Category

Temes de psicologia infanto-junevil

Coronavirus (COVID-19). És segur per als nens tornar a l’escola?

Per | Temes de psicologia infanto-junevil

Els nens poden anar a l’escola durant la pandèmia?

Pares i cuidadors es plantegen si és segur o no que els seus fills vagin a l’escola durant la pandèmia de coronavirus. Cal tenir en compte moltes coses: les seves necessitats relacionades amb la feina, l’educació i la cura dels fills, els avantatges de l’aprenentatge presencial, i la salut i la seguretat de la família.

Els nens petits i els nens amb necessitats especials aprenen millor a l’escola. Els nens de secundària i de batxillerat poden ser més capaços de beneficiar-se de l’ensenyament a distància.

Què diuen els experts?

 Els experts en salut afirmen que, per als nens, anar a l’escola és millor per a la seva salut física, mental, social i emocional. Tant els experts com els directors dels centres escolars i els professors estan fent molts esforços per trobar la manera d’ajudar a prevenir la propagació del coronavirus.

Poden limitar l’aforament de les classes, escalonar els horaris o optar per l’aprenentatge en línia. Els que optin pel presencial poden exigir que tant els nens com els professors portin mascareta, mantinguin la distància social i segueixin altres precaucions.

És probable que el meu fill es contagiï de coronavirus a l’escola?

Un nen té menys probabilitats de contagiar-se que un adult. I, si ho fa, té menys probabilitats de presentar símptomes i de posar-se molt malalt. Alguns nens desenvolupen la síndrome inflamatòria multisistèmica després de contagiar-se de coronavirus, però és una afecció molt poc freqüent.

I si el meu fill o un altre membre de la meva família pertany a un grup de risc?

És possible que algunes persones emmalalteixin molt si es contagien de coronavirus, sobretot persones amb problemes de salut com ara asma, diabetis o sistemes immunitaris debilitats, així com persones més grans de 65 anys. D’altra banda, els nadons menors de 12 mesos emmalalteixen més que els nens més grans.

Si el teu fill té un problema de salut crònic o viu amb una persona de risc, hauràs de tenir en compte el perill que porti gèrmens de l’escola a casa. Moltes famílies en aquesta situació opten per l’aprenentatge a distància. El metge del teu fill et pot ajudar a prendre aquesta decisió.

El col·legi del meu fill seguirà totes les mesures de seguretat relacionades amb el coronavirus?

Pregunta al col·legi les precaucions que pensen prendre, com per exemple:

  • Neteja i desinfecció. Els centres han de seguir les indicacions de les autoritats sanitàries pel que fa a neteja i desinfecció de les zones comunes.
  • Cribratge i monitoratge. Els centres han d’estar pendents cada dia de si els alumnes presenten símptomes. Es pot prendre la temperatura i comprovar si hi ha símptomes. Si es detecta algun malalt, cal iniciar un procés d’aïllament, comunicar amb qui s’ha relacionat i enviar-lo a casa.
  • Mascareta. Tots els adults han de portar mascareta, així com els alumnes de secundària i de batxillerat. Els alumnes de preescolar i primària també han de portar-la si són capaços d’evitar tocar-se la cara.
  • Rentat de mans. Tant els alumnes com el personal del centre han de rentar-se les mans amb aigua i sabó amb freqüència. També poden fer servir gel desinfectant.
  • Distància social (o física). Tant els alumnes com el personal han de mantenir entre ells una distància mínima de 2 metres sempre que sigui possible. A l’aula, caldrà separar els pupitres entre 1 i 2 metres.
  • Classes reduïdes. Alguns centres poden limitar el nombre d’alumnes per aula, escalonar els horaris o fer una combinació de classes presencials i classes en línia. També es poden formar cohorts: grups d’alumnes i professors que romanen junts tota la jornada escolar.
  • Classes a l’exterior. Fer classes i activitats a l’exterior el màxim possible.
  • Menjar a l’aula. Fer que els alumnes mengin dins les aules en comptes de fer-ho al menjador.

Seguir aquestes pràctiques reduirà les probabilitats que el coronavirus es propagui als centres. Tot i així, les escoles haurien de tenir preparat un pla per si hi ha contagis, com ara l’aprenentatge a distància a temps complet.

Com crear una llar que fomenti la lectura

Per | Temes de psicologia infanto-junevil

Tenir la casa plena de materials de lectura és una bona manera d’ajudar els nens a convertir-se en lectors àvids.

Disposa d’una selecció variada de materials de lectura

Llibres de cartró o amb diverses textures per als nadons; llibres que contenen les lletres de l’abecedari, rimes i il·lustracions per als nens de preescolar; llibres de ficció, no-ficció i poesia per als nens de primària…

A més, també poden gaudir de revistes, audiollibres, diaris, còmics, jocs d’inici a la lectura i a l’abecedari en ordinadors o tauletes, llibres electrònics, etc.

Els nens poden entendre relats que potser no són capaços de llegir per si mateixos. En aquest cas, és una bona idea llegir junts. Ells poden observar les il·lustracions i fer preguntes mentre van seguint el que tu els llegeixes.

Procura tenir el material de lectura a mà

Guarda els llibres amb altres joguines per facilitar que els teus fills petits els trobin. Els llibres de plàstic fins i tot es poden ficar a la banyera amb ells. Posa també diversos llibres a prop dels sofàs, on la família sol escarxofar-se, perquè els puguin llegir després de dinar o de fer la migdiada.

Per als nens més grans, guarda els llibres en prestatges que estiguin al seu abast, o bé en un cistell, als seus llocs preferits de la casa.

Crea un lloc especial i agradable per llegir

  • Crea un racó acollidor per a la lectura i anima els teus fills a fer-lo servir establint un període de “temps per llegir” cada dia.
  • Assegura’t que les àrees de lectura estan ben il·luminades.
  • Canvia els materials sovint; afegeix llibres adequats per a cada estació de l’any, renova les revistes i inclou llibres sobre temes que interessin als teus fills o que estiguin estudiant a l’escola.
  • Decora el racó amb manualitats o escrits dels teus fills.
  • Col·loca un reproductor de CD a prop perquè puguin escoltar audiollibres.

 

Estimula la creativitat

Anima els teus fills a fabricar els seus propis llibres, pòsters o collages i a decorar-los amb dibuixos i escrits. Als nens els encanta llegir coses que han escrit pel seu compte i compartir les seves creacions amb els seus familiars i amics. Demana’ls que representin el que han escrit fent teatre.

Crea una bona atmosfera per a la lectura

  • Limita el temps que els teus fills passen davant de pantalles (televisor, ordinador, tauleta, telèfon i videojocs) per assegurar-te que disposen de temps per llegir.
  • Converteix la lectura en una activitat familiar. Assegura’t de donar un bon exemple als teus fills llegint tu mateix i de passar temps junts mentre cada un llegeix el seu propi llibre (encara que sigui electrònic).
  • Ofereix-te a llegir als teus fills llibres en veu alta o demana’ls que et llegeixin pàgines de les seves revistes o llibres preferits. Converteix en un hàbit el fet de seure junts arraulits al sofà al voltant d’un llibre.

Ansietat per separació

Per | Temes de psicologia infanto-junevil

Els comiats plens de plors i rebequeries són habituals en els primers anys de la vida d’un nen. Pels volts del primer aniversari, molts nens desenvolupen ansietat per separació i s’alteren quan un dels seus pares intenta deixar-los amb una altra persona. Disposar d’algunes estratègies pot ajudar-vos tant a tu com al teu fill a gestionar aquesta etapa.

Aparició de l’ansietat per separació

Sempre que se satisfacin totes les seves necessitats, els nadons s’adapten força bé a altres cuidadors. El més probable és que siguin els pares qui tinguin més ansietat en separar-se dels seus fills.

Entre els 4 i els 7 mesos, els nadons desenvolupen el sentit de “permanència d’objecte”: comencen a adonar-se que les coses i les persones existeixen encara que no les puguin veure. Aprenen que, quan no veuen la mare i el pare, vol dir que han marxat. Encara no comprenen el concepte del temps, de manera que no saben que tornaran i es poden alterar en la seva absència.

Entre els 8 mesos i l’any, els nens es tornen més independents, però se senten encara més insegurs quan se separen dels seus pares. És en aquesta etapa quan es desenvolupa l’ansietat per separació. Ja sigui que te’n vagis a l’habitació del costat durant uns segons, deixis el teu fill amb un cuidador a la tarda o el portis a una guarderia, és possible que reaccioni plorant, aferrant-se a tu i resistint-se a deixar que l’atengui una altra persona.

L’ansietat per separació pot aparèixer des dels 8 mesos fins als dos anys i mig. Alguns nens mai no l’arriben a experimentar, mentre que d’altres poden patir esdeveniments vitals estressants (com ara un cuidador nou, el naixement d’un germà, un canvi de domicili, etc.) que poden desencadenar sentiments d’ansietat a l’hora de separar-se dels seus pares.

Quant dura l’ansietat per separació?

Pot durar, segons el temperament de cada nen i de com responguin els seus pares, des de la primera infància fins a l’escola primària.

Quan l’ansietat interfereix en les activitats normals de l’infant, pot ser un indicador que pateix un trastorn d’ansietat més profund. Si apareix de sobte en un nen més gran, hi podria haver un altre problema, com assetjament escolar o maltractaments.

Què sents davant l’ansietat del teu fill?

L’ansietat del teu fill et pot fer sentir una varietat d’emocions. D’una banda, pot ser agradable sentir que, per fi, et correspon amb l’aferrament que sent per tu. D’altra banda, també és possible que et sentis culpable per prendre’t temps per a tu, anar a treballar o deixar el teu fill amb un cuidador. També et pots sentir aclaparat per la gran quantitat d’atenció que sembla necessitar.

Tingues en compte que el fet que el teu fill no vulgui que marxis és un bon senyal que s’ha establert un aferrament saludable entre tots dos. Al final, acabarà per recordar que quan marxes sempre tornes, i amb això n’hi haurà prou perquè et quedis tranquil mentre ets fora. Això també ofereix als nens l’oportunitat de desenvolupar habilitats d’afrontament i una mica d’independència.

Fes els comiats més fàcils

  • El moment ho és tot. Intenta no començar a portar el teu fill a una guarderia on el cuidarà una persona desconeguda entre els 8 mesos i l’any d’edat, quan és més probable que aparegui l’ansietat per separació per primera vegada. Així mateix, intenta no separar-te’n quan estigui cansat o inquiet o tingui gana. Si és possible, programa el moment de les teves sortides per després de les migdiades o dels àpats.
  • La importància de practicar. Practica amb el teu fill el fet d’estar separats l’un de l’altre i, a poc a poc, ves-li presentant persones i llocs nous. Si penses deixar-lo a càrrec d’un familiar o d’un cangur nou, convida la persona abans perquè passin un temps els dos junts mentre tu ets a la mateixa habitació. Si està a punt de començar en una guarderia nova, visiteu el lloc junts diverses vegades abans de deixar-lo allà durant l’horari complet. Practica deixar-lo amb un cuidador durant períodes curts, perquè es pugui anar acostumant a estar separat de tu.
  • Mantingues la calma i sigues coherent. Crea un ritual de comiat, en què puguis dir-li “adeu” de manera agradable i afectuosa, però també amb fermesa i sense vacil·lacions. Mantingues la calma i transmet confiança al teu fill. Assegura-li que tornaràs i explica-li quant trigaràs utilitzant conceptes que pugui entendre (per exemple, després de dinar). Concedeix-li tota la teva atenció quan t’acomiadis, i quan diguis que te’n vas, ves-te’n; si tornes, només empitjoraràs les coses.
  • Compleix les teves promeses. És important que t’asseguris de tornar quan hagis promès fer-ho. Això és fonamental; així, el teu fill desenvoluparà la confiança que pot suportar aquest temps de separació.

Per més difícil que et resulti separar-te del teu fill mentre plora i crida el teu nom, és important que confiïs que el teu cuidador podrà fer-se càrrec de la situació. Al cap de pocs minuts d’anar-te’n, és possible que ja s’hagi tranquil·litzat i estigui jugant amb les seves coses.

Si estàs cuidant el fill d’una altra persona que està experimentant ansietat per separació, intenta distreure’l amb una activitat, una joguina, cançons o jocs. Intenta no esmentar els seus pares, però respon a les seves preguntes de manera clara i directa (per exemple, “La mare i el pare tornaran quan acabin de sopar. Juguem amb aquesta joguina tan divertida!”).

És una cosa temporal

Recorda que aquesta fase passarà. Si al teu fill mai no l’ha cuidat ningú a part de tu, si és tímid per naturalesa o està sotmès a altres factors estressants, la seva ansietat per separació podria ser pitjor per a ell que per a altres nens.

Confia en el teu instint. Si el teu fill es nega a estar amb un cuidador en concret o a anar a una guarderia determinada o mostra signes de tensió, com ara dificultat per dormir o pèrdua de l’apetit, hi podria haver algun problema relacionat amb la persona o la situació encarregades de cuidar-lo.

Si hi ha una ansietat intensa que es manté durant l’etapa de preescolar, l’escola primària o més endavant i interfereix en les activitats quotidianes del teu fill, parla amb el seu metge. Podria indicar un problema més greu conegut com a trastorn d’ansietat per separació, que els produeix por a perdre’s i els fa creure que els passarà alguna cosa dolenta. Aquests són els signes més habituals d’aquest trastorn:

  • símptomes d’ansietat (nàusees, vòmits, dificultat per respirar) o crisi d’ansietat (o atacs de pànic) abans que un dels pares surti de casa;
  • malsons relacionats amb la separació;
  • por a dormir sol;
  • preocupació excessiva per perdre’s, ser segrestat o anar a llocs sense els pares.

En la majoria dels nens, l’ansietat per separar-se dels pares se supera sense necessitat de rebre atenció mèdica. Tanmateix, si et preocupa aquesta qüestió, parla amb el metge del teu fill.

Què és el sexting?

Per | Temes de psicologia infanto-junevil

El sexting és una paraula anglesa que fa referència a enviar o rebre missatges de text, imatges o vídeos de clar contingut sexual per telèfon o per Internet.

Pot incloure fotos d’una persona despullada o pràcticament despullada, vídeos en què es mostren actes sexuals o gent despullada, i missatges de text que proposen mantenir relacions sexuals o fan referència a actes sexuals.

Per què els adolescents envien aquest tipus de missatges?

La majoria dels adolescents tenen diverses formes de presència en línia, mitjançant mòbils, tauletes o ordinadors que poden fer servir quan estan sols. És molt fàcil que creïn i comparteixin fotos i vídeos personals sense que ho sàpiguen els seus pares.

Moltes noies fan sexting a manera de broma, per cridar l’atenció o perquè els nois les pressionen a fer-ho. Per a alguns adolescents, és pràcticament una conducta normal, una manera de lligar, de semblar enrotllat o de ser popular. Aquesta conducta es reafirma quan surten a la llum fotos o vídeos de contingut sexual de personatges famosos, que en comptes d’avergonyir-los solen comportar-los més fama i reconeixement.

Quins problemes pot comportar el sexting?

Els adolescents han de saber que els missatges, les fotos o els vídeos que s’envien mai no són realment privats ni anònims. Encara que estiguin pensats només per a una persona en concret, un cop enviats se’n deixa de tenir el control i en pocs segons poden estar a la vista de tothom. Molta gent els pot veure i pot ser impossible esborrar-los d’Internet.

Si es fa pública una imatge comprometedora o s’envia a altres persones, el teu fill pot sentir-se humiliat, avergonyit i ridiculitzat públicament. És possible que afecti la imatge que té d’ell mateix i, fins i tot, que li causi una depressió i altres problemes de salut mental.

Com puc ajudar el meu fill?

Als adolescents els pot costar calcular les conseqüències a llarg termini dels seus actes impulsius i poden no entendre que “compartir-ho tot” ara pot posar en perill la seva reputació en el futur.

  • Explica al teu fill, des que és petit i sovint al llarg dels anys, que les fotos, els missatges de correu electrònic o els missatges de text poden existir per sempre al ciberespai i que, un cop enviats, no es poden recuperar.
  • Digues-li que es faci la pregunta següent abans d’enviar o publicar qualsevol cosa: m’agradaria que qualsevol persona veiés això? Si la resposta és no, llavors no ho hauria d’enviar ni publicar.
  • Adverteix-lo que una foto feta de manera precipitada al telèfon es pot reenviar als seus amics, publicar a Internet o imprimir i distribuir. Fins i tot enviar imatges a la parella pot crear problemes si aquesta la distribueix després de tallar.
  • Parla amb el teu fill sobre la responsabilitat personal, els límits personals i com resistir a la pressió de grup. Fes-ho sovint, no només quan sorgeixin problemes.
  • I deixa-li ben clar que hi haurà conseqüències si t’assabentes que fa sexting (com ara confiscar-li els dispositius electrònics i posar-li límits sobre quan pot utilitzar-los).

El meu fill té autisme: com el puc ajudar?

Per | Temes de psicologia infanto-junevil

Si el teu fill acaba de ser diagnosticat amb autisme, tens moltes coses per aprendre. Et trobaràs amb expressions com “intervenció precoç” i “suport conductual positiu”, i és normal que et sentis superat per la situació.

No et preocupis, no estàs sol. Hi ha molts pares que ja han recorregut aquest camí i hi ha molts recursos i serveis de suport disponibles.

A continuació tens alguns consells.

Aprèn sobre les necessitats del teu fill

Els nens amb autisme poden tenir retards en el llenguatge o problemes per comunicar-se amb els altres, així com conductes estranyes o repetitives i problemes d’aprenentatge. Alguns pateixen altres afeccions, com ara crisis convulsives, problemes gastrointestinals i dificultats per dormir.

No hi ha dos nens autistes iguals, de manera que pregunta als metges o terapeutes del teu fill sobre totes les opcions de tractament disponibles i explica’ls el que et preocupa.

Informa’t bé sobre els serveis educatius disponibles

Hi ha serveis educatius que ofereixen suport addicional per ajudar els nens amb autisme a assolir fites evolutives, com ara millorar el seu llenguatge i comunicació, establir contacte ocular, interactuar amb reciprocitat o respondre als altres amb gestos o llenguatge. Alguns d’aquests serveis ofereixen aprendre amb l’ajuda de terapeutes a casa, d’altres a l’escola bressol, d’altres en centres, etc.

Uneix-te a grups o organitza reunions de nens perquè juguin junts

A mesura que el teu fill vagi creixent, busca-li oportunitats perquè pugui socialitzar amb altres nens de la seva mateixa edat i posar en pràctica les habilitats que hagi après a teràpia. Organitzar trobades amb altres nens i pares és una valuosa ocasió d’aprenentatge social per a ells.

També els pots inscriure a classes d’aprenentatge d’habilitats especials, que són impartides per un terapeuta o psicòleg i estan pensades específicament per a nens que necessiten ajuda addicional per relacionar-se amb els altres.

Busca suport quan ho necessitis

Viure amb un nen petit que té autisme pot ser difícil. Per això, és important que t’agafis moments de descans i que busquis suport quan ho necessitis, des de demanar ajuda a un altre membre de la família en les tasques de la llar fins a contractar un cuidador per al teu fill. Dedicar-te temps a tu mateix t’ajudarà a recarregar les piles i estar ple d’energia quan estiguis amb el teu fill.

Young boy playing with blocks analyzed by school therapist

Joguines intel·ligents per a cada edat

Per | Temes de psicologia infanto-junevil

Quan veus la cara de concentració que fa un nen en intentar encaixar un bloc en un forat quadrat o agafar una pilota a l’aire, t’adones que jugar no és només un entreteniment: és una tasca seriosa.

Les joguines entretenen i eduquen al mateix temps, i no totes són iguals.

Nadons

Durant el primer any de vida, el joc es limita a l’exploració. Els nadons utilitzen els cinc sentits per comprendre el món tan nou i interessant que els envolta. En gran part, el joc consisteix a “assaborir” l’objecte o posar-se’l a la boca, agitar-lo, colpejar-lo o deixar-lo caure.

Quan el nadó desenvolupa noves aptituds motrius, el joc és més coordinat i complex. Als 4 mesos comencen a agafar objectes, com un sonall; als 6 o 7 mesos poden passar-se l’objecte d’una mà a l’altra; i cap als 9 mesos comencen a desenvolupar una prensió de pinça que els permet recollir objectes petits. Durant aquesta etapa, el joc és en general una activitat solitària, fins al final del primer any de vida, quan és comú que juguin amb altres nadons.

A partir d’aquí, la interacció amb els altres es torna molt important, però tu segueixes sent el seu “amic” preferit. Les teves interaccions amb ells els ajuden a aprendre l’idioma, comprendre la manera en què les coses es relacionen unes amb altres dins de l’entorn i saber quin gust, olor, so i tacte tenen.

Joguines intel·ligents per a nadons

  • Mòbils musicals. Els objectes en moviment sobre el bressol del nadó estimulen la seva vista i desenvolupen la seva capacitat d’atenció.
  • Miralls. Al principi, el nadó estarà fascinat pel canvi d’expressions de la seva cara en mirar-se al mirall; amb el pas el temps, però, s’adonarà que es tracta del seu propi reflex. A partir d’aquí desenvoluparà més autoconsciència i impulsarà descobriments sobre si mateix i el seu cos.
  • Con d’anelles. Al principi, el nadó simplement agafarà i mossegarà les anelles, però més endavant practicarà aptituds motrius, provant de col·locar les anelles de diverses mides i colors al con.
  • Joguines d’arrossegar i empènyer. Són aptes per practicar l’equilibri i el desenvolupament dels músculs grossos que li permetran caminar, córrer i grimpar més endavant. A partir dels dos anys els farà servir per controlar la seva velocitat.

Nens d’1 a 3 anys

Els nens d’1 a 3 anys són més conscients de la funció dels objectes. Poden apilar blocs, balbucejar en un telèfon o fer sonar la sirena d’un camió de bombers de joguina. També comencen a diferenciar els colors i les formes.

A aquesta edat apareix el concepte de jugar a ser una altra persona. Als dos anys la majoria poden llançar una pilota, dibuixar gargots i fer torres de blocs. I als tres anys poden resoldre trencaclosques simples i pedalejar un tricicle.

Joguines intel·ligents per a nens que ja caminen

  • Pilotes. Fer botar, rodar, agafar o llançar una pilota estimula les aptituds motrius grosses, la coordinació entre la vista i les mans i la destresa.
  • Joguines de peces amb formes. Els trencaclosques o els blocs que encaixen els uns amb els altres i els recipients amb forats de diverses mides ajuden al desenvolupament de la coordinació entre la vista i les mans i de les aptituds per resoldre problemes.
  • Joguines mecàniques. Les joguines o les caixes que s’obren automàticament o que contenen botons o palanques ajuden a millorar les aptituds motrius fines i de solució de problemes i ensenyen la relació causa-efecte.
  • Joguines per a jocs de rols. Cuines, estris mèdics i pals de golf els ajuden a comprendre la manera en què funciona el món imitant el que fan els adults. Les nines i els animals de peluix els permeten ser una altra persona o objecte i fomenten el seu desenvolupament social i emocional ensenyant-los a expressar les seves emocions.

Nens de preescolar

A aquesta edat, els nens utilitzen les joguines i altres objectes amb la funció per a la qual han estat dissenyats i els adjudiquen moltes altres possibilitats: una manta col·locada sobre una taula es converteix en un amagatall secret.

Per als nens de preescolar, el món esdevé un lloc màgic sense límits, i ells són els amos i senyors de tot. Poden pensar que tenen poders màgics, lluitar contra monstres i convertir-se en princeses o fades. En general, et portaran a un món de fantasia on hauràs de complir algun rol. També és en aquesta etapa quan solen aparèixer els amics imaginaris, cosa que els ajuda a gestionar les seves pors, ansietats i esperances.

Joguines intel·ligents per a nens de preescolar

  • Treballs artístics i manualitats. Activitats com dibuixar els membres de la família i utilitzar tisores per tallar augmenten la coordinació, la creativitat i l’autoestima.
  • Blocs i elements per construir. Construir torres, vehicles i animals a partir d’elements simples de construcció estimula la seva imaginació, les seves aptituds de solució de problemes i la seva coordinació entre la vista i les mans.
  • Trencaclosques. Els ajuden a augmentar la coordinació i la destresa i a comprendre les relacions espacials i el pensament lògic.

Nens més grans

Els nens de primària comprenen el món que els envolta i comencen a mostrar els seus talents i interessos, com ara la lectura o la música. També comencen a dominar aptituds que abans eren un repte i a perfeccionar la seva capacitat física i les aptituds motrius fines i grosses, com quan aprenen a anar en bicicleta o en patinet.

La relació amb els seus amics guanya importància i és possible que estiguin més interessats a jugar amb els seus companys que amb tu, però recorda que segueixes sent el seu company de jocs més important, de manera que has de trobar temps per jugar amb ells.

Joguines intel·ligents per a nens més grans

  • Saltar a corda. Quan juguen amb amics, aprenen a fer torns i a portar-se bé, mentre que els salts i la coordinació necessària encoratgen el seu desenvolupament motriu gros.
  • Cartes i jocs de taula. Els ensenyen estratègia, torns i justícia. Anima’ls a cooperar i ajuda’ls a aprendre a controlar les emocions que els sorgeixen quan guanyen i perden.
  • Instruments musicals. Aprendre a tocar un instrument millora la seva capacitat de parar atenció i les seves aptituds motrius fines.
  • Joguines de ciència. Els jocs de química, els telescopis i altres jocs que promouen la descoberta i la solució de problemes els ajuden a millorar la seva capacitat en matemàtiques i ciència i desenvolupen la seva imaginació.

La joguina perfecte: tu

És cert que els nens poden jugar sols (i ho han de fer), però no subestimis el teu paper. Tu ets qui li facilites les joguines i l’encoratges a imitar-te. I quan seguis al seu costat mentre pinta, dibuixa o llegeix, li estàs donant l’atenció que necessita per enfortir la seva autoestima i sentir-se estimat i segur.

Les joguines són les eines que els ajuden a desenvolupar-se, però els pares són els que alimenten aquest creixement.

Com explicar als infants els motius de l’aïllament pel coronavirus

Per | Temes de psicologia infanto-junevil

És important parlar amb els infants sobre el que està succeint respecte al coronavirus. Els nens detecten quan alguna cosa no va bé, i si no els expliquem què és el coronavirus o l’aïllament, poden recórrer a arguments fantasiosos per compensar la falta d’informació i correm el risc que imaginin escenaris aterradors i distants de la realitat.

Sempre és preferible que donin la informació els adults de referència, tenint en compte l’edat i el grau de maduresa dels infants i que allò que els diguin ha de ser cert.

L’objectiu principal és reduir la seva sensació d’ansietat i calmar-los. Si no sabem com començar la conversa, és millor preguntar què saben ells abans d’abordar el tema directament. No totes les notícies són certes o igual de fiables, així que està bé saber què saben i ensenyar-los a preguntar i a cercar fonts fiables.

És rellevant comentar aquest tipus de situacions amb els nens perquè no s’espantin amb informació falsa i també perquè aprenguin a desenvolupar estratègies que els puguin funcionar en altres situacions. Per exemple, el fet de rentar-se les mans amb aigua i sabó és important per a la COVID-19, però també per a la grip i altres malalties.

Com posar-los en situació:

  • Els explicarem què sabem sobre el coronavirus: el coronavirus provoca infeccions respiratòries en humans, majoritàriament símptomes lleus. Tot i això, algunes persones han mort. Es va descobrir a la Xina al desembre, i des d’aleshores s’ha estès per tot el món.
  • Els explicarem què són l’aïllament i la quarantena: són mètodes que s’utilitzen per contenir o minimitzar les malalties infeccioses reduint-ne la transmissió. La quarantena fa referència a la separació i restricció de moviment d’aquelles persones que han estat potencialment exposades al virus per determinar si estan malaltes o no. L’aïllament es refereix a la separació de les persones diagnosticades de les persones sanes. En definitiva, són una mesura de prevenció tant per no posar-se malalts ells com per no contagiar els altres.
  • Els explicarem quants dies han recomanat els professionals sanitaris que ha de durar la situació i on es quedaran i amb qui.
  • Durant l’explicació es poden posar nerviosos o tenir por i hem de deixar espai per a l’expressió emocional, reconduint les reaccions descontrolades que no els ajudin.
  • Ens mostrarem sempre oberts a resoldre dubtes i compartir reflexions.

Com organitzar el confinament:

La quarantena o l’aïllament poden tenir efectes negatius sobre la salut psicològica de les persones, com ara provocar ansietat o irritabilitat. Hem de ser actius per combatre aquests possibles símptomes.

Hem d’establir unes rutines que proporcionin als infants seguretat i estabilitat en una situació nova i incerta. Aquestes rutines inclouran els diferents àpats del dia, el moment d’higiene personal, espais de joc i oci, moments d’estudi, hores per parlar amb la resta de la família o amb amics i hores de descans. Perquè siguin partícips del procés d’aïllament, podem construir aquesta agenda o calendari conjuntament, amb colors i dibuixos que els estimulin i els ajudin a comprendre tot el que anirà succeint els propers dies.

Han d’entendre que no són vacances, però tampoc podem permetre que la por o l’ansietat s’apoderin d’ells. Mantindrem les rutines programades i establirem alguns moments destinats a reflexionar sobre el que està passant, el que pensen i el que els preocupa.

Com respondre a les seves preguntes:

Què em passarà? Com sabré si tinc el coronavirus?

Recordes aquella grip que vas agafar l’any passat? Doncs els símptomes són semblants. Pots tenir febre, estar molt cansat i tenir tos, potser et fa mal la gola o el cap. Als adults ens passa el mateix. És important que si et trobes malament m’ho expliquis perquè puguem posar-hi remei.

Les persones grans tenen símptomes més greus i han de tenir molta cura, perquè a més poden tenir altres problemes que les facin empitjorar.

De moment no hi ha cap vacuna, però hi ha molts científics treballant perquè puguem curar el virus.

He fet alguna cosa malament? Estic castigat?

No has fet res dolent i això no és cap càstig. Els virus no són culpa teva ni de ningú. Som a casa per recuperar-nos i per no contagiar ningú més. Hem de ser responsables i generosos, i això vol dir no passar el virus a la resta de gent.

Potser has vist que hi ha gent que porta mascareta: també serveix per no contagiar els altres.

Quants dies hauré d’estar a casa? Quan podré sortir a jugar?

És important assegurar-nos que no estem malalts abans de poder sortir de casa. Com a mínim seran dues setmanes, podem posar un calendari i escriure cada dia el que anirem fent. On t’agradaria posar el calendari? També és divertit aprendre a portar una agenda i a complir els objectius diaris. És important diferenciar el temps d’estudi del temps lliure.

Qui em cuidarà? On és la resta de la família?

Tots seguim tenint cura de tu, però aquests dies a casa ens quedarem amb… (qui correspongui). Si vols, podem parlar amb la família un cop al dia per Skype.

Quan podré veure els meus amics?

No podràs veure’ls fins que no sortim de casa, però podem trucar-los per telèfon o fer una videotrucada. També hi ha diversos jocs i videojocs online que pots compartir amb ells encara que no estigueu junts.

Què passarà amb l’escola i amb els meus professors?

De moment no aniràs a l’escola i els teus professors també es quedaran a casa. Aquests dies seguirem fent deures, no et preocupis per quan tornis. Els professors t’explicaran quan fareu els treballs o exàmens. Ara l’important és posar-se bé i no contagiar ningú.

És molt dolent el virus? És perillós?

És perillós si estàs en contacte amb una persona malalta, però és cert que la majoria de vegades els símptomes són lleus, sobretot en els infants. És important que et cuidis per estar sa, i no només ara, sempre. Has de rentar-te les mans amb aigua i sabó després d’anar al bany i sobretot si surts al carrer. Si et trobes malament has d’explicar-ho a un adult i seguir sempre els consells dels metges.

I si mor algú que conec?

Els metges i els professionals sanitaris estan posant molt esforç i hores de feina per impedir que la gent mori per aquest virus. Tot i això, de vegades les persones es posen molt malaltes perquè ja són molt grans o perquè tenen altres malalties i llavors poden morir. Quan algú mor ens posem tristos, i en aquest cas aprendrem junts com superar la tristesa.

 Pautes per als adults que estan en quarantena o aïllament:

  • Sigues actiu i estableix rutines.Les rutines ens transmeten seguretat i ens ajudaran a combatre l’avorriment i els pensaments negatius.
  • Mantingues el contacte social.Poder parlar amb els nostres amics i familiars és fonamental en el nostre dia a dia.
  • Controla els pensaments negatius. Preocupar-se és normal i està bé, però és millor destinar uns minuts al dia per pensar-hi i no donar-hi més voltes.
  • Mira les notícies només un cop al dia.Els mitjans de comunicació donen informació nova constantment, i això pot augmentar la nostra sensació d’ansietat i angoixa. Per tant, és millor mirar les notícies una vegada al dia i de la mateixa font fiable.

Què són els trastorns de la conducta alimentària

Per | Temes de psicologia infanto-junevil

Són problemes relacionats amb la forma de menjar de les persones. Poden ser molt perjudicials per a la nostra salut, les nostres emocions i les nostres relacions personals.

Tipus de trastorns de la conducta alimentària

  • Anorèxia nerviosa.Les persones que en pateixen:
    • Mengen molt poc expressament, cosa que les porta a tenir un pes corporal molt baix.
    • Tenen por de guanyar pes, no suporten la idea d’estar grasses.
    • Tenen una imatge corporal distorsionada, se segueixen veient grasses tot i estar molt primes.
    • Són molt estrictes amb què han de menjar i en quina quantitat, poden estar pensant en les calories constantment.
    • Per perdre pes, dejunen o fan massa exercici, o bé fan servir laxants, diürètics o ènemes.
  • Bulímia nerviosa.Les persones que en pateixen:
    • Mengen massa i senten que perden el control per deixar de menjar; això s’anomena menjar per afartament.
    • Compensen o corregeixen el menjar en excés vomitant expressament; això s’anomena purgar-se.
    • Per evitar guanyar pes poden usar laxants, diürètics o pastilles, dejunar o fer molt exercici físic.
    • Es jutgen a elles mateixes basant-se només en el seu aspecte corporal i en el seu pes.
    • Mengen molt més (durant un període determinat) que la majoria de la gent.
    • Poden estar primes, tenir un pes mitjà o tenir sobrepès.
  • Trastorn per afartament.Les persones que el pateixen:
    • Mengen massa i senten que perden el control per deixar de menjar; això s’anomena menjar per afartament.
    • Ingereixen grans quantitats de menjar fins i tot quan no tenen gana.
    • Es poden sentir malament o culpables després d’afartar-se.
    • Sovint guanyen pes, i poden tenir molt de sobrepès.
    • Mengen més de pressa del normal.
    • Poden menjar soles perquè els altres no s’adonin de la quantitat que mengen.
    • A diferència de les persones amb bulímia nerviosa, les persones amb trastorn per afartament no vomiten de manera voluntària, no fan servir laxants ni fan exercici físic per compensar els afartaments.
    • Si una persona s’afarta almenys un cop a la setmana durant tres mesos seguits, això pot ser un senyal que pateix un trastorn per afartament.
  • Trastorn per evitació/restricció de la ingesta.Les persones que el pateixen:
    • No tenen interès pel menjar o l’eviten.
    • No mengen perquè els disgusta l’olor, el gust, la textura o el color del menjar.
    • Perden pes o no guanyen pes segons el que seria esperable.
    • No tenen por de guanyar pes.
    • No tenen una imatge corporal negativa o distorsionada d’elles mateixes.
    • Poden tenir por de vomitar o d’ennuegar-se amb un aliment i patir asfíxia per aspiració.

Com afecten els trastorns de la conducta alimentària a la salut i les emocions

L’anorèxia nerviosa pot conduir a problemes causats per la desnutrició i el baix pes corporal, com ara:

  • tensió arterial baixa (hipotensió)
  • pols lent o freqüència cardíaca irregular
  • sentir-se cansat, feble, marejat o arribar-se a desmaiar
  • restrenyiment i inflor abdominal
  • menstruacions irregulars
  • ossos dèbils
  • retard de la pubertat i creixement més lent del normal
  • tenir problemes per concentrar-se i per recordar coses
  • sentir-se sol, trist o deprimit
  • tenir ansietat i por de guanyar pes
  • tenir idees de fer-se mal a un mateix

La bulímia nerviosa pot conduir a problemes causats pels vòmits i l’ús de laxants i diürètics, com ara:

  • tensió arterial baixa (hipotensió)
  • freqüència cardíaca irregular
  • sentir-se cansat, feble, marejat o arribar-se a desmaiar
  • sang en els vòmits o en els excrements
  • erosió i càries dentals
  • inflor de galtes (glàndules salivals)
  • tenir autoestima baixa, ansietat i depressió
  • abusar de l’alcohol o tenir problemes amb les drogues
  • tenir idees de fer-se mal a un mateix

El trastorn de menjar per afartament pot conduir a problemes de salut relacionats amb el pes, com ara:

  • diabetis
  • tensió arterial alta (hipertensió)
  • colesterol alt i triglicèrids alts
  • fetge gras
  • apnea del son
  • tenir autoestima baixa, ansietat i depressió
  • sentir-se sol, fora de control, enfadat o impotent
  • tenir problemes per afrontar emocions fortes o esdeveniments estressants

El trastorn per evitació/restricció de la ingesta pot conduir a problemes de salut derivats de la desnutrició, com ara:

  • no ingerir prou vitamines, minerals ni proteïnes
  • haver d’alimentar-se i rebre suplements per sonda
  • créixer menys del que és esperable
  • més probabilitats de tenir ansietat o TOC, trastorns de l’espectre autista o TDAH, i problemes a casa i a l’escola derivats de la conducta alimentària

Quines són les causes dels trastorns de la conducta alimentària

Aquest tipus de trastorns no tenen una sola causa. Els gens, l’ambient i l’estrès hi tenen un paper important. Hi ha alguns factors que poden augmentar les probabilitats de patir-los, com ara:

  • tenir una imatge corporal distorsionada o negativa
  • centrar-se massa en l’aspecte físic o en el pes
  • posar-se a dieta a edats primerenques
  • practicar esports que se centren en el pes (gimnàstica, ballet, patinatge…)
  • tenir un familiar amb un trastorn de la conducta alimentària
  • tenir problemes de salut mental, com ansietat, depressió o TOC

Com es diagnostiquen els trastorns de la conducta alimentària

Els professionals de la salut poden diagnosticar un trastorn de la conducta alimentària basant-se en l’historial mèdic, els símptomes, les pautes de pensament, les conductes alimentàries i una exploració física.

El metge registrarà el pes i l’estatura de la persona i compararà aquestes mesures mitjançant una gràfica de creixement. És possible que el metge demani proves per saber si hi pot haver una altra causa per als problemes relacionats amb l’alimentació i per avaluar els problemes causats pel trastorn.

Les famílies poden fixar-se en els primers signes d’alarma, com ara:

  • canvis en la dieta, com una dieta baixa en hidrats de carboni o en greixos
  • anar al bany amb freqüència, sobretot durant o després dels àpats
  • menjar sol
  • augment de l’activitat física

Com es tracten els trastorns de la conducta alimentària

Es tracten millor quan els porta un equip de professionals, que sol incloure un metge, un dietista o nutricionista i un terapeuta. El tractament engloba l’assessorament sobre nutrició, les cures mèdiques i la psicoteràpia (individual, de grup i familiar).

El metge pot receptar medicaments per tractar el trastorn per afartament, l’ansietat, la depressió o altres problemes relacionats amb la salut mental.

Els detalls del tractament dependran del tipus concret de trastorn i de la gravetat que presenti cada persona. Algunes persones han de ser hospitalitzades a causa de l’extrema pèrdua de pes i de les complicacions mèdiques que presenten.

Crec que el meu fill pot tenir un trastorn de la conducta alimentària

  • Demana ajuda al més aviat possible.Si s’aborda aviat, hi ha moltes més probabilitats de recuperar-se. Demana hora per al teu fill amb un metge o un especialista en trastorns de la conducta alimentària.
  • Parla amb el teu fill sobre el que li preocupa.Mantingues la calma, sigues directe i afectuós amb ell. Fes-li saber que hi ets per ajudar-lo. Demana-li que t’expliqui com se sent.
  • Aneu a totes les visites mèdiques.El tractament requereix temps i esforç. Treballa amb l’equip mèdic per obtenir l’ajuda que el teu fill necessita. Fes totes les preguntes que necessitis fer.
  • Tingues paciència i sigues comprensiu.Aprèn què pots fer per ajudar el teu fill. Tracta de mantenir una relació estreta i positiva amb ell. Escolta’l, parla-hi i fes coses amb les quals gaudeix.

 

Com fer front a l’assetjament (o bullying)

Per | Temes de psicologia infanto-junevil

Si el teu fill és víctima d’assetjament, escolta’l i dona-li tot el teu suport. Si l’assetjament té lloc en el seu centre d’estudis, informa la direcció del centre.

Transmet-li la idea que, encara que tots siguem diferents, és important saber tractar a tothom amb respecte. Sigues comprensiu amb ell i dona-li els consells que figuren a continuació.

Es produeix bullying quan una persona o un grup de persones es fica amb una altra de manera repetida. Els assetjadors es burlen de les persones que ells creuen que no encaixen en el seu grup de referència. Se’n poden riure o burlar per molts motius, com ara el seu aspecte físic, el seu comportament, la seva raça o la seva religió, el seu estatus social, la seva identitat sexual…

El bullying es pot presentar de diverses formes diferents:

  • Assetjament físic: qualsevol tipus de contacte en què una persona no vulgui participar (com empènyer, fer la traveta, donar cops de puny, donar puntades de peu, mossegar, colpejar…).
  • Assetjament sexual: relacions sexuals no desitjades.
  • Assetjament verbal: insultar, burxar, riure’s o ficar-se amb algú fent servir la paraula.
  • Assetjament psicològic: xafardejar, fer córrer rumors sobre una persona o excloure-la perquè se senti malament amb ella mateixa.
  • Assetjament cibernètic (ciberbullying): utilitzar internet i els mitjans digitals de comunicació social per dir coses que no es dirien en persona, enviar missatges malintencionats o penjar informació, fotografies o vídeos de caràcter personal per ferir o avergonyir a algú.

Als assetjadors els agrada controlar els altres, estan centrats en ells mateixos, tenen poques habilitats socials, és possible que no els preocupi la gent o que els falti empatia, solen ser insegurs i assetgen els altres per sentir-se millor.

Algunes persones assetgen els altres per afrontar el seu propi estrès, la seva pròpia ràbia i la seva pròpia frustració. Hi ha assetjadors que han estat assetjats i ara volen mostrar el seu poder fent el mateix a altres persones.

Hi ha assetjadors que no comprenen emocions socials normals com la culpa, l’empatia, la compassió o el remordiment. Aquestes persones necessiten ajuda d’un professional de la salut mental, com un terapeuta, un treballador social, un psiquiatre o un psicòleg.

Com reaccionar davant l’assetjament

Si el teu fill pateix assetjament, digues-li que faci el següent:

  • Informar-te’n a tu o a un adult de confiança.
  • Ignorar l’assetjador i allunyar-se’n. Als assetjadors els encanta obtenir una reacció de les seves víctimes. Si el teu fill ignora el seu assetjador, li estarà enviant el missatge que el que li fa no l’afecta.
  • Mantenir el cap ben alt. Amb aquest gest corporal, transmetrà a l’assetjador la idea que no és vulnerable.
  • No arribar mai a les mans. Si recorre a la violència i es baralla amb l’assetjador, tindrà més probabilitats de resultar ferit i de ficar-se en problemes. Digues al teu fill que lluiti contra el seu enuig desfogant-se fent exercici o escrivint sobre el tema.
  • Posar en pràctica formes de demostrar la seguretat en ell mateix. Indica-li que demostri que se sent bé amb ell mateix (encara que al principi ho hagi de fer veure) i que assagi com respondre verbalment a l’assetjador de manera assertiva.
  • Parlar sobre l’assetjament que pateix. Pot ser una bona manera d’expressar les pors i frustracions que se li poden acumular.
  • Trobar els seus veritables amics. Si al teu fill l’han assetjat amb rumors maliciosos, digues-li que ho expliqui als seus amics perquè l’ajudin a sentir-se segur i confiat, i que eviti estar sol.

GESTIÓ DE LES REBEQUERIES

Per | Temes de psicologia infanto-junevil

Les rebequeries poden ser frustrants per a qualsevol pare. En comptes de veure-les com a petits desastres, tracta-les com una oportunitat per educar.

Per què els nens tenen rebequeries?

Les rebequeries van des dels gemecs i els plors fins als crits, els xiscles, les puntades de peu, els cops i aguantar-se la respiració. Alguns nens tenen rebequeries sovint, i n’hi ha d’altres que només en tenen molt de tant en tant. Les rebequeries són una part normal del desenvolupament d’un nen. Són la forma que tenen els nens petits de mostrar el seu malestar o la seva frustració.

Les rebequeries es poden produir quan els nens estan cansats, famolencs, molestos o incòmodes, i quan no poden aconseguir alguna cosa (com una joguina o l’atenció d’un pare) que desitgen. Aprendre a afrontar la frustració és una habilitat que els nens van desenvolupant amb el pas el temps.

Les rebequeries són igual de freqüents en els nens que en les nenes, i solen tenir lloc entre les edats d’1 a 3 anys, quan els infants comencen a desenvolupar les habilitats lingüístiques. Com que encara no poden expressar amb paraules el que volen, senten o necessiten, les experiències frustrants els poden provocar rebequeries. A mesura que van millorant en les seves habilitats lingüístiques, les rebequeries tendeixen a disminuir.

A aquesta edat, els nens volen tenir més independència i més control sobre el seu entorn; de fet, més dels que ells són capaços d’assumir. Això pot desembocar en lluites de poder, mentre el nen pensa “ho puc fer jo sol” o “vull això ja: dona-m’ho”. Quan descobreixen que no ho poden fer sols o que no poden tenir tot el que volen, apareixen les rebequeries.

Com evitar les rebequeries

Tracta d’evitar les rebequeries en primer lloc, sempre que sigui possible. Heus aquí algunes idees que et poden ajudar:

  • Dedica al teu fill molta atenció positiva. Desenvolupa l’hàbit de fixar-te quan el teu fill es porta bé. Recompensa’l amb atenció i elogis davant de comportaments positius.
  • Concedeix al teu fill cert control sobre coses petites. Permet que faci eleccions de poca importància, com ara “Vols suc de taronja o de poma?” o “Prefereixes rentar-te les dents abans o després de banyar-te?”. D’aquesta manera, no li hauràs de dir “Vols rentar-te les dents ara?”, cosa que inevitablement comportaria la resposta “no”.
  • Mantingues els objectes prohibits fora de la vista i de l’abast del teu fill. Això reduirà les probabilitats que lluiti per aconseguir-los. Òbviament, no sempre és possible, sobretot fora de casa, on no es pot controlar l’entorn.
  • Distreu el teu fill. Aprofita’t de la brevetat de l’abast de l’atenció d’un nen petit i ofereix-li alguna cosa diferent del que ell vol però no pot tenir. Comença amb una nova activitat que substitueixi l’activitat frustrant o prohibida. O limita’t a canviar d’ambient. Porta’l a un interior o a un exterior, o bé a una altra habitació.
  • Ajuda el teu fill a aprendre noves habilitats i a tenir èxit. Elogia’l per ajudar-lo a sentir-se orgullós del que és capaç de fer. Comença per coses senzilles abans d’avançar cap a tasques més desafiadores.
  • Quan el teu fill et demani alguna cosa, considera atentament la seva petició.És intolerable? Potser no ho és. Tria les teves batalles.
  • Coneix els límits del teu fill.Si saps que el teu fill està cansat, no és el millor moment per anar al supermercat ni per fer a corre-cuita l’últim encàrrec.

Tàctiques per afrontar les rebequeries

Mantingues la calma quan responguis a una rebequeria. No compliquis el problema amb la teva pròpia frustració o enuig. Recorda’t a tu mateix que la teva tasca consisteix a ajudar el teu fill perquè aprengui a calmar-se. Per tant, tu també necessites calmar-te.

Les rebequeries s’han de gestionar d’una manera diferent en funció de quina sigui la causa que hagi alterat el teu fill. De vegades, només necessitaràs consolar-lo. Si està cansat o té gana, el millor és que faci una migdiada o que mengi una mica. Altres vegades, el millor serà ignorar la rebequeria i distreure’l amb una activitat nova.

Si la rebequeria es produeix perquè el teu fill vol cridar la teva atenció, una de les millors maneres de reduir aquesta conducta consistirà a ignorar-la. Si la rebequeria es produeix perquè no pot aconseguir alguna cosa que desitja, mantingues la calma i no li donis gaires explicacions sobre els motius pels quals no pot tenir el que desitja. I canvieu a una altra activitat.

Si la rebequeria es produeix després d’haver dit al teu fill que faci alguna cosa que no vol fer, és millor que la ignoris. Però assegura’t que completa la tasca després que s’hagi tranquil·litzat.

Els nens que es poden fer mal a si mateixos o als altres durant una rebequeria s’han de dur a un lloc silenciós i segur perquè es tranquil·litzin. Això també és aplicable a les rebequeries que es produeixen en llocs públics.

Si hi ha qüestions de seguretat implicades i el nen repeteix el comportament prohibit després que li diguin que pari, utilitza la pausa obligada o “temps mort” o bé contingues l’infant amb fermesa durant diversos minuts. Sigues coherent i consistent. No cedeixis en qüestions de seguretat.

Els nens en edat preescolar o més grans tenen més probabilitats d’utilitzar les rebequeries per sortir-se amb la seva si han après que aquest comportament funciona. Per als nens en edat escolar, és adequat enviar-los a la seva habitació perquè es tranquil·litzin, a la vegada que es presta poca atenció al seu comportament. En lloc d’establir un límit de temps específic, digues al teu fill que es quedi a la seva habitació fins que hagi recuperat el control. Això li atorgarà cert poder: podrà modificar el resultat per mitjà de les seves pròpies accions i, així, recuperarà la sensació de control que havia perdut durant la rebequeria. De tota manera, si “la pausa obligada” (o temps mort) es deu a una conducta negativa (com ara pegar), afegida a la rebequeria, estableix un límit de temps.

Després de la tempesta 

No recompensis la rebequeria del teu fill cedint a les seves peticions. Això només li demostrarà que la rebequeria funciona. En lloc d’això, elogia’l verbalment per haver recuperat el control. Digues-li frases com: “M’agrada com t’has sabut tranquil·litzar”.

A més, els nens poden sentir-se especialment vulnerables després de tenir una rebequeria, perquè saben que s’han portat malament. Llavors (quan el teu fill ja s’hagi calmat), serà el moment de fer-li una abraçada i de tranquil·litzar-lo dient-li que l’estimes, faci el que faci.

Assegura’t que el teu fill estigui dormint prou. Quan un nen no dorm prou, pot estar hiperactiu, antipàtic, irritable i tenir conductes extremes. El fet que un nen comenci a dormir prou pot reduir de manera considerable les seves rebequeries. Esbrina quant de temps de son és necessari per a la seva edat.

Quan cal trucar al metge 

Parla amb el metge del teu fill si:

  • Sols reaccionar a les rebequeries del teu fill amb enuig o perdent el control.
  • Continues cedint davant les rebequeries del teu fill.
  • Les rebequeries del teu fill desperten molts sentiments negatius entre vosaltres.
  • Tens dubtes i preguntes sobre com t’estàs comportant tu o el teu fill.
  • Les rebequeries del teu fill augmenten en freqüència, intensitat o durada.
  • El teu fill es fa mal a ell mateix o a altres persones amb freqüència.
  • El teu fill està molt irritable, discuteix molt i gairebé no coopera.

El metge també pot esbrinar si hi ha algun problema de salut que podria estar contribuint a les rebequeries del teu fill, encara que es tracta d’una cosa poc freqüent. De vegades, un problema de vista o d’audició, una malaltia crònica, un retard en el llenguatge o un trastorn de l’aprenentatge poden afavorir les rebequeries.

Recorda que les rebequeries no solen ser un motiu per preocupar-se i que solen desaparèixer per si soles. A mesura que els nens maduren, guanyen autocontrol. Aprenen a cooperar, a comunicar-se i a afrontar la frustració. Menys frustració i més control equival a menys rebequeries i a uns pares més feliços.

Este sitio web utiliza cookies para mejorar la experiencia del usuario. Al continuar navegando aceptas su uso. Más información

ACEPTAR
Aviso de cookies