Si el teu fill és víctima d’assetjament, escolta’l i dona-li tot el teu suport. Si l’assetjament té lloc en el seu centre d’estudis, informa la direcció del centre.
Transmet-li la idea que, encara que tots siguem diferents, és important saber tractar a tothom amb respecte. Sigues comprensiu amb ell i dona-li els consells que figuren a continuació.
Es produeix bullying quan una persona o un grup de persones es fica amb una altra de manera repetida. Els assetjadors es burlen de les persones que ells creuen que no encaixen en el seu grup de referència. Se’n poden riure o burlar per molts motius, com ara el seu aspecte físic, el seu comportament, la seva raça o la seva religió, el seu estatus social, la seva identitat sexual…
El bullying es pot presentar de diverses formes diferents:
- Assetjament físic: qualsevol tipus de contacte en què una persona no vulgui participar (com empènyer, fer la traveta, donar cops de puny, donar puntades de peu, mossegar, colpejar…).
- Assetjament sexual: relacions sexuals no desitjades.
- Assetjament verbal: insultar, burxar, riure’s o ficar-se amb algú fent servir la paraula.
- Assetjament psicològic: xafardejar, fer córrer rumors sobre una persona o excloure-la perquè se senti malament amb ella mateixa.
- Assetjament cibernètic (ciberbullying): utilitzar internet i els mitjans digitals de comunicació social per dir coses que no es dirien en persona, enviar missatges malintencionats o penjar informació, fotografies o vídeos de caràcter personal per ferir o avergonyir a algú.
Als assetjadors els agrada controlar els altres, estan centrats en ells mateixos, tenen poques habilitats socials, és possible que no els preocupi la gent o que els falti empatia, solen ser insegurs i assetgen els altres per sentir-se millor.
Algunes persones assetgen els altres per afrontar el seu propi estrès, la seva pròpia ràbia i la seva pròpia frustració. Hi ha assetjadors que han estat assetjats i ara volen mostrar el seu poder fent el mateix a altres persones.
Hi ha assetjadors que no comprenen emocions socials normals com la culpa, l’empatia, la compassió o el remordiment. Aquestes persones necessiten ajuda d’un professional de la salut mental, com un terapeuta, un treballador social, un psiquiatre o un psicòleg.
Com reaccionar davant l’assetjament
Si el teu fill pateix assetjament, digues-li que faci el següent:
- Informar-te’n a tu o a un adult de confiança.
- Ignorar l’assetjador i allunyar-se’n. Als assetjadors els encanta obtenir una reacció de les seves víctimes. Si el teu fill ignora el seu assetjador, li estarà enviant el missatge que el que li fa no l’afecta.
- Mantenir el cap ben alt. Amb aquest gest corporal, transmetrà a l’assetjador la idea que no és vulnerable.
- No arribar mai a les mans. Si recorre a la violència i es baralla amb l’assetjador, tindrà més probabilitats de resultar ferit i de ficar-se en problemes. Digues al teu fill que lluiti contra el seu enuig desfogant-se fent exercici o escrivint sobre el tema.
- Posar en pràctica formes de demostrar la seguretat en ell mateix. Indica-li que demostri que se sent bé amb ell mateix (encara que al principi ho hagi de fer veure) i que assagi com respondre verbalment a l’assetjador de manera assertiva.
- Parlar sobre l’assetjament que pateix. Pot ser una bona manera d’expressar les pors i frustracions que se li poden acumular.
- Trobar els seus veritables amics. Si al teu fill l’han assetjat amb rumors maliciosos, digues-li que ho expliqui als seus amics perquè l’ajudin a sentir-se segur i confiat, i que eviti estar sol.
