Sis pràctiques senzilles de mindfulness per a infants amb autisme

Per 07/12/2018gener 10th, 2019Mindfulness

El mindfulness, o la pràctica de silenciar la ment, s’aplica cada vegada més de manera generalitzada, des de les grans empreses innovadores fins a les aules escolars. Fa referència específicament a la pràctica de parar atenció al moment present sense jutjar-lo. Aquesta observació dels nostres pensaments i sentiments ens permet comprendre millor les nostres emocions i reaccionar racionalment davant de situacions negatives.

Qui no s’ha trobat alguna vegada picant d’una bossa de patates fregides, posar-se a pensar en la reunió d’ahir o en els plats que s’apilen a la pica, i de sobte adonar-se que s’ha menjat mitja bossa? Les nostres ments donen voltes constantment, reflexionen sobre qualsevol cosa excepte el present, i això pot provocar un augment de l’ansietat o depressió. Aquí és on entra en joc el mindfulness.

Malgrat les reticències sobre el mindfulness, s’ha demostrat que practicar-lo no només redueix l’estrès, la depressió i l’agressivitat, sinó que també modifica les regions del cervell associades a la regulació emocional, la introspecció i la consciència.

Tot i que la major part de la investigació s’ha dut a terme en adults amb un desenvolupament normal, nous estudis han portat llum als beneficis del mindfulness en infants amb autisme. L’agressivitat, un comportament especialment desafiador, ha estat un comportament d’estudi important en l’àmbit de les tècniques de mindfulness.

A diferència de les intervencions conductuals i psicofarmacològiques actuals en les conductes agressives, les intervencions basades en el mindfulness permeten a les persones desenvolupar estratègies d’autocontrol per regular les seves conductes desafiadores. Segons un estudi longitudinal fet en adolescents amb autisme, el simple fet de canviar l’atenció de l’activador emocional i posar-la a les plantes dels peus redueix significativament els actes agressius.

A més, les tècniques de mindfulness han demostrat millorar les relacions entre pares i fills, reduir significativament l’estrès dels pares i millorar-ne el benestar i la salut general al cap d’unes poques setmanes. Aquest canvi en el comportament dels pares té l’efecte recíproc de reduir l’estrès i l’ansietat en els fills.

De la mateixa manera, els coneixements en mindfulness poden ajudar els docents a regular millor les seves reaccions davant de situacions estressants a l’aula i a gestionar les necessitats socials, emocionals i educatives dels seus estudiants amb trastorn de l’espectre autista (TEA). Una intervenció de formació docent en mindfulness de cinc setmanes va introduir tècniques de gestió de l’estrès i de relaxació que no només van millorar la sensació d’autosuficiència dels mestres, sinó que també els van permetre afrontar millor les situacions difícils.

Per tant, les pràctiques de mindfulness poden ser una tècnica viable per millorar les respostes cognitives i de comportament en les persones amb TEA, així com per al benestar general dels seus cuidadors.

Si bé el mindfulness pot semblar territori desconegut, incorporar pràctiques conscients en la vida diària pot ser bastant fàcil. A continuació, expliquem sis pràctiques senzilles que poden ser d’ajuda per al teu fill (i també per a tu!):

  1. Exercici d’escoltar la campana: toca una campana, ja sigui una campana física o en una aplicació o en línia, i demana al teu fill que tanqui els ulls i n’escolti la vibració. Demana-li que aixequi la mà quan s’aturi el timbre i que pari atenció a qualsevol altre so que senti durant un minut. És un exercici simple però efectiu, ja que desvia la seva atenció cap a l’entorn i el moment present.
  2. Mindfulness a l’hora d’anar a dormir: demana al teu fill que es fiqui al llit, tanqui els ulls i centri l’atenció en diverses parts del seu cos, començant pels dits dels peus i avançant lentament fins al cap. Es tracta d’un mètode relaxant per parar atenció al cos al final del dia i desenvolupar una sensació de gratitud.
  3. Passejades conscients: mentre feu una volta pel barri en silenci durant uns minuts, fes que el teu fill pari atenció a tots els sons que sent i després t’expliqui què ha escoltat. També es pot fer amb altres sensacions, com la brisa a través dels seus cabells o el cruixit de les fulles en caminar. Si el teu fill és especialment actiu, pots demanar-li que corri o salti i noti com augmenten el seu ritme cardíac o la seva respiració.
  4. Respiració conscient i meditació: demana al teu fill que segui còmodament i tanqui els ulls. Fes que dirigeixi l’atenció a la sensació d’inhalar i exhalar. Demana-li que es posi les mans a l’estómac i noti el moviment cap a dins i cap a fora de cada respiració. Feu-ho durant uns cinc cicles i després guia’l cap a qualsevol sentiment o pensament present. Digues-li que observi aquests pensaments i sentiments i que els deixi anar com si fossin un globus. Podeu repetir-ho tantes vegades com sigui necessari o possible.
  5. Soles dels peus: aquesta tècnica va ser desenvolupada per investigadors per controlar l’ansietat, la ira i l’agressivitat. Quan el teu fill s’enfronti a situacions que li causin una emoció, pots ensenyar-lo a redirigir la seva atenció i consciència a una part neutral del cos, com les plantes dels peus. Aquesta tècnica ajuda a calmar i aclarir la ment durant situacions estressants i excitants.
  6. Pot de purpurina: omple un pot transparent amb aigua, una mica de purpurina i glicerina o oli per a nadons. Una bola de neu seria igual de bona per a aquesta activitat. Quan el teu fill tingui un dia especialment estressant, demana-li que agiti el pot i observi com, després de fer un remolí, la purpurina s’assenta al fons. Aquesta tècnica expressa una metàfora poderosa que relaciona l’estat intern de la ment amb un objecte visual.

Este sitio web utiliza cookies para mejorar la experiencia del usuario. Al continuar navegando aceptas su uso. Más información

ACEPTAR
Aviso de cookies