Com ajudar els adolescents que es fan talls

Fer-se talls, ferides o marques al cos amb un objecte afilat com una fulla d’afaitar, un ganivet o unes tisores és una forma d’autolesió. Pot resultar difícil comprendre per què algú es faria mal a si mateix expressament. Descobrir que el teu propi fill ho està fent pot sorprendre’t i disgustar-te, i és possible que no sàpigues què fer.

En la majoria dels casos, tallar-se és un intent d’interrompre emocions i pressions fortes que semblen impossibles de suportar. Pot estar relacionat amb problemes emocionals més amplis que requereixen atenció. La majoria de les vegades, no es tracta d’un intent de suïcidi.

Aquesta conducta afecta molts adolescents i preadolescents, i és una cosa a la qual solen enfrontar-se sols. Tanmateix, els pares poden ajudar, i com més aviat ho facin, millor, ja que es pot crear un hàbit i, lamentablement, moltes persones subestimen els riscos que comporta d’emmalaltir o ferir-se greument.

Accepta les teves pròpies emocions. És possible que et sentis dolgut perquè el teu fill no ha recorregut a tu per demanar-te ajuda, culpable per no saber-ho, sorprès, trist, decebut. Totes aquestes emocions són completament comprensibles, però no és culpa teva ni del teu fill. Intenta identificar els teus propis sentiments i troba una manera d’expressar-los. Si et sents aclaparat, parlar amb un terapeuta pot ajudar-te a obtenir certa perspectiva.

Aprèn tot el que puguis sobre aquesta conducta, per què ho fan els adolescents i què pot ajudar-los a deixar de fer-ho. Alguns ho fan per la pressió dels seus companys i, una vegada que comencen, no poden parar fàcilment; d’altres se senten pressionats per ser perfectes i lluiten per acceptar els seus errors; d’altres s’enfronten a forts estats d’ànim com la ira, la tristesa i la desesperació. De vegades, és el resultat de traumes i experiències doloroses que ningú no coneix.

Parla amb el teu fill. Pot ser difícil parlar d’un tema tan dolorós i és possible que no sàpigues què dir. No passa res. Serà més important com ho diguis que el que diguis. Per iniciar la conversa, simplement pots dir què saps sobre aquest comportament i després transmetre la teva preocupació, el teu amor i la teva disposició a ajudar-lo.

Segurament a ell també li resultarà difícil parlar-ne i és possible, fins i tot, que ho negui. Pot sentir-se avergonyit o preocupat per com reaccionaràs i per les conseqüències. Prova de mantenir la calma i la paciència, fes-li preguntes i escolta el que ha de dir sense reaccionar amb càstigs, reprensions o sermons. Fes-li saber que els talls sovint es relacionen amb experiències doloroses o pressions intenses, i pregunta-li si s’està enfrontant a problemes difícils. És possible que no estigui preparat per parlar del tema o fins i tot que no sàpiga per què ho fa. Encara que sigui així, digues-li que vols entendre-ho i troba maneres d’ajudar.

Busca ajuda professional. És important buscar l’ajuda d’un professional en salut mental qualificat que pugui ajudar-te a comprendre per què es talla el teu fill, i ajudar-lo a ell a curar ferides antigues i desenvolupar noves habilitats per fer front a la situació.

La teràpia els pot permetre explicar les seves històries, expressar les seves experiències difícils i aprendre habilitats per lluitar contra l’estrès, així com identificar qualsevol condició de salut mental subjacent que necessiti avaluació i tractament. En molts casos, els talls són un signe de depressió o problemes bipolars, dolor no resolt, comportaments compulsius o lluites amb el perfeccionisme.

Ofereix-li ànim i suport. Mentre el teu fill rep ajuda professional, involucra’t en el procés tant com sigui possible. Demana al terapeuta que et guiï sobre com parlar-li i donar-li suport. I pregunta al teu fill com pots ajudar-lo millor. Per exemple:

  • Fes-li saber que seràs allà per parlar quan els sentiments siguin dolorosos o els problemes semblin molt difícils de suportar.
  • Ajuda’l a crear un pla alternatiu a fer-se talls quan les pressions augmentin.
  • Anima’l a parlar sobre les experiències quotidianes i a expressar els seus sentiments, necessitats, desil·lusions, èxits i opinions en paraules.
  • Estigues present per escoltar-lo, consolar-lo i ajudar-lo a pensar en solucions als problemes i oferir-li suport.
  • Passeu temps junts fent una cosa divertida, relaxada o simplement passant l’estona.
  • Centra’t en els aspectes positius. És útil parlar dels problemes, però evita concentrar-t’hi massa.

Dona exemple. Pots influir en la manera en què el teu fill respon a l’estrès i la pressió donant un bon exemple. Observa com gestiones les teves pròpies emocions, les frustracions, la pressió i l’estrès quotidians. Observa si tendeixes a deixar de banda els altres, o si ets autocrític o t’enfades amb rapidesa. Considera canviar qualsevol patró que no vulguis que el teu fill imiti.

Sigues pacient i tingues esperança. Es tracta d’un procés llarg que requereix motivació i determinació, a més d’ajuda professional. Pren consciència de tu mateix i practica noves habilitats per gestionar les pressions i l’angoixa emocional. Amb l’orientació, l’amor i el suport adequats, el teu fill pot deixar de tallar-se i aprendre maneres saludables de suportar la situació.

Este sitio web utiliza cookies para mejorar la experiencia del usuario. Al continuar navegando aceptas su uso. Más información

ACEPTAR
Aviso de cookies