Què són els trastorns de la conducta alimentària

Per 07/02/2020març 23rd, 2020Temes de psicologia infanto-junevil

Són problemes relacionats amb la forma de menjar de les persones. Poden ser molt perjudicials per a la nostra salut, les nostres emocions i les nostres relacions personals.

Tipus de trastorns de la conducta alimentària

  • Anorèxia nerviosa.Les persones que en pateixen:
    • Mengen molt poc expressament, cosa que les porta a tenir un pes corporal molt baix.
    • Tenen por de guanyar pes, no suporten la idea d’estar grasses.
    • Tenen una imatge corporal distorsionada, se segueixen veient grasses tot i estar molt primes.
    • Són molt estrictes amb què han de menjar i en quina quantitat, poden estar pensant en les calories constantment.
    • Per perdre pes, dejunen o fan massa exercici, o bé fan servir laxants, diürètics o ènemes.
  • Bulímia nerviosa.Les persones que en pateixen:
    • Mengen massa i senten que perden el control per deixar de menjar; això s’anomena menjar per afartament.
    • Compensen o corregeixen el menjar en excés vomitant expressament; això s’anomena purgar-se.
    • Per evitar guanyar pes poden usar laxants, diürètics o pastilles, dejunar o fer molt exercici físic.
    • Es jutgen a elles mateixes basant-se només en el seu aspecte corporal i en el seu pes.
    • Mengen molt més (durant un període determinat) que la majoria de la gent.
    • Poden estar primes, tenir un pes mitjà o tenir sobrepès.
  • Trastorn per afartament.Les persones que el pateixen:
    • Mengen massa i senten que perden el control per deixar de menjar; això s’anomena menjar per afartament.
    • Ingereixen grans quantitats de menjar fins i tot quan no tenen gana.
    • Es poden sentir malament o culpables després d’afartar-se.
    • Sovint guanyen pes, i poden tenir molt de sobrepès.
    • Mengen més de pressa del normal.
    • Poden menjar soles perquè els altres no s’adonin de la quantitat que mengen.
    • A diferència de les persones amb bulímia nerviosa, les persones amb trastorn per afartament no vomiten de manera voluntària, no fan servir laxants ni fan exercici físic per compensar els afartaments.
    • Si una persona s’afarta almenys un cop a la setmana durant tres mesos seguits, això pot ser un senyal que pateix un trastorn per afartament.
  • Trastorn per evitació/restricció de la ingesta.Les persones que el pateixen:
    • No tenen interès pel menjar o l’eviten.
    • No mengen perquè els disgusta l’olor, el gust, la textura o el color del menjar.
    • Perden pes o no guanyen pes segons el que seria esperable.
    • No tenen por de guanyar pes.
    • No tenen una imatge corporal negativa o distorsionada d’elles mateixes.
    • Poden tenir por de vomitar o d’ennuegar-se amb un aliment i patir asfíxia per aspiració.

Com afecten els trastorns de la conducta alimentària a la salut i les emocions

L’anorèxia nerviosa pot conduir a problemes causats per la desnutrició i el baix pes corporal, com ara:

  • tensió arterial baixa (hipotensió)
  • pols lent o freqüència cardíaca irregular
  • sentir-se cansat, feble, marejat o arribar-se a desmaiar
  • restrenyiment i inflor abdominal
  • menstruacions irregulars
  • ossos dèbils
  • retard de la pubertat i creixement més lent del normal
  • tenir problemes per concentrar-se i per recordar coses
  • sentir-se sol, trist o deprimit
  • tenir ansietat i por de guanyar pes
  • tenir idees de fer-se mal a un mateix

La bulímia nerviosa pot conduir a problemes causats pels vòmits i l’ús de laxants i diürètics, com ara:

  • tensió arterial baixa (hipotensió)
  • freqüència cardíaca irregular
  • sentir-se cansat, feble, marejat o arribar-se a desmaiar
  • sang en els vòmits o en els excrements
  • erosió i càries dentals
  • inflor de galtes (glàndules salivals)
  • tenir autoestima baixa, ansietat i depressió
  • abusar de l’alcohol o tenir problemes amb les drogues
  • tenir idees de fer-se mal a un mateix

El trastorn de menjar per afartament pot conduir a problemes de salut relacionats amb el pes, com ara:

  • diabetis
  • tensió arterial alta (hipertensió)
  • colesterol alt i triglicèrids alts
  • fetge gras
  • apnea del son
  • tenir autoestima baixa, ansietat i depressió
  • sentir-se sol, fora de control, enfadat o impotent
  • tenir problemes per afrontar emocions fortes o esdeveniments estressants

El trastorn per evitació/restricció de la ingesta pot conduir a problemes de salut derivats de la desnutrició, com ara:

  • no ingerir prou vitamines, minerals ni proteïnes
  • haver d’alimentar-se i rebre suplements per sonda
  • créixer menys del que és esperable
  • més probabilitats de tenir ansietat o TOC, trastorns de l’espectre autista o TDAH, i problemes a casa i a l’escola derivats de la conducta alimentària

Quines són les causes dels trastorns de la conducta alimentària

Aquest tipus de trastorns no tenen una sola causa. Els gens, l’ambient i l’estrès hi tenen un paper important. Hi ha alguns factors que poden augmentar les probabilitats de patir-los, com ara:

  • tenir una imatge corporal distorsionada o negativa
  • centrar-se massa en l’aspecte físic o en el pes
  • posar-se a dieta a edats primerenques
  • practicar esports que se centren en el pes (gimnàstica, ballet, patinatge…)
  • tenir un familiar amb un trastorn de la conducta alimentària
  • tenir problemes de salut mental, com ansietat, depressió o TOC

Com es diagnostiquen els trastorns de la conducta alimentària

Els professionals de la salut poden diagnosticar un trastorn de la conducta alimentària basant-se en l’historial mèdic, els símptomes, les pautes de pensament, les conductes alimentàries i una exploració física.

El metge registrarà el pes i l’estatura de la persona i compararà aquestes mesures mitjançant una gràfica de creixement. És possible que el metge demani proves per saber si hi pot haver una altra causa per als problemes relacionats amb l’alimentació i per avaluar els problemes causats pel trastorn.

Les famílies poden fixar-se en els primers signes d’alarma, com ara:

  • canvis en la dieta, com una dieta baixa en hidrats de carboni o en greixos
  • anar al bany amb freqüència, sobretot durant o després dels àpats
  • menjar sol
  • augment de l’activitat física

Com es tracten els trastorns de la conducta alimentària

Es tracten millor quan els porta un equip de professionals, que sol incloure un metge, un dietista o nutricionista i un terapeuta. El tractament engloba l’assessorament sobre nutrició, les cures mèdiques i la psicoteràpia (individual, de grup i familiar).

El metge pot receptar medicaments per tractar el trastorn per afartament, l’ansietat, la depressió o altres problemes relacionats amb la salut mental.

Els detalls del tractament dependran del tipus concret de trastorn i de la gravetat que presenti cada persona. Algunes persones han de ser hospitalitzades a causa de l’extrema pèrdua de pes i de les complicacions mèdiques que presenten.

Crec que el meu fill pot tenir un trastorn de la conducta alimentària

  • Demana ajuda al més aviat possible.Si s’aborda aviat, hi ha moltes més probabilitats de recuperar-se. Demana hora per al teu fill amb un metge o un especialista en trastorns de la conducta alimentària.
  • Parla amb el teu fill sobre el que li preocupa.Mantingues la calma, sigues directe i afectuós amb ell. Fes-li saber que hi ets per ajudar-lo. Demana-li que t’expliqui com se sent.
  • Aneu a totes les visites mèdiques.El tractament requereix temps i esforç. Treballa amb l’equip mèdic per obtenir l’ajuda que el teu fill necessita. Fes totes les preguntes que necessitis fer.
  • Tingues paciència i sigues comprensiu.Aprèn què pots fer per ajudar el teu fill. Tracta de mantenir una relació estreta i positiva amb ell. Escolta’l, parla-hi i fes coses amb les quals gaudeix.

 

Este sitio web utiliza cookies para mejorar la experiencia del usuario. Al continuar navegando aceptas su uso. Más información

ACEPTAR
Aviso de cookies