El TOC és un tipus de trastorn d’ansietat relacionat amb els nivells d’un neurotransmissor anomenat “serotonina”. Quan es bloqueja el flux d’aquesta substància química, el “sistema d’alarma” del cervell reacciona de manera exagerada i interpreta la informació erròniament, de manera que dispara missatges de perill per error i, en comptes de filtrar-los, la ment els posa en primer pla.
Els nens amb TOC tenen pors i preocupacions que els obliguen a comportar-se d’una manera determinada. Aquests pensaments s’anomenen “obsessions” i és difícil eliminar-los, per la qual cosa els nens senten la necessitat imperiosa de fer certes coses de manera reiterada per protegir-se’n. Aquests comportaments es diuen “rituals” o “compulsions”.
És possible que tinguin dificultat per explicar els motius d’aquests rituals. En general, els fan per intentar alliberar l’ansietat, per sentir-se bé o segurs que no passarà res dolent. La majoria dels nens s’adonen que aquestes pors i preocupacions no són realistes, però l’ansietat o la preocupació és tan forta que senten que han de dur a terme una tasca concreta un cop rere l’altre.
Aquests rituals poden alliberar la seva ansietat temporalment, però interfereixen amb la seva vida diària i a llarg termini empitjoren la gravetat del TOC. Consumeixen gran quantitat de temps i energia, la qual cosa els dificulta completar els deures o les tasques domèstiques i gaudir de la vida, ja que no tenen prou temps per fer-ho tot.
D’altra banda, els nens se senten frustrats i culpables per no poder controlar els seus propis pensaments i actes, a més de patir una autoestima baixa o sentir-se avergonyits pel que pensen o senten. També poden tenir dificultat per parar atenció o concentrar-se a causa de la quantitat de pensaments intrusos.
Obsessions més comunes:
- por a la brutícia, els gèrmens o la contaminació
- necessitat de simetria, ordre i precisió
- preocupació pels residus del cos
- obsessió pels números de la sort o de la mala sort
- pensaments sexuals o agressius
- por de patir una malaltia o mal, o que li passi a un familiar
- preocupació pels elements de la casa
- temor per sons o paraules no desitjats
Compulsions més comunes:
- rituals de neteja d’un mateix (com rentar-se les mans, dutxar-se i raspallar-se les dents) i en relació amb la casa o altres elements
- repetició de rituals, com entrar i sortir per una porta, necessitat de moure’s en els espais d’una manera determinada o tornar a llegir, esborrar i tornar a escriure
- rituals de comprovació per assegurar-se que un aparell està apagat o una porta està tancada, i comprovar-ho reiteradament
- rituals per evitar el contacte amb una persona o un objecte “contaminat”
- rituals per prevenir fer-se mal un mateix o als altres
- rituals per ordenar o col·locar objectes d’una manera concreta
- rituals de càlcul
- acumulació o col·lecció de coses que no tenen un valor evident
Atès que els nens poden tendir a ocultar els seus comportaments per vergonya, és difícil reconèixer el TOC, i poden passar mesos o fins i tot anys abans que els pares ho sàpiguen. Els metges consideren que el TOC és un patró de pensaments i rituals obsessius que compleix una o diverses de les condicions següents: requereix més d’una hora al dia, provoca angoixa o interfereix amb les activitats diàries.
Se sol diagnosticar entre els 7 i els 12 anys, quan els nens se senten més preocupats per encaixar en el seu grup d’amics, i és possible que es produeixin altres trastorns juntament amb el TOC (d’ansietat, de depressió, conductuals disruptius, de dèficit d’atenció, de l’aprenentatge…).
Signes del TOC més comuns:
- mans esquerdades o en carn viva per rentar-se-les constantment
- ús summament excessiu de sabó o paper higiènic
- caiguda sobtada de les qualificacions a l’escola
- hores no productives per fer les tasques
- demanar als familiars que repeteixin frases estranyes o responguin sempre la mateixa pregunta
- temor constant a emmalaltir i comprovar reiteradament la salut dels familiars
- augment dràstic de roba per rentar
- quantitat de temps excessiva per preparar-se per anar a dormir
- temor constant que passi alguna cosa terrible
- negar-se a sortir de casa al mateix temps que altres integrants de la família
És comú que demanin a un dels pares que els acompanyin en el seu comportament ritualista (primer el nen ha de fer alguna cosa i després el pare n’ha de fer una altra), i són habituals les enrabiades, els comportaments difícils i les preocupacions si els pares no accepten participar-hi. Sovint, aquests senyals són els que porten a les famílies a buscar tractament.
Els tractaments que tenen més èxit són la teràpia i la medicació. Mentre que la medicació ajuda a reduir l’impuls de fer rituals, la teràpia ajuda els nens a aprendre a canviar els seus pensaments i sentiments canviant primer el seu comportament. Se’ls exposa gradualment a les seves pors i s’acorda que no faran rituals per ajudar-los a reconèixer que la seva ansietat disminuirà i que no passarà res desastrós (per exemple, exposar-los a una cosa bruta, començant per alguna cosa que els provoqui una lleu molèstia i acabant amb alguna cosa que estigui molt bruta, i prohibir-los que es rentin de manera reiterada).
Amb el temps, l’ansietat desapareix gradualment i els nens adquireixen la confiança que poden combatre el TOC. Si no es tracta de manera sistemàtica, lògica i comprensiva amb l’ajuda d’un terapeuta, pot empitjorar. És important també que els pares participin i donin suport, mantenint les rutines familiars el més normals possible, evitant les comparacions amb altres nens i reconeixent i elogiant qualsevol petita millora en la seva evolució.
