L’abús infantil es produeix quan un progenitor o qualsevol altre adult causa un dany físic o emocional a un nen. En termes generals, pot tenir diverses formes: abús físic, abús sexual, negligència o abandonament, i abús emocional o psicològic.
És possible que els nens que sobreviuen a l’abús pateixin emocionalment, encara que hagin superat les lesions físiques. Per aquest motiu, solen tenir dificultats per establir i mantenir relacions al llarg de la seva vida i patir poca autoestima, depressió, pensaments suïcides o altres problemes de salut mental.
Abús físic
Quan la gent pensa en l’abús infantil, immediatament l’associa amb l’abús físic, com ara pegar, colpejar o sacsejar algú. No obstant això, l’abús físic també inclou actes com mantenir un nen submergit sota l’aigua, lligar-lo, cremar-lo amb foc o aigua bullint o fer-li passar gana.
El traumatisme cranial, o síndrome del nen sacsejat, és una forma específica d’abús físic. La majoria dels incidents només duren uns pocs segons, però n’hi ha prou per causar dany cerebral i fins i tot produir la mort d’un nadó.
Abús sexual
L’abús sexual es produeix quan un nen és violat o obligat a realitzar un acte sexual, però també és qualsevol tipus de contacte sexual amb un nen o qualsevol comportament que tingui com a fi excitar la persona que comet l’abús. Per tant, no només es considera abús sexual mantenir relacions sexuals amb un nen, tocar els genitals d’un infant o fer que el nen toqui els genitals a una altra persona, sinó també:
- fer que un nen posi per a fotos o vídeos pornogràfics
- explicar acudits o històries amb connotació sexual a un nen
- exhibir-se davant un nen o mostrar-li els genitals o material pornogràfic
- obligar un nen a despullar-se
Negligència
La negligència és qualsevol acció, o inacció, de la persona a càrrec d’un nen que li causa un dany físic o emocional. Per exemple, no proporcionar-li menjar, calefacció, abric (durant els mesos d’hivern) o un habitatge adequat es considera un acte de negligència. Bàsicament, es tracta de qualsevol cosa que interfereixi en el desenvolupament i el creixement de l’infant, com ara:
- no proporcionar atenció mèdica quan el nen està malalt o lesionat
- tancar un nen en una habitació o un armari
- posar un nen en una situació de perill en què pugui lesionar-se físicament
L’abandonament és un tipus de negligència. Consisteix a deixar sol un nen durant un període prolongat o a descuidar-lo.
Abús emocional
L’abús emocional o psicològic és un patró de conducta que té un efecte negatiu en el desenvolupament emocional i en l’autoestima de l’infant. Ignorar-lo o no demostrar-li sentiments d’amor, suport o orientació es considera abús emocional, així com amenaçar, atemorir, denigrar o criticar constantment un nen.
Abús de substàncies
L’ús de l’alcohol, el tabac o drogues prohibides pot dificultar el bon judici de la persona a càrrec de l’infant i, en conseqüència, posar-lo en perill o cometre un acte de negligència o abús físic. Es considera abús infantil com a conseqüència de l’abús de substàncies prohibides el següent:
- permetre que un nen prengui alcohol o drogues prohibides
- fabricar, ingerir o distribuir drogues prohibides davant d’un nen
- exposar un fetus a l’efecte de drogues prohibides o altres substàncies
Perfil de la persona que comet l’abús
Les persones que abusen de nens provenen de diferents condicions socials i culturals. Poden ser pares, altres membres de la família, mestres, entrenadors i amics de la família. Pràcticament qualsevol persona que té accés a un nen pot maltractar-lo.
De vegades, aquestes persones mostren un comportament determinat. Per exemple, és possible que els pares que abusen dels seus fills evitin relacionar-se amb altres pares del barri, no participin en activitats escolars o s’incomodin quan els parlen de lesions o problemes de conducta en els seus fills.
Habitualment, els adults que abusen sexualment d’un nen ja el coneixen d’abans, ja que és molt estrany que la persona triï un nen a l’atzar. És possible que la persona utilitzi aquesta relació a favor seu, demanant a l’infant que mantingui la relació en secret o dient-li que li passarà alguna cosa dolenta si ho diu a algú.
Moltes vegades, els mateixos abusadors van patir abusos de petits. Sol ser difícil trencar aquest cercle viciós d’abusos d’una generació a una altra dins d’una família.
Senyals d’abús
De vegades és difícil diferenciar entre les esgarrapades i els cops comuns dels nens i els que sorgeixen com a resultat d’un abús. Els blaus múltiples, o constants, els ulls amb hematomes o els ossos trencats són definitivament senyals evidents d’abús, de la mateixa manera que ho és la salut emocional.
Aquestes són algunes de les reaccions d’un nen que pateix o ha patit abusos:
- Estar trist o enutjat. Solen mostrar-se retrets, temorosos, deprimits o tenir poca autoestima o fer-se mal, com per exemple tallar-se. Els nens més deprimits poden contemplar el suïcidi o intentar suïcidar-se. Alguns es dediquen a intimidar altres nens i tenen problemes per controlar la seva agressivitat i altres emocions. Molts d’ells tenen malsons o problemes per dormir.
- Problemes de relació.Tenen problemes per relacionar-se amb altres persones i mantenir relacions. En general, no són capaços d’estimar o confiar en els altres, especialment quan es tracta d’adults. Un senyal preocupant és quan el nen no busca el consol d’un pare o de la persona a càrrec seu.
- Mal comportament o conducta de risc. En general, es comporten malament a classe i tenen problemes de disciplina. És possible que perdin interès en les activitats de què abans gaudien i que no es concentrin en les tasques escolars. L’ús de drogues i alcohol i la promiscuïtat sexual són també comuns.
És possible que altres nens no tinguin problemes típics de disciplina, però que evitin tornar a casa després de l’escola o fer activitats que requereixin passar temps a soles amb la persona que n’abusa.
D’altra banda, els nens que són testimonis d’un abús (però que no en són víctimes directes, com ara algun germà) també poden presentar símptomes similars. Tanmateix, la presència d’aquests símptomes no vol dir necessàriament que hi hagi abús. Els nens que estan passant per situacions estressants, com la separació dels pares, una mudança familiar o la pèrdua d’un amic, solen patir canvis d’humor.
Si sospites que hi ha abús
L’abús no és un problema familiar privat, si bé en general passa dins de les famílies i es manté com un secret familiar. Quan sospitis que existeix abús infantil, has de prendre mesures per aturar-ho. No importa si t’equivoques: és millor estar equivocat que lamentar-ho més endavant.
- Si sospites que un nen està patint abusos, és la teva responsabilitat posar-te en contacte amb l’agència local de serveis de protecció infantil, la policia, un hospital o una línia telefònica d’emergències. Si és necessari, pots mantenir el teu anonimat. La seguretat de l’infant és el més urgent: pots salvar-li la vida traient-lo d’una situació perillosa com més aviat millor.
- Si creus que tu has abusat del teu propi fill, o et preocupa haver-ho fet, assegura’t que el teu fill estigui en un lloc segur lluny de tu, i després parla amb un amic, un familiar o un professional de la salut. És possible que simplement necessitis algú amb qui parlar o que desitgis consultar amb un terapeuta.
- Si sospites d’algú que coneixes, com una mainadera, mantingues l’infant allunyat d’aquesta persona fins que les autoritats hagin estat notificades. Si sospites que la persona pot tornar a abusar del nen, assegura’t que el contacte entre aquesta persona i el nen es faci sota la supervisió d’una altra persona. Mai amenacis una persona o intentis fer justícia pel teu compte.Deixa que el sistema judicial penalitzi la persona responsable de l’abús.
Els pediatres recomanen que els nens dels quals se sospita que pateixen abús han d’acudir a l’hospital per ser avaluats i iniciar un tractament. Els hospitals són el lloc perfecte per als nens que han patit abús, especialment per als que necessiten radiografies o cultius per tal de realitzar un diagnòstic. Les radiografies poden identificar ossos trencats, l’únic senyal d’abús en nadons o nens petits, ja que no poden parlar per explicar els fets.
També es recomana el suport psicològic. En cas contrari, els nens que han patit abusos poden patir problemes emocionals o repetir el patró d’abús amb els seus propis fills.
