill.Si saps que el teu fill està cansat, no és el millor moment per anar al supermercat ni per fer a corre-cuita l’últim encàrrec.

Tàctiques per afrontar les rebequeries

Mantingues la calma quan responguis a una rebequeria. No compliquis el problema amb la teva pròpia frustració o enuig. Recorda’t a tu mateix que la teva tasca consisteix a ajudar el teu fill perquè aprengui a calmar-se. Per tant, tu també necessites calmar-te.

Les rebequeries s’han de gestionar d’una manera diferent en funció de quina sigui la causa que hagi alterat el teu fill. De vegades, només necessitaràs consolar-lo. Si està cansat o té gana, el millor és que faci una migdiada o que mengi una mica. Altres vegades, el millor serà ignorar la rebequeria i distreure’l amb una activitat nova.

Si la rebequeria es produeix perquè el teu fill vol cridar la teva atenció, una de les millors maneres de reduir aquesta conducta consistirà a ignorar-la. Si la rebequeria es produeix perquè no pot aconseguir alguna cosa que desitja, mantingues la calma i no li donis gaires explicacions sobre els motius pels quals no pot tenir el que desitja. I canvieu a una altra activitat.

Si la rebequeria es produeix després d’haver dit al teu fill que faci alguna cosa que no vol fer, és millor que la ignoris. Però assegura’t que completa la tasca després que s’hagi tranquil·litzat.

Els nens que es poden fer mal a si mateixos o als altres durant una rebequeria s’han de dur a un lloc silenciós i segur perquè es tranquil·litzin. Això també és aplicable a les rebequeries que es produeixen en llocs públics.

Si hi ha qüestions de seguretat implicades i el nen repeteix el comportament prohibit després que li diguin que pari, utilitza la pausa obligada o “temps mort” o bé contingues l’infant amb fermesa durant diversos minuts. Sigues coherent i consistent. No cedeixis en qüestions de seguretat.

Els nens en edat preescolar o més grans tenen més probabilitats d’utilitzar les rebequeries per sortir-se amb la seva si han après que aquest comportament funciona. Per als nens en edat escolar, és adequat enviar-los a la seva habitació perquè es tranquil·litzin, a la vegada que es presta poca atenció al seu comportament. En lloc d’establir un límit de temps específic, digues al teu fill que es quedi a la seva habitació fins que hagi recuperat el control. Això li atorgarà cert poder: podrà modificar el resultat per mitjà de les seves pròpies accions i, així, recuperarà la sensació de control que havia perdut durant la rebequeria. De tota manera, si “la pausa obligada” (o temps mort) es deu a una conducta negativa (com ara pegar), afegida a la rebequeria, estableix un límit de temps.

Després de la tempesta 

No recompensis la rebequeria del teu fill cedint a les seves peticions. Això només li demostrarà que la rebequeria funciona. En lloc d’això, elogia’l verbalment per haver recuperat el control. Digues-li frases com: “M’agrada com t’has sabut tranquil·litzar”.

A més, els nens poden sentir-se especialment vulnerables després de tenir una rebequeria, perquè saben que s’han portat malament. Llavors (quan el teu fill ja s’hagi calmat), serà el moment de fer-li una abraçada i de tranquil·litzar-lo dient-li que l’estimes, faci el que faci.

Assegura’t que el teu fill estigui dormint prou. Quan un nen no dorm prou, pot estar hiperactiu, antipàtic, irritable i tenir conductes extremes. El fet que un nen comenci a dormir prou pot reduir de manera considerable les seves rebequeries. Esbrina quant de temps de son és necessari per a la seva edat.

Quan cal trucar al metge 

Parla amb el metge del teu fill si:

  • Sols reaccionar a les rebequeries del teu fill amb enuig o perdent el control.
  • Continues cedint davant les rebequeries del teu fill.
  • Les rebequeries del teu fill desperten molts sentiments negatius entre vosaltres.
  • Tens dubtes i preguntes sobre com t’estàs comportant tu o el teu fill.
  • Les rebequeries del teu fill augmenten en freqüència, intensitat o durada.
  • El teu fill es fa mal a ell mateix o a altres persones amb freqüència.
  • El teu fill està molt irritable, discuteix molt i gairebé no coopera.

El metge també pot esbrinar si hi ha algun problema de salut que podria estar contribuint a les rebequeries del teu fill, encara que es tracta d’una cosa poc freqüent. De vegades, un problema de vista o d’audició, una malaltia crònica, un retard en el llenguatge o un trastorn de l’aprenentatge poden afavorir les rebequeries.

Recorda que les rebequeries no solen ser un motiu per preocupar-se i que solen desaparèixer per si soles. A mesura que els nens maduren, guanyen autocontrol. Aprenen a cooperar, a comunicar-se i a afrontar la frustració. Menys frustració i més control equival a menys rebequeries i a uns pares més feliços.

L’ABÚS INFANTIL

Per | Temes de psicologia infanto-junevil

L’abús infantil es produeix quan un progenitor o qualsevol altre adult causa un dany físic o emocional a un nen. En termes generals, pot tenir diverses formes: abús físic, abús sexual, negligència o abandonament, i abús emocional o psicològic.

És possible que els nens que sobreviuen a l’abús pateixin emocionalment, encara que hagin superat les lesions físiques. Per aquest motiu, solen tenir dificultats per establir i mantenir relacions al llarg de la seva vida i patir poca autoestima, depressió, pensaments suïcides o altres problemes de salut mental.

Abús físic

Quan la gent pensa en l’abús infantil, immediatament l’associa amb l’abús físic, com ara pegar, colpejar o sacsejar algú. No obstant això, l’abús físic també inclou actes com mantenir un nen submergit sota l’aigua, lligar-lo, cremar-lo amb foc o aigua bullint o fer-li passar gana.

El traumatisme cranial, o síndrome del nen sacsejat, és una forma específica d’abús físic. La majoria dels incidents només duren uns pocs segons, però n’hi ha prou per causar dany cerebral i fins i tot produir la mort d’un nadó.

Abús sexual

L’abús sexual es produeix quan un nen és violat o obligat a realitzar un acte sexual, però també és qualsevol tipus de contacte sexual amb un nen o qualsevol comportament que tingui com a fi excitar la persona que comet l’abús. Per tant, no només es considera abús sexual mantenir relacions sexuals amb un nen, tocar els genitals d’un infant o fer que el nen toqui els genitals a una altra persona, sinó també:

  • fer que un nen posi per a fotos o vídeos pornogràfics
  • explicar acudits o històries amb connotació sexual a un nen
  • exhibir-se davant un nen o mostrar-li els genitals o material pornogràfic
  • obligar un nen a despullar-se

Negligència

La negligència és qualsevol acció, o inacció, de la persona a càrrec d’un nen que li causa un dany físic o emocional. Per exemple, no proporcionar-li menjar, calefacció, abric (durant els mesos d’hivern) o un habitatge adequat es considera un acte de negligència. Bàsicament, es tracta de qualsevol cosa que interfereixi en el desenvolupament i el creixement de l’infant, com ara:

  • no proporcionar atenció mèdica quan el nen està malalt o lesionat
  • tancar un nen en una habitació o un armari
  • posar un nen en una situació de perill en què pugui lesionar-se físicament

L’abandonament és un tipus de negligència. Consisteix a deixar sol un nen durant un període prolongat o a descuidar-lo.

Abús emocional

L’abús emocional o psicològic és un patró de conducta que té un efecte negatiu en el desenvolupament emocional i en l’autoestima de l’infant. Ignorar-lo o no demostrar-li sentiments d’amor, suport o orientació es considera abús emocional, així com amenaçar, atemorir, denigrar o criticar constantment un nen.

Abús de substàncies

L’ús de l’alcohol, el tabac o drogues prohibides pot dificultar el bon judici de la persona a càrrec de l’infant i, en conseqüència, posar-lo en perill o cometre un acte de negligència o abús físic. Es considera abús infantil com a conseqüència de l’abús de substàncies prohibides el següent:

  • permetre que un nen prengui alcohol o drogues prohibides
  • fabricar, ingerir o distribuir drogues prohibides davant d’un nen
  • exposar un fetus a l’efecte de drogues prohibides o altres substàncies

Perfil de la persona que comet l’abús

Les persones que abusen de nens provenen de diferents condicions socials i culturals. Poden ser pares, altres membres de la família, mestres, entrenadors i amics de la família. Pràcticament qualsevol persona que té accés a un nen pot maltractar-lo.

De vegades, aquestes persones mostren un comportament determinat. Per exemple, és possible que els pares que abusen dels seus fills evitin relacionar-se amb altres pares del barri, no participin en activitats escolars o s’incomodin quan els parlen de lesions o problemes de conducta en els seus fills.

Habitualment, els adults que abusen sexualment d’un nen ja el coneixen d’abans, ja que és molt estrany que la persona triï un nen a l’atzar. És possible que la persona utilitzi aquesta relació a favor seu, demanant a l’infant que mantingui la relació en secret o dient-li que li passarà alguna cosa dolenta si ho diu a algú.

Moltes vegades, els mateixos abusadors van patir abusos de petits. Sol ser difícil trencar aquest cercle viciós d’abusos d’una generació a una altra dins d’una família.

Senyals d’abús

De vegades és difícil diferenciar entre les esgarrapades i els cops comuns dels nens i els que sorgeixen com a resultat d’un abús. Els blaus múltiples, o constants, els ulls amb hematomes o els ossos trencats són definitivament senyals evidents d’abús, de la mateixa manera que ho és la salut emocional.

Aquestes són algunes de les reaccions d’un nen que pateix o ha patit abusos:

  • Estar trist o enutjat. Solen mostrar-se retrets, temorosos, deprimits o tenir poca autoestima o fer-se mal, com per exemple tallar-se. Els nens més deprimits poden contemplar el suïcidi o intentar suïcidar-se. Alguns es dediquen a intimidar altres nens i tenen problemes per controlar la seva agressivitat i altres emocions. Molts d’ells tenen malsons o problemes per dormir.
  • Problemes de relació.Tenen problemes per relacionar-se amb altres persones i mantenir relacions. En general, no són capaços d’estimar o confiar en els altres, especialment quan es tracta d’adults. Un senyal preocupant és quan el nen no busca el consol d’un pare o de la persona a càrrec seu.
  • Mal comportament o conducta de risc. En general, es comporten malament a classe i tenen problemes de disciplina. És possible que perdin interès en les activitats de què abans gaudien i que no es concentrin en les tasques escolars. L’ús de drogues i alcohol i la promiscuïtat sexual són també comuns.

És possible que altres nens no tinguin problemes típics de disciplina, però que evitin tornar a casa després de l’escola o fer activitats que requereixin passar temps a soles amb la persona que n’abusa.

D’altra banda, els nens que són testimonis d’un abús (però que no en són víctimes directes, com ara algun germà) també poden presentar símptomes similars. Tanmateix, la presència d’aquests símptomes no vol dir necessàriament que hi hagi abús. Els nens que estan passant per situacions estressants, com la separació dels pares, una mudança familiar o la pèrdua d’un amic, solen patir canvis d’humor.

Si sospites que hi ha abús

L’abús no és un problema familiar privat, si bé en general passa dins de les famílies i es manté com un secret familiar. Quan sospitis que existeix abús infantil, has de prendre mesures per aturar-ho. No importa si t’equivoques: és millor estar equivocat que lamentar-ho més endavant.

  • Si sospites que un nen està patint abusos, és la teva responsabilitat posar-te en contacte amb l’agència local de serveis de protecció infantil, la policia, un hospital o una línia telefònica d’emergències. Si és necessari, pots mantenir el teu anonimat. La seguretat de l’infant és el més urgent: pots salvar-li la vida traient-lo d’una situació perillosa com més aviat millor.
  • Si creus que tu has abusat del teu propi fill, o et preocupa haver-ho fet, assegura’t que el teu fill estigui en un lloc segur lluny de tu, i després parla amb un amic, un familiar o un professional de la salut. És possible que simplement necessitis algú amb qui parlar o que desitgis consultar amb un terapeuta.
  • Si sospites d’algú que coneixes, com una mainadera, mantingues l’infant allunyat d’aquesta persona fins que les autoritats hagin estat notificades. Si sospites que la persona pot tornar a abusar del nen, assegura’t que el contacte entre aquesta persona i el nen es faci sota la supervisió d’una altra persona. Mai amenacis una persona o intentis fer justícia pel teu compte.Deixa que el sistema judicial penalitzi la persona responsable de l’abús.

Els pediatres recomanen que els nens dels quals se sospita que pateixen abús han d’acudir a l’hospital per ser avaluats i iniciar un tractament. Els hospitals són el lloc perfecte per als nens que han patit abús, especialment per als que necessiten radiografies o cultius per tal de realitzar un diagnòstic. Les radiografies poden identificar ossos trencats, l’únic senyal d’abús en nadons o nens petits, ja que no poden parlar per explicar els fets.

També es recomana el suport psicològic. En cas contrari, els nens que han patit abusos poden patir problemes emocionals o repetir el patró d’abús amb els seus propis fills.

Criar un fill amb TDAH

Per | Temes de psicologia infanto-junevil

Com afecta el TDAH als nens

El TDAH fa que els nens siguin més distrets, hiperactius i impulsius del que és normal a la seva edat. Els dificulta desenvolupar les habilitats que controlen l’atenció, el comportament, les emocions i l’activitat. Com a resultat, sovint actuen de maneres que als pares els resulta difícil gestionar.

Per exemple, com que són distrets, és possible que els nens amb TDAH:

  • sembli que no escolten
  • tinguin dificultats per parar atenció
  • no segueixin correctament les instruccions
  • necessitin recordatoris per fer les coses
  • demostrin un esforç insuficient a l’escola

Com que són hiperactius, és possible que:

  • saltin o juguin de manera violenta quan és moment de jugar de manera tranquil·la
  • siguin desorganitzats o desordenats
  • es moguin molt i semblin incapaços de quedar-se quiets
  • facin les coses amb presses en lloc de prendre’s el seu temps
  • cometin errors per distraccions

Com que són impulsius, és possible que:

  • interrompin molt a la gent
  • facin coses sense pensar
  • facin coses que no han de fer, encara que sàpiguen que no és correcte
  • tinguin dificultats per esperar, fer torns amb altres o compartir
  • tinguin rampells emocionals, perdin els estreps o no tinguin autocontrol

Al principi, és possible que els pares no s’adonin que aquests comportaments formen part del TDAH. Pot semblar que el nen simplement s’està portant malament. El TDAH pot causar estrès i frustració als pares, i pot ser que sentin que el nen no els respecta, que se sentin avergonyits pel que els altres pensin del comportament del seu fill o que es preguntin si han fet alguna cosa malament. Però per als nens amb TDAH, les habilitats que permeten controlar l’atenció, el comportament i l’activitat no es desenvolupen de manera natural.

Què poden fer els pares

La criança és tan important com qualsevol altra part del tractament del TDAH. La manera en què els pares responguin pot millorar el TDAH o bé empitjorar-lo.

Si al teu fill li han diagnosticat TDAH:

Implica-t’hi. Aprèn tot el possible sobre el TDAH. Segueix el tractament que et recomani el professional del teu fill. Ves a totes les cites de teràpia recomanades. Si el teu fill pren medicaments, dona’ls-hi en el moment en què t’ho recomanin. No canviïs la dosi sense consultar el metge.

Entén de quina manera el TDAH afecta al teu fill. Tots els nens són diferents. Identifica les dificultats que té el teu fill a causa del TDAH. Alguns nens necessiten millorar la seva habilitat de parar atenció i escoltar. Altres necessiten aprendre a calmar-se. Demana al terapeuta del teu fill que et doni consells i t’ensenyi maneres d’ajudar-lo a practicar i millorar.

Concentra’t a ensenyar al teu fill una cosa a la vegada. No intentis treballar en tot al mateix temps. Comença per coses petites. Elogia el teu fill pel seu esforç.

Aplica la disciplina objectivament i amb afecte. Aprèn quins són els millors enfocaments de disciplina per a un nen amb TDAH i quines coses poden empitjorar-lo. Obtén consells del terapeuta del teu fill sobre les maneres de respondre al seu comportament. Pot ser que sigui sensible a les crítiques. La millor manera de corregir el seu comportament és fer-ho de manera encoratjadora i comprensiva en comptes de fer-ho amb càstigs.

Estableix expectatives clares. Abans d’anar a algun lloc, parla amb el teu fill per explicar-li com vols que es comporti. Posa més energia a ensenyar-li què fer en lloc de reaccionar al que no ha de fer.

Parla. No tinguis por de parlar amb el teu fill sobre el TDAH. Ajuda’l a comprendre que no és culpa seva que tingui TDAH i que pot aprendre maneres de millorar els problemes que li causa.

Passeu un temps especial junts cada dia. Busca temps per conversar i fer activitats entretingudes amb el teu fill, encara que només siguin pocs minuts. Dedica-li tota la teva atenció. Elogia els comportaments positius. No l’elogiïs en excés, però fes un comentari quan faci alguna cosa bé. Per exemple, quan esperi el seu torn, digues-li: “Que bé que estàs esperant el teu torn”.

El més important és la teva relació amb el teu fill. Sovint, els nens amb TDAH senten que estan decebent els altres i que estan fent les coses malament. Protegeix la seva autoestima sent pacient, comprensiu i tolerant. Fes-li saber que creus en ell i que veus totes les coses bones que té. Desenvolupa la resiliència mantenint una relació positiva i afectuosa amb ell.

Col·labora amb l’escola del teu fill. Parla amb els mestres per saber si el nen hauria de tenir un programa individualitzat. Reuneix-te amb el seu mestre amb freqüència per saber com li està anant.

Esbrina si tu tens TDAH. Sovint, el TDAH s’hereta. És possible que els pares (o altres parents) dels nens amb TDAH no sàpiguen que també el pateixen. Quan els pares amb TDAH reben un diagnòstic i tractament, això ajuda molt.

Pors normals durant la infància

Per | Temes de psicologia infanto-junevil

És normal que els nens tinguin por?

Sí, de vegades. La por és una emoció que pot ajudar els nens a ser cauts. Allò nou, gran, sorollós o diferent pot fer por al principi. Els pares poden ajudar els seus fills a sentir-se segurs i a aprendre a sentir-se còmodes i tranquils.

De què tenen por els nens?

Les coses que els espanten canvien a mesura que creixen. Algunes pors són freqüents i normals a determinades edats. Per exemple:

Els nadons senten ansietat davant els desconeguts. Quan tenen entre 8 i 9 mesos, són capaços de reconèixer les cares de les persones amb qui conviuen. Per això, les cares noves els poden provocar por, fins i tot la d’una nova mainadera o la d’un parent. Poden plorar o aferrar-se a un dels pares per sentir-se segurs.

Els nadons grans i els nens de fins a 3 anys senten ansietat per separació. En algun moment entre els 10 mesos i els 2 anys, molts nadons comencen a sentir por quan s’han de separar d’uns dels seus pares. No volen que els deixin a la guarderia o sols al llit a l’hora de dormir. Poden plorar, aferrar als pares o intentar mantenir-se a prop seu.

Els nens petits tenen por de coses irreals. Els nens de 4 a 6 anys fan servir la imaginació i saben simular coses o fer-les veure, però no sempre són capaços de distingir el que és real del que no ho és. Per això, tenen por del que pugui haver-hi sota el llit o dins de l’armari, així com de la foscor i d’anar-se’n a dormir. Alguns temen tenir somnis aterridors o malsons. Els nens petits també es poden espantar amb els sorolls forts, com els dels trons o els focs artificials.

Els nens més grans tenen por dels perills de la vida real. A partir dels 7 anys, els monstres que hi ha sota el llit ja no els espanten (gaire) perquè saben que no són reals. A aquesta edat, comencen a tenir por de les coses que els podrien passar a la vida real. Pot ser que tinguin por de les catàstrofes naturals de què senten parlar, que els facin mal o que una persona estimada pugui morir. També poden estar ansiosos per un treball escolar que han de presentar, les notes o la necessitat d’encaixar en el seu grup d’amics.

Els preadolescents i els adolescents poden tenir pors socials. El seu aspecte físic o el fet d’encaixar en el seu grup de pertinença els pot generar ansietat. També poden estar ansiosos o tenir por abans d’entregar un treball escolar, canviar d’escola, fer un examen important o jugar un partit especial.

Com puc ajudar el meu fill quan té por?

  • Tranquil·litza el teu nadó o el teu fill petit dient-li: “Tot va bé. Estàs segur. Jo soc aquí, al teu costat”. Fes-li saber que hi ets per protegir-lo. Abraça’l i digues-li paraules tranquil·litzadores per ajudar-lo a sentir-se segur.
  • A mesura que el teu fill creixi, parla-hi i escolta’l. Estigues tranquil i transmet-li tranquil·litat. Ajuda’l a expressar els seus sentiments amb paraules i a provar coses noves.
  • Ajuda el teu nadó perquè s’acostumi a una persona nova mentre l’abraces i fas que se senti segur. En molt poc temps, aquesta persona nova deixarà de semblar una desconeguda.
  • Deixa que el teu fill d’1 a 3 anys se separi de tu durant breus períodes de temps al principi. Quan necessitis separar-te’n, digues-li que tornaràs, fes-li una abraçada, somriu-li i ves-te’n. Deixa que aprengui que sempre tornes.
  • Si el teu fill petit té por de la foscor, desenvolupeu una rutina tranquil·litzadora per a l’hora d’anar a dormir. Llegeix-li o canta-li. Fes que se senti segur i estimat.
  • Ajuda el teu fill a afrontar les seves pors a poc a poc. Per exemple, comproveu junts que no hi ha monstres sota el llit. Amb la teva presència i el teu suport, deixa que vegi per ell mateix que no ha de tenir por de res. Ajuda’l a sentir-se valent.
  • Limita les imatges, les pel·lícules i els programes infantils que puguin espantar-lo. Aquestes coses només alimenten les seves pors.
  • Ajuda els nens i els adolescents a aprendre a preparar-se per als desafiaments, com els exàmens o els treballs escolars. Fes saber al teu fill que creus en ell.

Són normals les pors que té el meu fill o necessitem ajuda?

La majoria dels nens saben afrontar les seves pors normals amb l’ajuda i el suport dels pares. A mesura que van creixent, van superant les pors que tenien quan eren més petits.

A alguns els costa més i necessiten més ajuda per vèncer les seves pors. Si les pors són molt intenses o impedeixen que portin una vida normal, podrien ser un indicador d’un trastorn d’ansietat.

Parla amb el teu metge si les pors del teu fill:

  • semblen massa intenses o es mantenen més enllà de l’edat habitual,
  • fan que estigui molt angoixat o que tingui rebequeries o enrabiades,
  • impedeixen que porti una vida normal, com anar a l’escola, dormir sol o estar separat dels seus pares,
  • li provoquen símptomes físics (com mal de panxa, mal de cap o un ritme cardíac accelerat) o si nota que li falta l’aire, es mareja o té nàusees.

Portar el teu fill a un terapeuta

Per | Temes de psicologia infanto-junevil

Què és la teràpia?

Molts nens i adolescents tenen problemes que afecten la manera com se senten, actuen i aprenen. La teràpia és un tipus de tractament d’aquests problemes, una manera que el teu fill rebi l’ajuda que necessita.

A teràpia, els nens parlen i aprenen com afrontar i solucionar els seus problemes per tal de trobar-se millor i comportar-se millor.

En quin tipus de problemes ajuden els terapeutes?

Els terapeutes s’han format per ajudar nens i adolescents amb tota mena de problemes.

  • Moments i situacions difícils: problemes familiars, problemes escolars, assetjament o bullying, problemes de salut.
  • Sentiments: tristesa, ira, estrès i preocupació, autoestima baixa.
  • Trastorns: TDAH, depressió, TOC i ansietat, trastorns de l’alimentació, autolesions, trastorns relacionats amb el mal comportament, trastorns relacionats amb un trauma.

Per què necessiten teràpia els nens i els adolescents?

Els nens i els adolescents necessiten anar a teràpia quan tenen problemes que no poden afrontar per si sols o necessiten ajuda quan els problemes afecten la manera com se senten, rendeixen i es comporten.

Com funciona la teràpia?

A teràpia, els nens aprenen parlant i fent coses diverses. Amb els nens més petits, pot ser dibuixar, jugar i parlar. Amb nens més grans i adolescents, els terapeutes comparteixen activitats i idees centrades en aprendre les habilitats que necessiten els seus pacients. Parlen sobre els seus sentiments i resolen problemes.

Els terapeutes elogien i donen suport als nens mentre aprenen, i els ensenyen a creure en ells mateixos, a trobar els seus punts forts i a construir sentiments positius, com la confiança en un mateix, la valentia i l’esperança.

El terapeuta es pot reunir amb el nen i els seus pares a la vegada o atendre el nen tot sol, en funció de la seva edat. També es pot reunir només amb un pare o amb tots dos per donar consells o idees sobre com ajudar el nen a casa.

Què passa a la teràpia?

Al principi, el terapeuta es reunirà amb tu i amb el teu fill per parlar, fer-vos preguntes i escoltar, a fi d’aprendre més coses sobre el teu fill i el problema que presenta. A partir d’aquí, us indicarà com us pot ajudar.

Arribat aquest punt, el teu fill anirà a més visites, en les quals farà el següent:

  • Quan els nens expressen els seus sentiments amb paraules, en lloc de fer-ho amb accions, poden actuar de la millor manera possible. Quan algú els escolta i sap com se senten, estan més preparats per aprendre.
  • Fer activitats.Els terapeutes fan servir activitats per ensenyar sobre els sentiments i les habilitats per afrontar-los. Els poden fer dibuixar o jugar com a formes d’aprenentatge i ensenyar la tècnica de relaxació anomenada mindfulness i la respiració profunda com a maneres de reduir l’estrès.
  • Practicar habilitats noves.Els terapeutes ajuden els nens a practicar el que aprenen. Poden jugar a jocs en què cal esperar torn, utilitzar l’autocontrol, tenir paciència, seguir instruccions, escoltar, compartir, tornar a intentar-ho o afrontar el fet de perdre.
  • Resoldre problemes.Quan es tracta de nens grans i adolescents, els terapeutes pregunten com els afecten els problemes a casa i a l’escola, i parlen sobre com resoldre aquests problemes.

Durant quant de temps van a teràpia els nens?

La durada de la teràpia és una cosa que depèn dels objectius que tingueu tu i el terapeuta del teu fill. La majoria de les vegades, el terapeuta voldrà veure el teu fill un cop a la setmana durant diversos mesos.

Com poden ajudar els pares?

Pots fer coses per ajudar el teu fill a treure el màxim profit d’anar a teràpia. Aquestes en són algunes:

  • Trobar un terapeuta amb qui tu i el teu fill us sentiu còmodes.L’equip mèdic que atén el teu fill us pot ajudar a trobar un bon professional.
  • Portar el teu fill a totes les visites.Canviar requereix temps. Per aprendre habilitats noves i saber fer-les servir cal assistir a un bon nombre de visites.
  • Reunir-te amb el terapeuta del teu fill.Pregunta-li què has de fer quan el teu fill presenti problemes a casa i com ajudar-lo a fer les coses bé.
  • Passar temps amb el teu fill.Jugar, cuinar, llegir o riure junts. Fer-ho cada dia, encara que només sigui durant pocs minuts.
  • Educar el teu fill amb paciència i amabilitat.Utilitza paraules agradables, fins i tot quan el corregeixis. Mostra-li que l’estimes. Elogia’l quan ho estigui fent bé o s’estigui esforçant molt.

Els teus fills i el tabac

Per | Temes de psicologia infanto-junevil

Els riscos del tabac en la salut són ben coneguts, però molts joves adopten aquests hàbits cada any; de fet, el 90 % dels fumadors adults van començar de joves. Per aquest motiu, és important assegurar-se que els nens comprenguin els perills de fumar i utilitzar tabac de mastegar:

  • Els cigarrets són una de les causes principals de morts prevenibles i poden causar càncer, malalties cardíaques i malalties pulmonars.
  • Els cigarrets electrònics, els vaporitzadors i els narguils (pipes d’aigua) contenen tabac, nicotina i altres químics nocius.
  • Mastegar tabac (expectoració o tabac sense fum) pot provocar addicció a la nicotina, càncer oral, malaltia de les genives i un risc més elevat de malaltia cardiovascular, així com atacs cardíacs.

Fets sobre el tabac

Una de les raons per les quals fumar i mastegar tabac són riscos importants per a la salut és que contenen nicotina, que produeix addicció al cap de pocs dies. De fet, la nicotina del tabac pot ser tan addictiva com la cocaïna o l’heroïna. Això vol dir que, una vegada que es comença a fumar, és molt difícil deixar-ho.

Fumar pot danyar tots els sistemes del cos i causar problemes de salut com ara malalties cardíaques, vessaments cerebrals, emfisema i molts tipus de càncer, inclosos càncer de pulmó, gola, estómac i bufeta. Els fumadors també tenen un risc més elevat de patir bronquitis i pneumònia.

A més d’aquests problemes a llarg termini, el tabac i altres substàncies químiques poden perjudicar el cos a curt termini. Augmenten la freqüència cardíaca i la pressió arterial, cosa que pot afectar el rendiment esportiu. També irriten la gola, causen mal alè i danyen les vies respiratòries, fins a causar la coneguda “tos del fumador”.

Atracció per als joves

És possible que els joves se sentin atrets per fumar i mastegar tabac per moltes raons: per semblar interessants, per semblar més grans, per perdre pes, per semblar durs o per sentir-se independents. Tanmateix, els pares poden combatre aquestes inclinacions i evitar que els nens provin el tabac i s’hi enganxin.

Consells de prevenció

Per ajudar a evitar que els teus fills fumin, tingues en compte aquestes pautes:

  • Parla’n d’una manera que no faci que els teus fills tinguin por de ser castigats o jutjats.
  • Segueix parlant amb els teus fills al llarg dels anys sobre els perills de consumir tabac. Fins i tot el nen més petit pot entendre que fumar és dolent per al cos.
  • Pregunta als teus fills què és el que troben atractiu, o poc atractiu, sobre fumar. Escolta’ls amb paciència.
  • Anima’ls a participar en activitats on es prohibeix fumar, com els esports.
  • Demostra als teus fills que valores les seves opinions i idees.
  • Parla amb els teus fills sobre les maneres de respondre a la pressió dels seus companys perquè fumin. És possible que tinguin prou seguretat per dir simplement “no”, però ofereix-los també respostes alternatives com “Farà que la meva roba i el meu alè facin pudor” o “Odio la imatge que dona de mi”.
  • Emfatitza el que els teus fills fan bé en comptes de malament. La confiança en si mateixos és la millor protecció contra la pressió de grup.
  • Anima’ls a allunyar-se dels amics que no respecten els seus motius per no fumar.
  • Explica’ls com el fet de fumar controla la vida diària dels joves que comencen a fer-ho. Com paguen els cigarrets? Com tenen diners per pagar altres coses que volen? Com afecta això les seves amistats?
  • Estableix regles fermes que excloguin fumar i mastegar tabac a casa i explica’ls per què: els fumadors fan pudor, no tenen una bona imatge i se senten malament, i això és dolent per a la salut de tots.

El que cal vigilar

Si la roba dels teus fills fa olor de fum, mira de no reaccionar de manera exagerada. Pregunta’ls primer al respecte, potser han estat amb amics que fumen o simplement han provat un cigarret. Molts joves proven un cigarret en un moment o altre, però no es converteixen en fumadors habituals.

Entre altres senyals de consum de tabac s’inclouen:

  • tos
  • irritació de gola
  • ronquera
  • mal alè
  • disminució del rendiment atlètic
  • refredar-se més sovint
  • dents i roba tacats (també senyals de consumir tabac de mastegar)
  • dificultat per respirar

Com comunicar-te amb els teus fills

De vegades, fins i tot la millor base de comunicació no és suficient per evitar que els fills experimentin amb el tabac. Pots sentir-te temptat d’enfadar-te, però és millor que et concentris en comunicar-te amb els teus fills.

Aquí tens alguns consells que et poden ajudar:

  • Evita renyar i convertir els teus consells en sermons.
  • Esbrina per què als teus fills els atrau el tabac i parla-ho amb sinceritat.
  • Moltes vegades, els nens no poden apreciar com els seus comportaments actuals afecten la seva salut futura. Parla’ls dels inconvenients immediats de fumar: menys diners per gastar en coses que els agraden, dificultat per respirar, mal alè, dents grogues i roba pudent.
  • Segueix les regles que has establert respecte al tabac i no permetis que els teus fills fumin a casa només per mantenir la pau.
  • Si sents “Puc deixar de fumar quan vulgui”, demana als teus fills que deixin de fumar durant una setmana.
  • Mira de no apressar-los. Al cap i a la fi, deixar de fumar és decisió del fumador.
  • Ajuda els teus fills a desenvolupar un pla per deixar de fumar amb informació i recursos i reforça la seva decisió de fer-ho amb elogis.
  • Ressalta les recompenses naturals que s’obtenen en deixar de fumar: no tenir addicció, millorar l’estat físic, millorar el rendiment esportiu i millorar l’aparença.
  • Intenta que visitin el metge, que pot oferir-los suport i plans de tractament.

Si tu fumes

Els nens s’adonen ràpidament de qualsevol contradicció entre el que els seus pares diuen i el que fan. Malgrat el que puguis pensar, la majoria dels nens diuen que l’adult al qual volen assemblar-se més de grans és algun dels seus pares.

Si ets fumador:

  • En primer lloc, admet que vas cometre un error en començar a fumar i que, si haguessis de fer-ho una altra vegada, no ho faries.
  • En segon lloc, deixa el tabac. No és fàcil i pot requerir diversos intents i l’ajuda addicional d’un programa o grup de suport, però els teus fills se sentiran encoratjats quan vegin que superes la teva addicció al tabac.

Els teus fills i l’alcohol

Per | Temes de psicologia infanto-junevil

Per més que als pares no els agradi pensar-hi, la veritat és que molts adolescents proven l’alcohol durant els anys d’escola secundària i universitat, molt abans que tinguin l’edat legal per fer-ho. Les investigacions han demostrat que gairebé el 80 % dels nens de secundària han provat l’alcohol.

Encara que aquest fet sigui comú, no és segur ni legal. Per tant, és important començar a parlar sobre l’ús i abús de l’alcohol amb els teus fills a una edat primerenca i seguir parlant del tema a mesura que creixen.

Els efectes de l’abús de l’alcohol

L’alcohol interfereix en la percepció que la persona té de la realitat i la capacitat de prendre bones decisions. Això pot ser particularment perillós per als nens i adolescents que tenen menys experiència en la resolució de problemes i la presa de decisions.

Entre els efectes a curt termini del consum d’alcohol s’inclouen:

  • visió, audició i coordinació distorsionades
  • percepcions i emocions alterades
  • judici deficient, que pot ocasionar accidents, ofegament i altres conductes de risc com el sexe insegur i l’ús de drogues
  • ressaques

Entre els efectes a llarg termini s’inclouen:

  • cirrosi i càncer de fetge
  • malalties estomacals
  • dany al cor i al sistema nerviós central
  • pèrdua de memòria
  • risc d’impotència més elevat
  • risc alt de sobredosi

Parlar amb els teus fills sobre l’alcohol

Molt abans que se’ls presenti l’oportunitat de beure alcohol, pots augmentar les possibilitats que diguin “no”. La infància és un moment d’aprenentatge i descobriment, per la qual cosa és important encoratjar els nens a fer preguntes, fins i tot aquelles que poden ser difícils de respondre.

Nens en edat preescolar:

Tot i que els nens de 3 i 4 anys no estan preparats per conèixer els fets sobre l’alcohol o altres drogues, comencen a desenvolupar les habilitats de presa de decisions i resolució de problemes que necessitaran més endavant. Pots ajudar-los a desenvolupar aquestes habilitats de diverses maneres senzilles.

Per exemple, permet que triïn la seva pròpia roba i que no es preocupin si les peces no conjunten. Això els permetrà saber que creus que són capaços de prendre bones decisions. Assigna’ls tasques senzilles i fes-los saber que la seva ajuda és valuosa. D’altra banda, dona un bon exemple del comportament que vols que ells demostrin.

De 4 a 7 anys:

Els nens d’aquesta edat encara pensen i aprenen principalment per experiència i no tenen una bona comprensió de les coses que succeiran en el futur; per tant, mantingues les discussions sobre l’alcohol en temps present i relaciona-les amb coses que saben i entenen. Per exemple, mirar la televisió amb els teus fills pot oferir l’oportunitat de parlar sobre missatges publicitaris.

Els nens estan interessats en com funcionen els seus cossos, de manera que aquest és un bon moment per parlar sobre com mantenir una bona salut i evitar les substàncies que podrien perjudicar el cos. Parla’ls sobre com l’alcohol afecta la nostra capacitat de veure, escoltar i caminar i com altera la manera en què ens sentim. I que provoca mal alè i mal de cap!

De 8 a 11 anys:

Els últims anys de l’escola primària són un moment crucial en què pots influir en les decisions dels teus fills sobre el consum d’alcohol. Així doncs, és un bon moment per parlar obertament sobre l’alcohol: els efectes i les conseqüències que té a llarg i curt termini, els seus efectes físics i per què és especialment perillós per als cossos en creixement.

En aquesta etapa també reben una forta influència dels seus amics i els seus interessos poden estar determinats pel que pensen els seus companys. Així doncs, ensenya’ls a dir “no” davant la pressió dels seus companys i discutiu sobre la importància de pensar i actuar com a individu.

De 12 a 17 anys:

En arribar a l’adolescència, els teus fills han de conèixer els fets sobre l’alcohol i les seves actituds i creences sobre l’abús de substàncies. Aprofita aquesta etapa per reforçar el que ja els has ensenyat i mantingues oberta la comunicació.

Els adolescents són més propensos a involucrar-se en conductes de risc, i la seva creixent necessitat d’independència pot fer que vulguin desafiar els desitjos o les instruccions dels seus pares, però si fas que el teu fill se senti acceptat i respectat com a individu, augmentes les possibilitats que intenti ser obert amb tu.

Els nens volen ser estimats i acceptats pels seus companys, i necessiten un cert grau de privacitat i confiança. Evita fer massa sermons o amenaces i, en canvi, fes èmfasi en el teu amor i preocupació per ells.

Ensenyar els fills a dir “no”

Ensenya els teus fills diverses maneres d’afrontar les ofertes d’alcohol:

  • Anima’ls a fer preguntes. Si se’ls ofereix una beguda de qualsevol tipus, han de preguntar “Què és?” i “D’on l’has tret?”.
  • Ensenya’ls a dir “no, gràcies” quan la beguda que se’ls ofereix és alcohòlica.
  • Recorda’ls que marxin de les situacions incòmodes. Assegura’t que tinguin diners per al transport o un número de telèfon on et puguin localitzar a tu o a un altre adult responsable.
  • Ensenya’ls a no acceptar mai que algú que ha begut els porti en cotxe. Alguns pares consideren que oferir-se a anar a recollir-los en una situació incòmoda (sense fer preguntes) els anima a ser honestos i a trucar quan necessiten ajuda.

Factors de risc

Les etapes de transició, com l’inici de la pubertat o el divorci dels pares, poden portar els nens a consumir alcohol, de manera que ensenya’ls que, fins i tot en les situacions tristes o estressants, beure alcohol com evasió pot empitjorar les coses.

Els nens que tenen problemes d’autocontrol o una autoestima baixa tenen més probabilitats d’abusar de l’alcohol. És possible que no creguin que poden gestionar els seus problemes i frustracions sense utilitzar alguna cosa per sentir-se millor.

Els nens sense un sentit de connexió amb les seves famílies o que se senten diferents d’alguna manera (aparença, circumstàncies econòmiques, etc.) també poden estar en risc.

Consells generals

Afortunadament, els pares poden fer molt per protegir els seus fills de l’ús i abús de l’alcohol:

  • Sigues un bon model a seguir. Considera de quina manera el consum d’alcohol pot influir en els teus fills. Considera oferir només begudes no alcohòliques en festes i esdeveniments socials per mostrar-los que no necessites beure per divertir-te.
  • Informa’t sobre l’alcohol per ser un millor mestre. Llegeix i recopila informació que puguis compartir amb els teus fills i amb altres pares.
  • Sigues conscient de com pots ajudar a construir l’autoestima dels teus fills. Per exemple, és més probable que se sentin bé amb ells mateixos si destaques les seves fortaleses i reforces positivament els comportaments saludables.
  • Ensenya’ls a gestionar l’estrès de maneres saludables, com buscar l’ajuda d’un adult de confiança o participar en una activitat preferida.

Reconèixer els senyals

Malgrat els teus esforços, és possible que el teu fill consumeixi i abusi de l’alcohol. Com pots saber-ho? Aquí tens alguns senyals d’advertència comuns:

  • canvi sobtat en l’estat d’ànim o l’actitud
  • canvi en l’assistència a l’escola o en el rendiment
  • pèrdua d’interès en l’escola, els esports o altres activitats
  • problemes de disciplina a l’escola
  • distància amb els familiars i amics
  • secretisme
  • associació amb un nou grup d’amics i reticència a presentar-te’ls
  • depressió i dificultats de desenvolupament

És important no arribar a conclusions precipitades basades només en un o dos senyals. L’adolescència és una època de canvis: físics, socials, emocionals i intel·lectuals. Això pot dur a un comportament erràtic i a alteracions en l’humor quan els joves miren de fer front a tots aquests canvis.

Si els teus fills estan consumint alcohol, generalment hi haurà un conjunt d’aquests senyals. Si detectes una sèrie de canvis, busca totes les explicacions possibles parlant amb ells, però no passis per alt la possibilitat de l’abús de substàncies.

Altres consells

  • Intenta estar al corrent d’on van els teus fills.
  • Coneix els pares dels amics dels teus fills.
  • Tingues sempre un número de telèfon on poder comunicar-te amb els teus fills.
  • Fes que es comuniquin regularment quan són fora de casa.

Per als adolescents, especialment els que tenen prou edat per conduir, considera negociar i signar un contracte de comportament que especifiqui de quina manera esperes que es comportin i estableixi les conseqüències de conduir havent begut.

És important mantenir una comunicació oberta i unes expectatives raonables. Ensenya’ls que la llibertat només ve amb la responsabilitat, una lliçó que ha de durar tota la vida.

Este sitio web utiliza cookies para mejorar la experiencia del usuario. Al continuar navegando aceptas su uso. Más información

ACEPTAR
Aviso de cookies