El joc és tan important per al desenvolupament dels infants, que ha estat reconegut per les Nacions Unides com un dret de cada nen i nena. Tanmateix, sovint es veu truncat per pràctiques d’explotació infantil, violència de guerres i recursos limitats; fins i tot infants que tenen la sort de tenir molts recursos disponibles, de vegades tampoc no reben els beneficis del joc a causa d’un estil de vida cada vegada més estressant.
Jugar forma part del nostre patrimoni evolutiu, és fonamental per a la salut i ens ofereix oportunitats de practicar i perfeccionar les habilitats necessàries per viure en un món complex. L’acumulació de coneixements nous es basa en l’aprenentatge previ, però l’adquisició d’habilitats noves es veu facilitada per interaccions socials i, sovint, lúdiques.
El joc no és un acte frívol. S’ha demostrat que té efectes directes i indirectes sobre l’estructura i el funcionament del cervell: provoca canvis a nivell molecular, cel·lular i conductual que promouen l’aprenentatge i el comportament adaptatiu i/o prosocial.
De la mateixa manera, permet als infants utilitzar la seva creativitat mentre desenvolupen la seva imaginació, destresa, força física i capacitat cognitiva i emocional. És a través del joc que els infants d’una edat primerenca interactuen entre ells i amb el seu entorn, creant i explorant un món que encara no dominen.
No obstant, les instruccions explícites limiten la creativitat de l’infant, de manera que hauríem de deixar que els infants aprenguin a través de l’observació, en comptes de la memorització passiva o la instrucció directa. El joc no dirigit els permet aprendre a treballar en grup, compartir, negociar, resoldre conflictes i aprendre habilitats d’autogestió, a més de practicar habilitats de decisió, moure’s al seu propi ritme, descobrir les seves pròpies àrees d’interès i, en definitiva, participar plenament en les passions que els estimulen.
Així mateix, s’ha demostrat que el joc ajuda els infants a ajustar-se a la configuració de l’escola i, fins i tot, a millorar la preparació i els comportaments d’aprenentatge i les habilitats de resolució de problemes. El joc millora l’estructura i la funció del cervell i promou la funció executiva (és a dir, el procés d’aprenentatge, en lloc del contingut). Alguns estudis mostren que les societats cada vegada exigeixen més innovació i menys imitació, més creativitat i menys conformitat. Les demandes del món actual requereixen que els mètodes d’ensenyament dels dos últims segles, com la memorització, siguin substituïts per innovació, aplicació i transferència.
Segons l’Acadèmia Americana de Pediatria, els metges haurien de prescriure temps de joc per als més petits, ja que els beneficis que té per a la salut són diversos: aquells jocs que impliquen activitat física no només promouen un pes saludable i la resolució de problemes com l’obesitat, sinó que també poden millorar l’eficàcia dels sistemes immunològic, endocrí i cardiovascular; disminueix l’estrès, el cansament i la depressió; i augmenta l’agilitat, la coordinació, l’equilibri i la flexibilitat. A més, els infants paren més atenció a les lliçons de classe després del joc lliure al pati, que després dels programes d’educació física, que són més estructurats.
D’altra banda, és fonamental que els pares tinguin l’oportunitat d’acostar-se al món dels seus fills. Jugar amb ells és una ocasió única per comunicar-se amb els infants d’una manera diferent, en un espai nou, que permet als pares oferir orientacions de manera suau i més estimulants.
Hi ha diferents tipus de joc segons la seva seqüència de desenvolupament: el joc d’objectes, que es produeix quan un infant explora un objecte i n’aprèn les propietats, progressant des d’exploracions sensores i motores primerenques, inclòs l’ús de la boca, fins a l’ús d’objectes simbòlics (per exemple, quan un infant utilitza un plàtan com a telèfon) per a la comunicació, el llenguatge i el pensament abstracte; el joc físic, que estimula el desenvolupament de les habilitats motores per promoure un estil de vida actiu i aprendre a prendre riscos en un entorn relativament segur, cosa que afavoreix l’adquisició d’habilitats necessàries per a la comunicació, la negociació i l’equilibri emocional i el desenvolupament de la intel·ligència emocional; el joc a l’aire lliure, que ofereix l’oportunitat de millorar les habilitats d’integració sensorial, per a la qual cosa és essencial el temps d’esbarjo a l’escola, com ho demostra el fet que els països que ofereixen més esbarjo als nens petits mostren un èxit acadèmic més gran entre els infants a mesura que maduren; i el joc simbòlic, que es produeix quan els infants experimenten amb diferents rols socials de manera no literal i, jugant amb altres infants, aprenen a negociar “les regles” i a cooperar.
En definitiva, el joc és fonamental per al desenvolupament dels infants i facilita la progressió des de la dependència fins a la independència i des de la regulació parental fins a l’autoregulació.
