Pors normals durant la infància

Per 01/08/2019octubre 1st, 2019Temes de psicologia infanto-junevil

És normal que els nens tinguin por?

Sí, de vegades. La por és una emoció que pot ajudar els nens a ser cauts. Allò nou, gran, sorollós o diferent pot fer por al principi. Els pares poden ajudar els seus fills a sentir-se segurs i a aprendre a sentir-se còmodes i tranquils.

De què tenen por els nens?

Les coses que els espanten canvien a mesura que creixen. Algunes pors són freqüents i normals a determinades edats. Per exemple:

Els nadons senten ansietat davant els desconeguts. Quan tenen entre 8 i 9 mesos, són capaços de reconèixer les cares de les persones amb qui conviuen. Per això, les cares noves els poden provocar por, fins i tot la d’una nova mainadera o la d’un parent. Poden plorar o aferrar-se a un dels pares per sentir-se segurs.

Els nadons grans i els nens de fins a 3 anys senten ansietat per separació. En algun moment entre els 10 mesos i els 2 anys, molts nadons comencen a sentir por quan s’han de separar d’uns dels seus pares. No volen que els deixin a la guarderia o sols al llit a l’hora de dormir. Poden plorar, aferrar als pares o intentar mantenir-se a prop seu.

Els nens petits tenen por de coses irreals. Els nens de 4 a 6 anys fan servir la imaginació i saben simular coses o fer-les veure, però no sempre són capaços de distingir el que és real del que no ho és. Per això, tenen por del que pugui haver-hi sota el llit o dins de l’armari, així com de la foscor i d’anar-se’n a dormir. Alguns temen tenir somnis aterridors o malsons. Els nens petits també es poden espantar amb els sorolls forts, com els dels trons o els focs artificials.

Els nens més grans tenen por dels perills de la vida real. A partir dels 7 anys, els monstres que hi ha sota el llit ja no els espanten (gaire) perquè saben que no són reals. A aquesta edat, comencen a tenir por de les coses que els podrien passar a la vida real. Pot ser que tinguin por de les catàstrofes naturals de què senten parlar, que els facin mal o que una persona estimada pugui morir. També poden estar ansiosos per un treball escolar que han de presentar, les notes o la necessitat d’encaixar en el seu grup d’amics.

Els preadolescents i els adolescents poden tenir pors socials. El seu aspecte físic o el fet d’encaixar en el seu grup de pertinença els pot generar ansietat. També poden estar ansiosos o tenir por abans d’entregar un treball escolar, canviar d’escola, fer un examen important o jugar un partit especial.

Com puc ajudar el meu fill quan té por?

  • Tranquil·litza el teu nadó o el teu fill petit dient-li: “Tot va bé. Estàs segur. Jo soc aquí, al teu costat”. Fes-li saber que hi ets per protegir-lo. Abraça’l i digues-li paraules tranquil·litzadores per ajudar-lo a sentir-se segur.
  • A mesura que el teu fill creixi, parla-hi i escolta’l. Estigues tranquil i transmet-li tranquil·litat. Ajuda’l a expressar els seus sentiments amb paraules i a provar coses noves.
  • Ajuda el teu nadó perquè s’acostumi a una persona nova mentre l’abraces i fas que se senti segur. En molt poc temps, aquesta persona nova deixarà de semblar una desconeguda.
  • Deixa que el teu fill d’1 a 3 anys se separi de tu durant breus períodes de temps al principi. Quan necessitis separar-te’n, digues-li que tornaràs, fes-li una abraçada, somriu-li i ves-te’n. Deixa que aprengui que sempre tornes.
  • Si el teu fill petit té por de la foscor, desenvolupeu una rutina tranquil·litzadora per a l’hora d’anar a dormir. Llegeix-li o canta-li. Fes que se senti segur i estimat.
  • Ajuda el teu fill a afrontar les seves pors a poc a poc. Per exemple, comproveu junts que no hi ha monstres sota el llit. Amb la teva presència i el teu suport, deixa que vegi per ell mateix que no ha de tenir por de res. Ajuda’l a sentir-se valent.
  • Limita les imatges, les pel·lícules i els programes infantils que puguin espantar-lo. Aquestes coses només alimenten les seves pors.
  • Ajuda els nens i els adolescents a aprendre a preparar-se per als desafiaments, com els exàmens o els treballs escolars. Fes saber al teu fill que creus en ell.

Són normals les pors que té el meu fill o necessitem ajuda?

La majoria dels nens saben afrontar les seves pors normals amb l’ajuda i el suport dels pares. A mesura que van creixent, van superant les pors que tenien quan eren més petits.

A alguns els costa més i necessiten més ajuda per vèncer les seves pors. Si les pors són molt intenses o impedeixen que portin una vida normal, podrien ser un indicador d’un trastorn d’ansietat.

Parla amb el teu metge si les pors del teu fill:

  • semblen massa intenses o es mantenen més enllà de l’edat habitual,
  • fan que estigui molt angoixat o que tingui rebequeries o enrabiades,
  • impedeixen que porti una vida normal, com anar a l’escola, dormir sol o estar separat dels seus pares,
  • li provoquen símptomes físics (com mal de panxa, mal de cap o un ritme cardíac accelerat) o si nota que li falta l’aire, es mareja o té nàusees.

Este sitio web utiliza cookies para mejorar la experiencia del usuario. Al continuar navegando aceptas su uso. Más información

ACEPTAR
Aviso de cookies