Pot ser difícil saber com ajudar els nens a afrontar la pèrdua d’un ésser estimat, especialment perquè els pares també travessen el seu propi dol. Els nens poden entendre la mort de maneres diferents segons la seva edat, les seves experiències vitals i la seva personalitat, però cal tenir en compte algunes qüestions importants en tots els casos.
Explicar la mort amb un llenguatge que entenguin
Anima els teus fills a fer preguntes, encara que no sàpigues totes les respostes. És important crear una atmosfera de confiança i comunicació, i que sàpiguen que no hi ha una manera correcta ni incorrecta de sentir-se.
Fins als 5 o 6 anys, la imatge que els nens tenen del món és molt literal. Per tant, hauràs d’explicar-los la mort utilitzant un llenguatge molt concret. Si l’ésser estimat estava malalt o era gran, pots explicar-los que el seu cos ja no funcionava i que els metges no van poder arreglar-lo. Si algú mor de sobte, com en un accident, pots explicar-los que, a causa d’aquest trist accident, el cos de la persona ja no funciona. Pots explicar-los que “mort” o “morir” vol dir que el cos deixa de funcionar.
Per als nens d’aquesta edat és difícil entendre que totes les persones i tots els éssers vius acaben morint, que això és una cosa definitiva i que ja no tornaran. Per això, és possible que et preguntin on és aquest ésser estimat o quan tornarà. Per més frustrant que et resulti, segueix repetint amb calma que aquesta persona ha mort i ja no podrà tornar. Fins i tot pot ser que es quedin satisfets si els dius que algú que ha mort ara es troba al cementiri.
Evita utilitzar eufemismes, com que els éssers estimats “se n’han anat lluny” o “estan dormint”, o fins i tot que heu “perdut” aquesta persona. Atès que els nens petits pensen de manera tan literal, aquestes frases els poden induir sense voler a tenir por d’anar a dormir o quan algú marxa lluny.
Entre els 6 i 10 anys, els nens comencen a comprendre que la mort és una cosa definitiva, fins i tot encara que no entenguin que això els passarà a tots els éssers vius algun dia. Un nen de 9 anys pot pensar, per exemple, que, si es porta bé o si demana un desig, la seva àvia no es morirà. Sovint, a aquesta edat, els nens imaginen la mort personificant-la i hi pensen com “l’home del sac” o un fantasma o un esquelet. Poden entendre-la millor si els dones explicacions precises, simples, clares i honestes sobre el que ha passat.
Quan els nens entren en l’adolescència, comencen a entendre que tots els éssers humans finalment moren, independentment de la seva categoria, el seu comportament o els seus desitjos. A mesura que evolucioni la seva comprensió de la mort, de manera natural els sorgiran preguntes sobre la mortalitat i la vulnerabilitat. Per exemple, si un amic de 16 anys mor en un accident de cotxe, és possible que el teu fill adolescent tingui por de conduir o fins i tot d’anar amb cotxe durant un temps. La millor manera d’afrontar-ho és remarcar com d’espantós i trist ha estat aquest accident.
Els adolescents tendeixen a preguntar sobre el sentit de la mort a algú que els és proper. Un adolescent que pregunta per què algú ha de morir probablement no busca respostes literals, sinó que comença a explorar la idea del sentit de la vida. També tendeixen a experimentar certa culpa, especialment si mor algun dels seus amics. Sigui el que sigui el que senti el teu fill adolescent, el millor que pots fer és animar-lo a expressar i compartir el seu dolor.
El dol
És bona idea portar els nens als funerals? Depèn de tu i del teu fill. És bo deixar que participin en qualsevol ritual de dol si volen fer-ho. Primer de tot, explica’ls el que passa en un funeral o enterrament i ofereix-los la possibilitat que decideixin si hi volen anar. Parla’ls de les teves creences sobre la mort i explica’ls el sentit dels rituals de dol que realitzeu tu i la teva família.
Si creus que el teu propi dolor et pot impedir ajudar el teu fill en aquest moment difícil, demana a un amic o familiar que se n’ocupi mentre dura la cerimònia. A molts pares els preocupa que els seus fills siguin testimonis del seu dolor i la seva tristesa, que els vegin plorar una mort. No obstant, si permets que el teu fill vegi el teu dolor, li ensenyaràs que plorar és una reacció natural davant el dolor emocional i la pèrdua, i pot fer que se senti més còmode a l’hora d’expressar els seus propis sentiments. Tot i això, també és important transmetre-li que, per més trist que et sentis, seguiràs sent capaç de cuidar-lo i de fer que se senti segur.
Si necessites més ajuda
Els nens necessiten que se’ls deixi espai, que se’ls comprengui i se’ls tracti amb paciència perquè puguin expressar la pena a la seva manera. És possible que no mostrin la pena de la manera en què ho faria un adult. Pot ser que un nen petit no plori, o que reaccioni a la notícia portant-se malament o amb hiperactivitat. Un adolescent es pot mostrar enfadat i sentir-se més còmode sincerant-se amb els amics. Sigui quina sigui la reacció que tinguin els teus fills, no t’ho prenguis com una cosa personal. Recorda que afrontar una pèrdua és com afrontar qualsevol altra situació física, mental o emocional i que requereix un procés.
No obstant, estigues alerta per si el teu fill mostra algun signe que necessita ajuda per afrontar la pèrdua. Si el seu comportament canvia radicalment (per exemple, si normalment és sociable i s’entén fàcilment amb la gent i de cop i volta es mostra enfadat o reservat, o si passa de treure bones notes a treure males notes), busca ajuda.
Pots consultar amb un metge, amb el psicòleg de l’escola o amb alguna organització que ofereixi atenció psicològica perquè t’orienti i t’aconselli. També pots buscar assessorament en llibres, pàgines web, grups de suport i altres recursos que ajuden les persones en situacions de dol.
Els pares sempre poden intentar protegir els seus fills per apartar-los de les situacions que impliquen tristesa i pèrdua, però, en ensenyar-los a afrontar aquest tipus de sentiments, desenvolupen recursos emocionals que els seran útils tota la vida.
