Les rebequeries poden ser frustrants per a qualsevol pare. En comptes de veure-les com a petits desastres, tracta-les com una oportunitat per educar.
Per què els nens tenen rebequeries?
Les rebequeries van des dels gemecs i els plors fins als crits, els xiscles, les puntades de peu, els cops i aguantar-se la respiració. Alguns nens tenen rebequeries sovint, i n’hi ha d’altres que només en tenen molt de tant en tant. Les rebequeries són una part normal del desenvolupament d’un nen. Són la forma que tenen els nens petits de mostrar el seu malestar o la seva frustració.
Les rebequeries es poden produir quan els nens estan cansats, famolencs, molestos o incòmodes, i quan no poden aconseguir alguna cosa (com una joguina o l’atenció d’un pare) que desitgen. Aprendre a afrontar la frustració és una habilitat que els nens van desenvolupant amb el pas el temps.
Les rebequeries són igual de freqüents en els nens que en les nenes, i solen tenir lloc entre les edats d’1 a 3 anys, quan els infants comencen a desenvolupar les habilitats lingüístiques. Com que encara no poden expressar amb paraules el que volen, senten o necessiten, les experiències frustrants els poden provocar rebequeries. A mesura que van millorant en les seves habilitats lingüístiques, les rebequeries tendeixen a disminuir.
A aquesta edat, els nens volen tenir més independència i més control sobre el seu entorn; de fet, més dels que ells són capaços d’assumir. Això pot desembocar en lluites de poder, mentre el nen pensa “ho puc fer jo sol” o “vull això ja: dona-m’ho”. Quan descobreixen que no ho poden fer sols o que no poden tenir tot el que volen, apareixen les rebequeries.
Com evitar les rebequeries
Tracta d’evitar les rebequeries en primer lloc, sempre que sigui possible. Heus aquí algunes idees que et poden ajudar:
- Dedica al teu fill molta atenció positiva. Desenvolupa l’hàbit de fixar-te quan el teu fill es porta bé. Recompensa’l amb atenció i elogis davant de comportaments positius.
- Concedeix al teu fill cert control sobre coses petites. Permet que faci eleccions de poca importància, com ara “Vols suc de taronja o de poma?” o “Prefereixes rentar-te les dents abans o després de banyar-te?”. D’aquesta manera, no li hauràs de dir “Vols rentar-te les dents ara?”, cosa que inevitablement comportaria la resposta “no”.
- Mantingues els objectes prohibits fora de la vista i de l’abast del teu fill. Això reduirà les probabilitats que lluiti per aconseguir-los. Òbviament, no sempre és possible, sobretot fora de casa, on no es pot controlar l’entorn.
- Distreu el teu fill. Aprofita’t de la brevetat de l’abast de l’atenció d’un nen petit i ofereix-li alguna cosa diferent del que ell vol però no pot tenir. Comença amb una nova activitat que substitueixi l’activitat frustrant o prohibida. O limita’t a canviar d’ambient. Porta’l a un interior o a un exterior, o bé a una altra habitació.
- Ajuda el teu fill a aprendre noves habilitats i a tenir èxit. Elogia’l per ajudar-lo a sentir-se orgullós del que és capaç de fer. Comença per coses senzilles abans d’avançar cap a tasques més desafiadores.
- Quan el teu fill et demani alguna cosa, considera atentament la seva petició.És intolerable? Potser no ho és. Tria les teves batalles.
- Coneix els límits del teu fill.Si saps que el teu fill està cansat, no és el millor moment per anar al supermercat ni per fer a corre-cuita l’últim encàrrec.
Tàctiques per afrontar les rebequeries
Mantingues la calma quan responguis a una rebequeria. No compliquis el problema amb la teva pròpia frustració o enuig. Recorda’t a tu mateix que la teva tasca consisteix a ajudar el teu fill perquè aprengui a calmar-se. Per tant, tu també necessites calmar-te.
Les rebequeries s’han de gestionar d’una manera diferent en funció de quina sigui la causa que hagi alterat el teu fill. De vegades, només necessitaràs consolar-lo. Si està cansat o té gana, el millor és que faci una migdiada o que mengi una mica. Altres vegades, el millor serà ignorar la rebequeria i distreure’l amb una activitat nova.
Si la rebequeria es produeix perquè el teu fill vol cridar la teva atenció, una de les millors maneres de reduir aquesta conducta consistirà a ignorar-la. Si la rebequeria es produeix perquè no pot aconseguir alguna cosa que desitja, mantingues la calma i no li donis gaires explicacions sobre els motius pels quals no pot tenir el que desitja. I canvieu a una altra activitat.
Si la rebequeria es produeix després d’haver dit al teu fill que faci alguna cosa que no vol fer, és millor que la ignoris. Però assegura’t que completa la tasca després que s’hagi tranquil·litzat.
Els nens que es poden fer mal a si mateixos o als altres durant una rebequeria s’han de dur a un lloc silenciós i segur perquè es tranquil·litzin. Això també és aplicable a les rebequeries que es produeixen en llocs públics.
Si hi ha qüestions de seguretat implicades i el nen repeteix el comportament prohibit després que li diguin que pari, utilitza la pausa obligada o “temps mort” o bé contingues l’infant amb fermesa durant diversos minuts. Sigues coherent i consistent. No cedeixis en qüestions de seguretat.
Els nens en edat preescolar o més grans tenen més probabilitats d’utilitzar les rebequeries per sortir-se amb la seva si han après que aquest comportament funciona. Per als nens en edat escolar, és adequat enviar-los a la seva habitació perquè es tranquil·litzin, a la vegada que es presta poca atenció al seu comportament. En lloc d’establir un límit de temps específic, digues al teu fill que es quedi a la seva habitació fins que hagi recuperat el control. Això li atorgarà cert poder: podrà modificar el resultat per mitjà de les seves pròpies accions i, així, recuperarà la sensació de control que havia perdut durant la rebequeria. De tota manera, si “la pausa obligada” (o temps mort) es deu a una conducta negativa (com ara pegar), afegida a la rebequeria, estableix un límit de temps.
Després de la tempesta
No recompensis la rebequeria del teu fill cedint a les seves peticions. Això només li demostrarà que la rebequeria funciona. En lloc d’això, elogia’l verbalment per haver recuperat el control. Digues-li frases com: “M’agrada com t’has sabut tranquil·litzar”.
A més, els nens poden sentir-se especialment vulnerables després de tenir una rebequeria, perquè saben que s’han portat malament. Llavors (quan el teu fill ja s’hagi calmat), serà el moment de fer-li una abraçada i de tranquil·litzar-lo dient-li que l’estimes, faci el que faci.
Assegura’t que el teu fill estigui dormint prou. Quan un nen no dorm prou, pot estar hiperactiu, antipàtic, irritable i tenir conductes extremes. El fet que un nen comenci a dormir prou pot reduir de manera considerable les seves rebequeries. Esbrina quant de temps de son és necessari per a la seva edat.
Quan cal trucar al metge
Parla amb el metge del teu fill si:
- Sols reaccionar a les rebequeries del teu fill amb enuig o perdent el control.
- Continues cedint davant les rebequeries del teu fill.
- Les rebequeries del teu fill desperten molts sentiments negatius entre vosaltres.
- Tens dubtes i preguntes sobre com t’estàs comportant tu o el teu fill.
- Les rebequeries del teu fill augmenten en freqüència, intensitat o durada.
- El teu fill es fa mal a ell mateix o a altres persones amb freqüència.
- El teu fill està molt irritable, discuteix molt i gairebé no coopera.
El metge també pot esbrinar si hi ha algun problema de salut que podria estar contribuint a les rebequeries del teu fill, encara que es tracta d’una cosa poc freqüent. De vegades, un problema de vista o d’audició, una malaltia crònica, un retard en el llenguatge o un trastorn de l’aprenentatge poden afavorir les rebequeries.
Recorda que les rebequeries no solen ser un motiu per preocupar-se i que solen desaparèixer per si soles. A mesura que els nens maduren, guanyen autocontrol. Aprenen a cooperar, a comunicar-se i a afrontar la frustració. Menys frustració i més control equival a menys rebequeries i a uns pares més feliços.
