Són problemes relacionats amb la forma de menjar de les persones. Poden ser molt perjudicials per a la nostra salut, les nostres emocions i les nostres relacions personals.
Tipus de trastorns de la conducta alimentària
- Anorèxia nerviosa.Les persones que en pateixen:
- Mengen molt poc expressament, cosa que les porta a tenir un pes corporal molt baix.
- Tenen por de guanyar pes, no suporten la idea d’estar grasses.
- Tenen una imatge corporal distorsionada, se segueixen veient grasses tot i estar molt primes.
- Són molt estrictes amb què han de menjar i en quina quantitat, poden estar pensant en les calories constantment.
- Per perdre pes, dejunen o fan massa exercici, o bé fan servir laxants, diürètics o ènemes.
- Bulímia nerviosa.Les persones que en pateixen:
- Mengen massa i senten que perden el control per deixar de menjar; això s’anomena menjar per afartament.
- Compensen o corregeixen el menjar en excés vomitant expressament; això s’anomena purgar-se.
- Per evitar guanyar pes poden usar laxants, diürètics o pastilles, dejunar o fer molt exercici físic.
- Es jutgen a elles mateixes basant-se només en el seu aspecte corporal i en el seu pes.
- Mengen molt més (durant un període determinat) que la majoria de la gent.
- Poden estar primes, tenir un pes mitjà o tenir sobrepès.
- Trastorn per afartament.Les persones que el pateixen:
- Mengen massa i senten que perden el control per deixar de menjar; això s’anomena menjar per afartament.
- Ingereixen grans quantitats de menjar fins i tot quan no tenen gana.
- Es poden sentir malament o culpables després d’afartar-se.
- Sovint guanyen pes, i poden tenir molt de sobrepès.
- Mengen més de pressa del normal.
- Poden menjar soles perquè els altres no s’adonin de la quantitat que mengen.
- A diferència de les persones amb bulímia nerviosa, les persones amb trastorn per afartament no vomiten de manera voluntària, no fan servir laxants ni fan exercici físic per compensar els afartaments.
- Si una persona s’afarta almenys un cop a la setmana durant tres mesos seguits, això pot ser un senyal que pateix un trastorn per afartament.
- Trastorn per evitació/restricció de la ingesta.Les persones que el pateixen:
- No tenen interès pel menjar o l’eviten.
- No mengen perquè els disgusta l’olor, el gust, la textura o el color del menjar.
- Perden pes o no guanyen pes segons el que seria esperable.
- No tenen por de guanyar pes.
- No tenen una imatge corporal negativa o distorsionada d’elles mateixes.
- Poden tenir por de vomitar o d’ennuegar-se amb un aliment i patir asfíxia per aspiració.
Com afecten els trastorns de la conducta alimentària a la salut i les emocions
L’anorèxia nerviosa pot conduir a problemes causats per la desnutrició i el baix pes corporal, com ara:
- tensió arterial baixa (hipotensió)
- pols lent o freqüència cardíaca irregular
- sentir-se cansat, feble, marejat o arribar-se a desmaiar
- restrenyiment i inflor abdominal
- menstruacions irregulars
- ossos dèbils
- retard de la pubertat i creixement més lent del normal
- tenir problemes per concentrar-se i per recordar coses
- sentir-se sol, trist o deprimit
- tenir ansietat i por de guanyar pes
- tenir idees de fer-se mal a un mateix
La bulímia nerviosa pot conduir a problemes causats pels vòmits i l’ús de laxants i diürètics, com ara:
- tensió arterial baixa (hipotensió)
- freqüència cardíaca irregular
- sentir-se cansat, feble, marejat o arribar-se a desmaiar
- sang en els vòmits o en els excrements
- erosió i càries dentals
- inflor de galtes (glàndules salivals)
- tenir autoestima baixa, ansietat i depressió
- abusar de l’alcohol o tenir problemes amb les drogues
- tenir idees de fer-se mal a un mateix
El trastorn de menjar per afartament pot conduir a problemes de salut relacionats amb el pes, com ara:
- diabetis
- tensió arterial alta (hipertensió)
- colesterol alt i triglicèrids alts
- fetge gras
- apnea del son
- tenir autoestima baixa, ansietat i depressió
- sentir-se sol, fora de control, enfadat o impotent
- tenir problemes per afrontar emocions fortes o esdeveniments estressants
El trastorn per evitació/restricció de la ingesta pot conduir a problemes de salut derivats de la desnutrició, com ara:
- no ingerir prou vitamines, minerals ni proteïnes
- haver d’alimentar-se i rebre suplements per sonda
- créixer menys del que és esperable
- més probabilitats de tenir ansietat o TOC, trastorns de l’espectre autista o TDAH, i problemes a casa i a l’escola derivats de la conducta alimentària
Quines són les causes dels trastorns de la conducta alimentària
Aquest tipus de trastorns no tenen una sola causa. Els gens, l’ambient i l’estrès hi tenen un paper important. Hi ha alguns factors que poden augmentar les probabilitats de patir-los, com ara:
- tenir una imatge corporal distorsionada o negativa
- centrar-se massa en l’aspecte físic o en el pes
- posar-se a dieta a edats primerenques
- practicar esports que se centren en el pes (gimnàstica, ballet, patinatge…)
- tenir un familiar amb un trastorn de la conducta alimentària
- tenir problemes de salut mental, com ansietat, depressió o TOC
Com es diagnostiquen els trastorns de la conducta alimentària
Els professionals de la salut poden diagnosticar un trastorn de la conducta alimentària basant-se en l’historial mèdic, els símptomes, les pautes de pensament, les conductes alimentàries i una exploració física.
El metge registrarà el pes i l’estatura de la persona i compararà aquestes mesures mitjançant una gràfica de creixement. És possible que el metge demani proves per saber si hi pot haver una altra causa per als problemes relacionats amb l’alimentació i per avaluar els problemes causats pel trastorn.
Les famílies poden fixar-se en els primers signes d’alarma, com ara:
- canvis en la dieta, com una dieta baixa en hidrats de carboni o en greixos
- anar al bany amb freqüència, sobretot durant o després dels àpats
- menjar sol
- augment de l’activitat física
Com es tracten els trastorns de la conducta alimentària
Es tracten millor quan els porta un equip de professionals, que sol incloure un metge, un dietista o nutricionista i un terapeuta. El tractament engloba l’assessorament sobre nutrició, les cures mèdiques i la psicoteràpia (individual, de grup i familiar).
El metge pot receptar medicaments per tractar el trastorn per afartament, l’ansietat, la depressió o altres problemes relacionats amb la salut mental.
Els detalls del tractament dependran del tipus concret de trastorn i de la gravetat que presenti cada persona. Algunes persones han de ser hospitalitzades a causa de l’extrema pèrdua de pes i de les complicacions mèdiques que presenten.
Crec que el meu fill pot tenir un trastorn de la conducta alimentària
- Demana ajuda al més aviat possible.Si s’aborda aviat, hi ha moltes més probabilitats de recuperar-se. Demana hora per al teu fill amb un metge o un especialista en trastorns de la conducta alimentària.
- Parla amb el teu fill sobre el que li preocupa.Mantingues la calma, sigues directe i afectuós amb ell. Fes-li saber que hi ets per ajudar-lo. Demana-li que t’expliqui com se sent.
- Aneu a totes les visites mèdiques.El tractament requereix temps i esforç. Treballa amb l’equip mèdic per obtenir l’ajuda que el teu fill necessita. Fes totes les preguntes que necessitis fer.
- Tingues paciència i sigues comprensiu.Aprèn què pots fer per ajudar el teu fill. Tracta de mantenir una relació estreta i positiva amb ell. Escolta’l, parla-hi i fes coses amb les quals gaudeix.
