Què és la disfòria de gènere?

Per 11/11/2020 Gener 21st, 2021 Temes de psicologia infanto-junevil

Als infants que pateixen disfòria de gènere sovint se’ls anomena “transgènere”, terme que descriu a algú que no s’identifica amb les característiques del sexe amb el qual ha nascut.

Ser transgènere no és un trastorn psiquiàtric, però pot ser una font important d’estrès per als infants, que sovint pateixen assetjament, exclusió i altres formes d’estigma.

Els joves transgènere senten profundament que són, o volen ser, de l’altre gènere. No només volen vestir-se, actuar i ser acceptats com a persones de l’altre gènere, sinó que poden sentir-se extremadament incòmodes en els seus cossos i desitgen canviar-los, a través de la teràpia hormonal o la cirurgia, per alinear-se amb la seva identitat. Les nenes que fan la transició per convertir-se en homes són homes transgènere; els nens que fan la transició per convertir-se en dones són dones transgènere.

La desconnexió entre el seu gènere experimentat i el seu gènere assignat pot causar una angoixa aguda anomenada disfòria de gènere, que pot ser una font de profund patiment.

Els adolescents transgènere sovint són vulnerables a l’assetjament i al rebuig familiar. I, fins i tot quan tenen el suport de la família, pot ser una transició molt difícil tant per als adolescents com per als pares.

Com es pot detectar la disfòria de gènere?

La disfòria només es diagnostica si un infant experimenta un patiment sever per ser transgènere o té un rendiment deficient a l’escola o problemes a casa o en entorns socials.

Senyals:

  • Incongruència marcada entre el gènere que l’infant sent o experimenta i el gènere que se li va assignar biològicament.
  • Sentiments d’estar atrapat dins d’un cos amb el gènere del qual no s’identifica.
  • Preferències definides per a roba, joguines i activitats comunament associades al gènere contrari.
  • Afirmacions fetes per l’infant que és de l’altre gènere o té plans de ser de l’altre gènere en la seva maduresa.
  • Disgust intens per l’anatomia sexual pròpia.
  • Fort anhel d’obtenir característiques sexuals del gènere que l’infant experimenta.

Què es l’expressió de gènere?

El gènere s’expressa a través de la pròpia personalitat, l’aparença i el comportament, típicament com a masculí o femení. El fet de divergir del gènere assignat, el que s’anomena “no conformitat de gènere”, pot manifestar-se a partir dels 2 o 3 anys, quan els infants comencen a ser conscients de la noció de gènere.

És normal en el seu desenvolupament que els infants explorin diverses maneres d’expressió de gènere al llarg de la infància. Alguns infants no conformes amb el seu gènere, quan són petits, no s’associen amb l’expressió de gènere masculina o femenina en coses com ara roba, joguines, activitats o preferències en amics, i es mantenen neutrals. D’altres, típicament, es presenten com a homes o dones i sorprenen els seus pares quan declaren el seu gènere afirmat.

Quins tractaments hi ha per a la disfòria de gènere?

El tractament per a la disfòria de gènere varia en funció del que necessita cada pacient. Implica comprendre i validar les seves emocions i treballar amb ells per ajudar-los a alleujar la seva angoixa. Si se’ls diagnostica ansietat o depressió, se’ls tracta amb teràpia i/o medicació.

Per tractar amb la desconnexió de gènere cal treballar amb les habilitats d’afrontament i l’entorn per ajudar-los a ser qui volen ser. Tant per a l’infant com per a la família, la transició implica una sèrie de decisions i reptes a mesura que avancen.

La teràpia hormonal i la cirurgia són opcions que desitgen molts pacients, però no tots. Alguns volen ser tractats com a persones del seu gènere afirmat, però poden no sentir la necessitat de seguir tots aquests passos per abordar la disfòria.

Encara que posposar el tractament amb hormones o la cirurgia fins a l’edat adulta pot semblar l’opció més prudent, per tal de donar temps als adolescents perquè estiguin segurs que això és el que volen, també hi ha raons per actuar al més aviat possible.

Una vegada que comencen a travessar la pubertat, qualsevol transició mèdica o quirúrgica pot tenir més complicacions, i com més s’allarga la situació més augmenta el temps de convivència amb aquesta disfòria o aquesta angoixa, de manera que també augmenten els riscos.

Què és la supressió de la pubertat?

El tractament hormonal que suprimeix la pubertat durant diversos anys és una estratègia per guanyar temps mentre es pren una decisió amb seguretat. En aturar la pubertat, els joves no han de preocupar-se per aquestes característiques sexuals secundàries (com ara l’aprofundiment de la veu, el desenvolupament dels pits o fins i tot la menstruació) i es redueix l’angoixa addicional del fet que el seu cos actuï d’una manera que no es correspon amb com se senten per dins.

Segons els experts, l’edat típica recomanada per començar el tractament hormonal és als 16 anys, però sempre cal decidir quan és el moment tenint en compte el que és millor per a cada pacient.

Este sitio web utiliza cookies para mejorar la experiencia del usuario. Al continuar navegando aceptas su uso. Más información

ACEPTAR
Aviso de cookies